Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 2

L'altre dia us vaig fer una introducció als ITE's avui us explico una mica més en profunditat alguns detalls.

(Volum 1)

Quins edificis l'han de passar?

L'objectiu de la llei és que tots els edificis majors de 45 anys passin un ITE al moment de complir aquesta edat i després es vagi renovant cada 10 anys. Per descomptat actualment hi ha molts edificis que sobrepassen aquesta edat. Per tant s'ha plantejat una introducció progressiva pel compliment d'aquest requisit.

- Edificis anteriors a 1930, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2012

- Edificis anteriors a 1940, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2013

- Edificis anteriors a 1950, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2014

- Edificis anteriors a 1960, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2015

I a partir d'aquest punt cada edifici quan compleixi els 45 anys o li caduqui el ITE

Qui l'ha de passar?

Edificis plurifamiliars d'habitatges

De qui és responsabilitat encarregar l'informe?

De la propietat, sigui vertical o horitzontal

Qui pot fer la inspecció?

Un arquitecte/a o un arquitecte/a tècnic

Qui emet el certificat?

La Generalitat de Catalunya

Cada quan s'ha de realitzar?

Quan l'edifici faci 45 anys i amb una periodicitat de 10 anys

Quin és el resultat de la inspecció visual?

El tècnic pot trobar o no lesions, si no en troba la Generalitat emetrà directament el certificat conforme l'edifici ha passat el ITE.

En cas de trobar-ne poden ser de dos tipus lleus o greus, les lleus permetran segurament que la Generalitat emeti el certificat, en canvi les greus i molt greus, requeriran d'una intervenció amb projecte i certificat final d'obra per tal que la Generalitat doni els danys com a resolts i acabi emetent el certificat.

Amb això que espero que us hagi arreglat molts dubtes ja sabeu, si necessiteu algú per realitzar aquesta Inspecció no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

Terraformació

El títol del post d'avui en realitat està agafat una mica del món de la ciència ficció i fa referència a transformar un planeta no habitable en habitable. Jo agafo el títol des de un punt de vista similar però diferent, em refereixo a totes aquelles obres on els homes decidim conquistar terres al mar.

Això òbviament és una forma de aconseguir quilometres quadrats nous de superfície sense entrar en guerra amb el veí, però genera una sèrie de problemes. Per una banda afectació al medi marí, podem canviar corrents, eliminar hàbitats naturals d'animals i vegetals.

Un dels casos més coneguts i que per vell a vegades ni hi pensem és Holanda, on la major part de la superfície està guanyada al mar, a través de la construcció d'un sistema de dics de contenció i de canals de drenatge per mantenir quilometres i quilometres de superfície. Òbviament per l'edat què es va fer dubto que hi haguessin gaires ecologistes què es preocupessin per l'afectació al medi.

Font

Un cas més pròxim és el del aeroport de Hong Kong. Construït sobre la unió de dos illes, guanyant al mar gairebé 10km2 de superfície. En aquest cas és prou interessant un sistema què es van enginyar per evitar l'assentament diferencial a la terminal, hem de pensar que els edificis nous sempre assenten, però en cas d'una illa artificial nova, que no pots compactar completament els problemes són més grans encara.

Font

Per descomptat un cas que surt de tant en tant són les illes palmera de Dubai. Espai completament guanyat al mar, i què sens dubte té també els seus problemes per fer arribar subministres, sobretot en les seves cosines germanes que reprodueixen el món, creant illetes independents entre elles.

Font

I el cas que m'ha fet obrir aquest post, és el contrari. Es tracta de l'illa alemanya de Helgoland. Aquesta illa actualment dividida en dos parts, antigament era una sola, però un temporal l'any 1720, fa gairebé 3 segles va separar la llengua de terra que connectava els dos illots actuals, el cas és que l'illa és notícia perquè fa poc han decidit en referèndum no tornar a connectar les dos parts de l'illa. Projecte què volien la classe política i els empresaris turístics, per tal de poder augmentar l'atractiu i la capacitat turística de l'illa. Sentit comú? Anclatge al passat? En tot cas m'ha semblat interessat què en un món boig per construir on aprofitem el racó que puguem i si cal guanyem espai al mar, s'hagi decidit prendre's les coses tal com són m'ha semblat prou curiós per parlar-ne.

font foto font notícía

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 1

Des de principis d'any està en vigor una llei de la Generalitat de Catalunya que obliga a efectuar revisions als edificis plurifamiliars d'habitatges que hi ha a Catalunya. I he considerat interessant parlar una mica del tema.

L'altre dia vaig anar a una xerrada que va organitzar l'associació de propietaris de finques sobre el tema i la conclusió clara que vaig treure és que molts propietaris consideren la inspecció una intromissió i una mesura recaptativa. I no entenen perquè cal fer aquesta ITE.

En què consisteix una ITE?

Bàsicament és una inspecció visual de l'estat d'un edifici. De les seves instal·lacions, estat, estabilitat, seguretat i salubritat. Remarco què és visual perquè molts propietaris tenen por que comencem a rebentar parets fent cates. 

La realitat és molt diferent, les inspeccions per al ITE, són un passeig visual per la casa, comprovant una sèrie de punts i prenent nota d'aquells desperfectes que pugui tenir per després fer-ne un informe amb la recomanació de reparació més o menys urgent d'aquells desperfectes que pugui tenir l'edifici, per posteriorment que la generalitat emeti el certificat conforme l'edifici ha passat la inspecció.

Perquè és important?

Com us dic el fet més punyent que vaig veure a la presentació era que la gent no entenia el perquè de la inspecció. La qüestió és molt senzilla, en aquest país molta gent té la concepció què els edificis són quelcom etern i que no cal fer-ls'hi manteniments ni revisions. Entenen que a l'ascensor se li faci, o al cotxe però a un edifici no. I el què hem d'entendre és que un edifici és una màquina, aquesta pot espatllar-se, fer-se vella i/o inneficient. I en general, dubto que la gent vulgui que la casa s'acabi fent malbé, ja què normalment, curar és més car que prevenir.

En conclusió crec que hem de veure aquests ITEs com una oportunitat per poder assegurar-nos amb la col·laboració d'un professional que casa nostra està en bones condicions i si és pot fer alguna cosa per reparar possibles incidències o per prevenir mals majors.

Al pròxim post acabarè de comentar les característiques i el procés dels ITE's

Si algú en necessita un, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi!

Codi Tècnic. Seguretat en cas d'incendis

Tractant-se d'arquitectura, sembla que avui dia de la revetlla de Sant Joan no hi hagi gaires temes a parlar, però aprofito avui per comentar-vos una notícia respecte al foc i els edificis. Fa pocs dies es va fer públic el document bàsic del codi tècnic, referit a seguretat en cas d'incendi (SI) amb comentaris.

Primer de tot què és el codi tècnic? Doncs per dir-ho d'alguna manera és el document oficial què diu quins són els mínims què han de seguir els edificis. Condicions d'estabilitat, seguretat, ús, salubritat.

Dir què realment és un document bastant feixuc i què csi ajuntem què és un document legal, i què també és tècnic, no és ben bé una lectura lleugera. A part com tota llei té apartats que no són excessivament clars, o poden tenir més d'una interpretació per això són interessants les versions comentades què han anat sortint amb el pas del temps des de la publicació del codi tècnic cap alla el 2008.

Pels arquitectes i per a qui volgui fer-hi un cop d'ull us deixo l'enllaç al document AQUÍ.

I per a tots, molta prudència amb la celebració de Sant Joan, el foc és màgic i divertit, però se li ha de tenir respecte. Feliç Sant Joan!

Edifici Media-TIC

L'edifici MediaTIC és un dels edificis que s'ha construït durant els últims anys al nou sector del 22@, més què nou hauríem de parlar de reconversió però vaja, és un tema per un altre dia.

Com us deia l'edifici forma part d'aquesta àrea de Barcelona i és prou interessant de fer-hi alguna visita. Ja sigui per la plasticicitat o també per veure alguns conceptes que poden ser útils o captar la nostre atenció.

Per una banda una de les coses que primer crida l'atenció és l'estructura color verd festuc. Per una banda el color és cridaner però per l'altre estem en un dels casos d'edifici "penjat". Què vol dir això? Doncs bàsicament  que primer és van construir els nuclis laterals de l'edifici, unes potents jàsseres a la coronació i d'aquestes en penja la resta de l'edifici. Del procés constructiu també va ser molt interessant el fet què aquestes jàsseres es van construir a terra i es van hissar. Això que l'edifici penja a part què estèticament crida, té un avantatge estructural, i és que els elements verticals treballen a tracció, i això permet menys secció i per tant què ocupin menys superfície a les plantes.

Amb tot el què a mi em crida més l'atenció de l'edifici és que cada façana sigui diferent, responent a l'orientació de l'edifici. Això és molt lògic ja què segons l'orientació les demandes climàtiques són diferents, una façana Sud (en la nostre latitud) rep moltes hores de sol contra les que rep una façana Nord.

D'aquests tractaments crida molt l'atenció el de la façana sud. Es tracta d'unes bosses de plàstic inflables (el material és EFTE que permeten augmentar o reduir la mida de la façana, fent de filtre solar, arribant a parar el 85% dels raig ultraviolats que hi incideixen.

L'edifiic es troba a la confluència dels carrers Sancho de Ávila i Roc Boronat. L'equip d'arquitectes va ser el de Enric Ruiz-Geli

Més informació aquí

Impermeabilització del formigó

Moltes vegades ens trobem a les nostres obres, o a les nostres cases, que tenim murs de formigó, ja siguin del soterrani, aparcament, o algun mur dela piscina que tenim problemes de filtracions d'aigua.

Francament sol ser un problema bastant díficil de reparar, perquè normalment el problema ens ve generat que s'ha fet malbé la làmina impermeable que protegeix aquest mur i per substituirla molts cops és molt difícil o bé senzillament massa car.

Una solució al problema la vaig descobrir l'altre dia a un Campus Professional. En particular parlo del sistema Krystol de l'empresa Canadenca Kryton.

Una obra on s'ha utilitzant aquest sistema és el Marina Bay Sands de Singapour

Bàsicament el què fan en aquesta empresa es tractar el formigó de forma que omplenen els espais buits que queden al seu interior amb micro cristalls segellant que no pugui passar l'aigua, i per tant impermeabilitzantlo, protegint també així les armadures del formigó armat. Amb la particularitat, que si s'obre una fisura, en contacte amb l'aigua el material torna a reaccionar, segellant altre cop el formigó, en certa manera podriem dir que s'autorepara (amb fisures de màxim 0.7mm per més grans s'ha de reparar amb un producte específic).

Solera i murs tractats amb l'addhitiu

El producte bàsicament es pot utilitzar com additiu del formigó, i aixì formigonar ja directament amb un producte que tot ell serà impermeable, o sobretot per a casos de reparacions es pot aplicar com una capa per un dels costats del mur. Per la propia estructura del formigó al entrar en contacte amb l'aigua i les partícules de ciment que no han reaccionat el producte impermeabilitzant va penetrant a dintre del formigó, fins a segellar el material de nou. De fet segons estudis que tenen fets el material pot arribar a penetrar fins a 1.3metres dins del mur, quelcom no gens menyspreable.

Després de reaccionar amb l'aigua l'aspecte pot ser aquest, de cristalls blancs

En definitiva una altre manera per impermeabilitzar murs que haurem de tenir en compte.
Enllaç a la casa del fabricant Kryton

Estiu!!! Piscina a la terrassa????

Aquests dies no sembla que s'acosti gaire, però fins fa pocs dies teniem una calor què no ens aguantàvem i coneixent el nostre clima, no tardarem a tornar a estar ofegats. Per tant avui parlarè d'un complement que molta gent busca i vol a casa seva, les piscines. D'aquí uns dies tractaré amb una mica de profunditat les piscines en general i quins tipus tenim a la nostre disposició, però avui he volgut fer una reflexió sobre les piscines de plàstic que molta gent sol posar-se a casa a les terrasses i cobertes.

Tots hem vist a casa d'algun amic o veí (sinó la tenim a casa) una piscina de plàstic, això que implica? Doncs la veritat està molt bé què busquem formes de refrescar-nos amb la calor, però hi ha algunes coses que vull que tingueu en compte.

Tot i què no ens ho sembli a vegades l'aigua pesa bastant, aproximadament 1.000kg el m³ (aproximadament perquè els 1000 kg és en el cas d'aigua pura), això que implica? que cada 10 cm d'aigua que posem a la nostre terrassa estem afegint 100kg de pes en aquell forjat. Normalment aquestes piscines poden arribar a tenir mínim 30-50 cm d'aigua, per tant estem parlant de fàcilment 500kg per cada metre quadrat de piscina.

Això és bastanta càrrega perquè us feu una idea un cotxe pesa al voltant de 1000kg o més. El problema radica en què la majoria d'habitatges d'avui dia es calculen per suportar una sobrecàrrega d'ús de 200kg/m², si afegim els 100kg/m² de carregues permanents (envans i paviments) suposem que tenim 300kg/m² com calculem amb marges de majoració de càrrega vol dir que tenim uns 450kg/m² disponibles, com és que no ens cau l'edifici? Doncs senzillament perquè el pes propi del forjat també està majorat (suposem què pesa més del què realment pesa) i a l'hora també suposem què el material aguanta menys.

El què em refereixo amb tot això és que hem de vigilar i hauríem de mirar abans de posar segons quin tipus de piscina a les nostres cobertes i terrasses, perquè el mínim que ens pot passar si se'ns en va la mà és què els forjats deformin i el veí de baix es queixi que té esquerdes al sostre. Molts direu que en teniu i no hi ha cap problema, aquest post sols intenta reflexionar una mica sobre coses que fem i no tenim en compte.

Per cert, com més vell és l'edifici habitualment està calculat per menys càrrega, i als edificis més nous, normalment els arquitectes ja tenim en compte que algú ens posarà una piscina i calculem per alguns kilograms més ;)

Construcció Seca i Façanes

L'altre dia vaig assistir a un campus professional de l'empresa Knauf. Per a qui no la conegui és una empresa bastant coneguda dins el sector dels envans secs, o sigui els panells de guix laminat, o com es coneix pel nom comercial d'una altre empresa "pladur".

Fa temps que els envans amb estructura metàl·lica i plaques de guix laminat s'empren, en rehabilitació, obra nova, però encara ara els hi costa arribar a la façana dels edificis. Això té un motiu i a part de què estiguem molt acostumats a fer les façanes amb obra ceràmica la majoria de panells de guix laminat no aguanten molt bé les altes humitats, per més que hi hagi plaques específiques per ambients humits (identificables pel color verd que tenen) no aguanten gaire ambients excessivament saturats d'humitat i l'aigua directament.

Per a resoldre aquest problema, la gent de l'empresa Knauf ha desenvolupat en els últims anys un producte, l'Aquapanel, o sigui una placa de ciment amb fibres de vidre. D'acord, el GRC ja fa temps que l'hem vist, però en aquest cas tenim la particularitat que són plaques de 12.5 mm. La gràcia d'aquest sistema és que el ciment no perd les seves característiques quan es mulla, per tant el podem posar exposat en façanes.

Detall d'un dels sistemes

Amb aquest sistema, podem recuperar l'aspecte visual tan típic al nostre país de plans de façana continus amb tractaments continus (el típic arrebossat i pintat). La marca ens presenta diferents models, complint diferents requeriments, més o menys aïllament (acústic i tèrmic) i també presenta un format especial molt adequat per a la rehabilitació d'edificis ja construïts que permet una instal·lació des de l'exterior.

Mostra de com por ser l'acabat de l'edifici

En definitiva un producte interessant a tenir en compte en futures obres.

Knauf Aquapanel

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v3

Comencem setmana i avui us poso alguns exemples més de les cantonades de l'eixample. L'eixample com a tal té una forma ortogonal molt clara. Els xamfrans, originàriament dissenyats pels girs dels carros de cavalls i també per a posar-hi quioscs de diferents tipus de productes han anat evolucionant a zones de càrrega i descarrega, aparcaments de pagament (gràcies senyor Hereu per la zona verda) i en definitiva, són un element que ens fa reconèixer la nostre ciutat a qualsevol fotografia.

Ara bé, què passa quan un sistema ortogonal, topa amb vies que es salten la ortogonalitat? O senzillament, què passa quan arribem a la frontera d'aquesta malla ortogonal, doncs que apareixen certes "anomalies".

Tipus 7: Què passa quan la malla es troba amb una via que la talla? doncs que si aquest tall és més aviat tangencial, ens podem trobar amb un cas com aquest, on tenim una finca que al seu extrem no arriba als 3metres d'amplada. Amb tot s'ha de reconèixer que l'arquitecte va ser bastant hàbil guanyant espai i il·luminació amb aquesta tribuna. Als matins de diumenge deu ser un lloc ideal per llegir tranquil·lament el diari o per esmorzar.

Tipus 8: En realitat no deixa de ser una variant del cas anterior, però aquí l'arquitecte en comptes d'aprofitar fins casi al vertex de la parcel·la que tenia va decidir parar abans, i fer una corba molt més gran per tractar la cantonada, en certa manera, directament no es va enfrontar al problema.

Tipus 9: Un desastre. Perquè dic què és un desastre de cantonada? Molt senzill, és el fruit de un encontre amb 2 carrers ortogonals de la malla, Llançà i Sepúlveda, fins aquí bé, el problema és què a més hi sumem el paral·lel (45º respecte la malla) i l'avinguda Mistral, que va al seu aire totalment. En conclusió els arquitectes van aprofitar com van poder les parcel·les, però la imatge que dona la illa, és de desordre total, i què sembla una altre ciutat. Qui agraeix més el desgavell és el propietari del bar, ja què té prou acera per tenir una gran terrassa.

1.000 Visites

Moltes gràcies als que teniu la paciència de visitar aquest blog, gràcies a vosaltres després de poc més de 2 mesos ja tinc 1.000 visites, moltíssimes gràcies! Espero poder seguir creixent amb la vostra companyia, i ja sabeu qualsevol solicitud, consell, comentari, col·laboració serà benvingut!

Moltes gràcies a tots!!!!

Ciutats fantasmes

Un dels efectes més notoris de la crisis, i segons com es miri causa, és la parada al sector de la construcció. Això s'ha traduït en un fet que ultimament va sent notícia periodicament, les ciutats fantasmes. L'altre dia hi havia una notícia de LaVanguardia.com, que tractava el tema amb unes imatges interessants, com han quedat algunes d'aquestes urbanitzacions, vistes des del satèl·lit, francament recorden imatges dels jocs que jugavem fa uns anys (tipus Sim City 2000).

Població de Chiloeches, sols 1600 habitants dels milers que es projectaven

  

Quer: Una població que com es pot veure té més zona urbanitzada buida que urbana consolidada

Consti què no sóc anticreixement, però amb imatges així em faig preguntes serioses, sobre què pretenem o preteníem, no és lògic que a poblacions d'uns quants centenars d'habitants projectem un creixement en un termini de 5anys de 10 o 15 mil habitants. Després ens preguntaríem perquè hi ha dos pobles i encara no ho entendríem, a part que el creixement a aquesta velocitat provocaria un desajust entre els serveis construïts i els necessaris al poble. Clar que com es veu al cas de Quer, almenys van arribar a construir una escola pública, ara els nens del poble tenen una escola fantàstica, i uns carrers genials per anar amb la bicicleta.

Part de la causa a part de l'afany especulatori dels promotors, està en què en les llicències d'obres els ajuntaments veien una gran forma de finançament, ara ve, a veure com paguen el manteniment dels carrers ja fets, sense que hi hagi habitants i per tant impostos que cobrar.

 Imatges de maps.google.com

Norman Foster: Wembley

Avui 1 de juny l'arquitecte britànic, Sir Norman Foster, fa 76 anys. La veritat és que és un dels arquitectes que més m'agraden, subjectivitat pura si, però és què en el fons el nostre món es subjectiu. He tingut la sort de poder  visitar algunes de les seves obres, més endavant uns en farè alguns articles, però avui us en vull comentar una que ha sortit bastant a la televisió aquests últims dies, l'estadi de Wembley, a Londres.

Es tracta d'un estadi nou, construït al lloc de l'antic Wembley, l'antic estadi era reconegut per tots els seguidors del futbol per les seves dues torres bessones. Per a l'arquitecte aprofitar l'antic estadi impedia crear un estadi adaptat al segle XXI com li demanaven els clients, i per tant va buscar mantenir l'esperit, amb un disseny totalment nou.

L'estadi té un total de 90.000 seients, tots coberts. La coberta en part retràctil permet cert control de la meteorologia sobre el camp. El gran element visual del camp és el gran arc que suporta part de la coberta, aquest té un ull de més de 300 metres i s'alça fins a gairebé 140 metres d'alçada.

Com a dada curiosa, va costar gairebé 1.100 milions d'euros i va patir continus retards, es veu que avui dia no es pot fer una obra grossa sense patir retards!

Us deixo algunes imatges i un video-passeig del youtube amb un guia prou interessant, el propi arquitecte! Que per cert, Moltes felicitats!

Font

Font