Habitacions 3D

Hi ha una cosa que sempre he trobat curiosa del nostre món, i és que, tot i que vivim en un món de volums, la majoria de persones pensen en sols dues. D'acord que ens movem en l'espai i tot això, però habitualment quan entrem a casa d'algú a part de llums, penja alguna altre cosa del sostre? O quan ens plantegem posar mobles, com ho representem? Fem un dibuix en perspectiva o en més aviat en el millor dels casos fem una planta de distribució dels mobles?

En arquitectura sempre pensem en volums, si els nostres habitatges són arquitectura perquè no veure'ls com a tal? Avui en dia que cada dia vivim en habitatges més petits, aprofitar el 3D ens pot regalar molt espai.

Un exemple, una habitació. Posem què és individual, i té una superfície de 8m² en 2x4m. Un llit fa aproximadament 2x1m això significa que un 25% de la superfície disponible se la queda el llit. ens queda la resta per l'espai de la porta aproximadament 1m², l'armari i la seva zona de influència 2m² més i posem una àrea de treball 2m² més i ens queda aproximadament 1 metre per altres fins.

Què passaria, si ara agaféssim i diguéssim, i si aixequem el llit? Per exemple amb una llitera del Ikea (Tromsö 109€) 

Doncs automàticament l'habitació guanyaria 2m² de superfície, generant un espai de 2m² sobrants on es podria posar una zona d'estar o per a aficions de l'ocupant o una zona de joc en general, augmentant la superfície total disponible un 25%, pot semblar una estúpid, i d'acord el llit és important, però durant la resta del dia és una superfície totalment desaprofitada.

Espero que reflexioneu i us sigui interessant. Pròximament posaré algun exemple més d'aprofitament de les 3Dimensions.

 

De calaixos, i salvatjades (calaix a la sortida de Sants Estació)

Arran de la notícia de laVanguardia d'avui 19 de juliol, sobre el tall del servei durant gairebé un mes per obres, m'he plantejat redactar aquest article sobre les afectacions que tenen a vegades les obres en la nostra vida, i que alguns cops els tècnics menystenim la repercussió dels nostres actes.

Per qui no s'hagi llegit l'article i no conegui la zona afectada de Barcelona, dir-li que Sants és la principal estació de la ciutat. En el seu accés sud, parteix entre dos tot una sèrie de barris. Els veïns s'han queixat durant anys de la presència de les vies i de les molèsties que ocasiona el tren (tot i que hauríem de recordar que el tren hi era abans). Fa motls anys, amb el projecte d'arribada de l'AVE, es va decidir calmar una mica els veïns amb la promesa de cobrir les víes, però no a través del seu sotarrament sinó amb la construcció d'un calaix de formigó, on a damunt s'hi faria una rambla.

Sobre el paper no està malament, però francament no sé si els veïns s'han plantejat gaire bé, la quantitat de sol i ventilació que els hi treurà, sobretot als dels pisos més baixos, hi ha punts on els veins allargant la à des del balcó poden tocar el mur de formigó.

Com dic el plantejament del calaix, em sembla totalment inadequat, però fora d'aquí, ens trobem amb com s'executarà. Per tal d'executar el cobriment, tallaran durant gairebé un mes, tot el trànsit direcció SUD des de l'estació de Sants, afectant 150.000 persones diàriament en el servei de rodalies, i allargant el viatge 45minuts per tota aquella gent que agafi trens de mitja distància ja què els trens hauran de fer una volta a tota  la ciutat de Barcelona.

No es podria haber plantejat l'obra d'una altre manera? Sols executant-la a la nit? Que es creuen que la gent no treballa? Estem parlant de passar de trajectes de 7 minuts, a voltes de més de mitja hora, sense ni tan sols arribar al mateix punt. Les línies que acabaran a l'Hospitalet els seus passatgers poden agafar la línia 1 del metro però els deixa a plaça espanya. I la gent que acabarà el seu trajecte a Bellvitge, es trobaran amb una situació similar havent de fer transbordament amb Ferrocarrils de la Generalitat i acabant també a Espanya, no a Sants.

En definitiva, perquè sempre ens oblidem dels usuaris? En època de crisis cal fer que la gent arribi tard a treballar? Què una de les nostres costes més importants perdi part de l'atractiu turístic de platja + barcelona a cop de tren? D'acord els turistes podran arribar, però dubto que estiguin gaire contents.

Incidències, humitats de condensació

Avui us vull parlar d'una d'aquelles coses que ens trobem gairebé tots algun cop, les humitats. Per descomptat que tenim moltes fons diverses. Filtracions per culpa d'instal·lacions fetes malbé, males impermeabilitzacions de coberta o murs de contenció. Però hi ha un cas que és particularment curiós, i són les humitats interiors per condensació.

Què és això?

Doncs senzillament, l'aire que respirem sol contenir aigua, aquesta aigua en forma de vapor, es comporta com tot gas, i si entra en contacte amb alguna superfície per sota de la seva temperatura de condensació, doncs fa precisament això tornar-se líquida i "mullar" aquella superfície.

És el clàssic efecte sobre el got de refresc que quan l'agafem està totalment moll. Això perquè passa a dintre de casa? Habitualment hi ha dos causes, que es poden presentar per separat o juntes. Parets mal aïllades, i que per tant quan a fora fa fred, estan fredes. O bé una mala ventilació i un augment excessiu d'humitat relativa.

Com es poden resoldre?

Pel que fa a un excessiu carregament d'aigua, que més que condensació és un problema de saturació de l'aire, no pot tenir més aigua a dins, la solució és recorrer al coneixement popular, o sigui ventilar. Quan dormim produïm una gran quantitat de vapor d'aigua. Per tal d'expulsar aquest vapor sobrer, cal renovar l'aire de dintre, això és pot fer ventilant 20 minuts mitja hora tota la casa, o bé, instal·lant obertures per a tal efecte.

Per a l'altre problema, paraments mal aïllats, la situació és més difícil, i cal pensar-s'ho bastant. La millor opció seria millorar l'aïllament, normalment la millor opció seria per l'exterior, però això implica tocar la façana. I pel que fa a aïllar per l'interior fa falta vigilar que no ens apareguin humitats interesticials (que l'aigua condensi a dintre la paret) en conclusió si teniu humitats que no sabeu d'on surten, no dubteu a contactar amb un arquitecte ;)

Algú amb el problema?

Ikea i l'adaptabilitat

Estem a l'estiu, i avui penso què és un bon dia per parlar d'un fenomen que passa cada estiu o període vacacional. I és el de canviar de decoració, diguis pintar, fer obres, arreglar coses, o canviar de mobles.

En els últims anys un fenomen que ha afectat tot aquest aspecte de la nostra vida és la botiga Ikea. Com la majoria sabeu es tracta d'una botiga de decoració i mobles a baix cost, on podem trobar mobles "kit" per a qualsevol de les nostres necessitats.

Ikea té tants detractors com partidaris però hi ha un aspecte de la seva filosofia, que amb els anys he aprés; què és molt important, l'adaptabilitat. El sistema de mobles de l'Ikea i els seus preus permeten una cosa que en la nostra cultura no ha estat comuna, i és anar canviant de mobles al llarg de la nostra vida, no és la mateixa la necessitat que tenim quan som joves que quan anem creixent, primer potser pel nombre de membres de la unitat familiar, i per l'altre perquè potser quan estudiem a bàsica necessitem un tipus d'escriptori, i després al fer una carrera un de completament oposat, o potser estudiem fisioteràpia i necessitem una llitera.

Aquest és un concepte que si ens fixem en els nostres avis, seria impossible d'entendre, sense anar més lluny, els meus avis fa 50 anys que tenen la mateixa taula de menjador. Les necessitats canvien, i per poder canviar necessitem mobles que puguem amortitzar ràpidament, i que respectin el medi ambient, per no endur-nos per endavant el planeta amb els nostres canvis de necessitat.

Mites sobre Ikea: La qualitat:

Corren molts mites sobre Ikea. Per una banda la qualitat dels mobles. No estem parlant dels millors mobles del món, però si mirem el catàleg podrem veure que tenim des de productes senzills a productes de certa qualitat. Sense anar més lluny els mobles de cuina tenen fins a 25 anys de garantia, no estem parlant pas de caixes d'ous... I de fet sols veient els preus d'alguns productes aquesta preconcepció és totalment errònia.

Altre mite, impossible de muntar

Que els mobles d'Ikea són difícils de muntar i les seves instruccions impossibles. Aquí us puc dir que és com tot, depen de si estem molt acostumats a seguir instruccions, o interpretar gràfics, i de si també estem més o menys acostumats a fer coses manualment.

Font

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v4

Feia dies que no parlava del tema, i he decidit que avui, en una calorosa tarda d'estiu, podia ser interessant fer un comentari. Ho afronto des de la perspectiva de les cantonades, però és quelcom que passa també a la resta d'edificis de l'eixample.

Què passa quan es fa una promoció, dividida en diferents portals? Per més què siguin entitats diferents catastralment parlant, i què siguin totalment independents, pot ser que comparteixin coses serioses com l'estructura, i que a posteriori sigui difícil tirar a terra una de les parts, o almenys que ens ho haguem de mirar amb més calma. Però sense entrar en coses tan series.

Què passa quan toca pintar la façana?

Algunes finques es posen d'acord amb els seus veïns i accepten fer les obres a l'hora per donar una imatge de continuïtat, o almenys intenten fer servir el mateix color del veí, però quan no hi ha cap mena de relació entre uns i altres, ens podem trobar casos com els següents.

En aquest cas veiem que dos portals van decidir pintar la façana en tons blau-verdosos i el tercer, no li agradava aquests tons i es va decidir pels ocres. No tinc res contra els gustos personals, però no podrien haver-se posat d'acord?

Un altre cas típic és el de dos finques veïnes, fan servir el mateix color, però passa bastant temps entre una actuació i l'altre, resultat? El mateix que l'anterior, però sense cantar tant.

Seguiré buscant més curiositats, fins la propera!

Urbanitzacions "salvatges"

Arran d'aquesta notícia he pensat fer un breu comentari sobre alguns casos salvatges del urbanisme al nostre país. No són precisament pocs, de fet fa uns dies al blog vaig fer una entrada sobre pobles que tenien uns sectors "urbanitzats" enormes, totalment buits al costat del poble. (Aquí)

Però avui parlaré d'altres salvatjades. Grans urbanitzacions a primera línia de mar, en espais "verges" i/o d'especial interès natural o fins i tot parcs naturals.

En el cas de la notícia la intenció era construir 500 habitatges a la zona de Muntanyans a Torredembarra. Això en si mateix no és estrany, s'ha urbanitzat moltíssim al nostre país. El què és més sorprenent és que es volgués urbanitzar sabent que gran part de la zona era inundable. Pel que he llegit fins i tot informes preliminars de l'agència catalana de l'aigua parlaven de carrers on estaria prohibit aparcar. I no contents amb això que no té gaire sentit construir en un lloc fàcilment inundable, la urbanització estava al costat de zones humides protegides.

Font

Amb tot no era el primer cas i segurament no sigui l'últim. Un altre cas és una coneguda urbanització a l'Estartit. Es va començar a construir abans de l'ampliació del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. En el seu moment es va aconseguir parar les obres, però els carrers ja estaven urbanitzats i fins i tot una primera fase construïda. De fet hi ha actualment una part de l'Estartit que està completament envoltada de parc natural...

Font

En definitiva, fins quan seguirem intentant construir en llocs on el sentit comú o la decència ens diuen que no hi hem de construir?