Llorca, un terratrèmol a Espanya

Fa un parell de mesos els terratrèmol i posterior tsunami del Japó obria seriosos dubtes a molta gent sobre què passaria aquí davant d'un terratrèmol. Ara que ha passat la desgràcia de Llorca tenim algunes dades, però escric aquestes línies per intentar aclarir dubtes que m'ha fet arribar la gent.

Perquè un terratrèmol de 5.1 graus en l'escala de Richter ha estat tan destructiu?

He de dir que l'escala de Richter no mesura la gravetat d'un terratrèmol sinó solament l'energia què dissipa aquest. Això que vol dir, doncs senzillament que només té en compte el valor absolut d'energia, però no té en compte si l'epicentre ha estat a prop de la superfície, lluny, o a molts quilometres del punt habitat més pròxim.

Totes aquestes coses es tenen en compte en un altre tipus d'escala, que no mesura l'energia sinó la capacitat destructiva del terratrèmol. Aquesta escala, menys coneguda, és la de Mercalli, en el cas del terratrèmol de Llorca s'estima que va ser de grau 7 sobre un màxim de 12.

Això implica un terratrèmol qualificat de molt fort, amb danys estructurals de lleus a molt greus, depenent de si l'estructura estava més o menys ben dissenyada i construïda. En definitiva em refereixo que no tot en un terratrèmol és si és més o menys intens.

Per altre banda la gran pregunta que m'ha arribat és, construïm bé? Hauria de ser més dura la normativa sísmica?

No puc parlar per casos que no he vist, però el què hem d'entendre és que construir edificis sismoresistents a qualsevol cosa és ineficient, inassequible econòmicament, i probablement impossible. La mala sort ha volgut que el terratrèmol de Llorca fos molt a prop de la superfície i del centre de la població fent que l'acceleració del terra fos de 0.367g (on g equival a la gravetat de la terra). La normativa obliga per a la zona construir edificis capaços de resistir una acceleració de 0.12g (a Barcelona seria de 0.04g)

A part d'aquesta dada, el que potser si què s'hauria de millorar la norma és en la resta d'elements no estructurals, tancaments, acabats, i altres components, que tot i no ser estructurals poden causar danys personals. Una barana pot no ser estructural, però si es despren d'una façana pot causar danys molt greus. O com s'ha donat el cas que caigui una façana sencera.

A tot això cal sumar que els càlculs a sisme no s'han fet tota la vida, i gran part dels edificis existents estaven construïts en èpoques on senzillament els terratrèmols no es tenien en compte.

En conclusió lliure, ja que no he pogut veure més que tots vosaltres per la televisió, la gran mala sort en el terretrèmol ha estat la gran proximitat a la població i la seva poca profunditat. Quelcom que no es podia preveure, i era bastant díficil d'evitar.