dijous, 26 d’abril del 2012

Arquitectura efímera

La setmana passada vaig visitar el Saló Internacional del Turisme de Catalunya i el cas és que passejant-hi vaig recordar (no és que el tingués oblidat) un concepte arquitectònic que és l'arquitectura efímera.

Què és? Doncs senzill, es tracta d'un tipus d'arquitectura que des de la seva fase de concepció està pensada per tenir data de caducitat, normalment més curta de l'habitual, ja que en el fons tots els edificis tenen un cicle de vida més o menys llarg.

D'arquitectura efímera podem trobar molts exemples, en certa manera una parada de venda de roses de Sant Jordi ho és, mostra és que algunes tenen més èxit i d'altres no tant, ija no és pel gènere sinó que la manera de presentar els productes o de muntar la parada fa que els possibles clients s'hi acostin més o menys.

Un altre exemple ben curiós són els edificis de la fira de Barcelona de Montjuïc, els històrics de l'Exposició Universal del 1929. Dic que és curiós perquè en teoria havien de ser desmuntats després de l'Exposició sens en compte la gran majoria encara hi són. I un altre, el Pavelló Alemany de Mies Van der Rohe tot i ser desmuntat anys més tard es va reconstruir. Fet que al llarg de la seva vida ha portat molts problemes de manteniment ja que al no estar pensats per durar tant molts cops els materials no eren els millors, o bé en algun cas fins i tot els fonaments eren molt deficients.

Tot això venia que l'altre dia al Saló vaig veure un stand que em va agradar particularment, el de la Rioja, bàsicament a partir de dos elements, acer i ceps, es muntava tota l'estructura i la decoració del stand, essent segurament un dels més diferents i sens en compte possiblement dels més barats.
El detall dels gabions d'acer amb trossos de ceps a dintre em recorda bastant la bodega Dominus d'Herzog & De Meuron a California, en aquell cas la pell de l'edific són gabions d'acer però amb pedra a dins. De totes maneres el stand de la Rioja em va semblar una forma de amb pocs recursos fer un stand diferent, i malgrat la crisis donar una bona imatge.
L'stand des de l'exterior
Detall dels gabions d'acer i fusta de ceps

dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi i en honor a un dia com avui post extra fora del setmanal. Com tots sabeu festa senyalada a Catalunya, ja que és el nostre patró i avui és el dia de l'amor, les roses i els llibres!

Avui potser hauria de fer algun article sobre llibres, però em prenc la llicència d'encarar el llibre des de una altre vessant. L'historia de Sant Jordi i l'arquitectura.

Durant molts segles Sant Jordi, com a patró de Catalunya, ha estat present a molts dels nostres edificis, no solament esglésies, sinó també edificis civils. En edificis medievals podem trobar gran quanitat de detalls com dracs o el caballer, o senzillament la seva creu i així mateix en edificis d'altres èpoques, un típic exemple és l'escultura a la façana del Palau de la Generalitat o la que hi ha al Pati dels tarongers del mateix edifici.

Detall de l'escultura de Sant Jordi
Façana del Palau de la Generalitat
obra d'Andreu Aleu i Teixidor
Però si una època va ser mostra contínua del mite de Sant Jordi com a element indentificatiu del pais, aquesta és la modernisme. Gaudí la va fer servir una vegada i un altre en les decoracions dels seus edificis, a vegades sols la creu, o el drac, a vegades tots els elements sencers. Exemples en són l'entrada a la finca Güell a la zona de Pedralbes de Barcelona, el Palau Güell, la sagrada família i fins i tot va fer servir el mite a la casa Botines de León.

Però un exemple extraordinari del mite és la façana principal de la casa Batlló al Passeig de Gràcia Barceloní, tota ella és una representació del mite de Sant Jordi i el drac, el drac, el cavaller, l'espasa, tot hi és representat.
Casa Batlló
Arq. Antoni Gaudí

Feliç Sant Jordi i felicitats a tots els que avui és el vostre sant! ;)

dijous, 19 d’abril del 2012

Façanes: Balcons de l'eixample

Quan visitem Barcelona i anem pel seu Eixample ens trobem molts cops amb façanes amb proteccions. Les causes són diverses, però avui faré una reflexió d'un cas particular, els balcons de pedra artificial.

Primer de tot, pedra artificial, què és? Doncs molt senzill, una pedra creada artificialment, fora bromes, el tema és veritablement senzill, igual que encofrem el formigó, a partir d'un motlle hi evoquem diferents tipus de morter segons l'època o la peça que estem fent.

El sistema que s'emprava a l'eixample de Barcelona, més o menys des de principis del segle XX, per fer balcons és basa en pedra artificial de morter de ciment. La forma com construïen és senzill, encastat al mur de la façana hi disposaven una sèrie de ferros que volaven cap a fora, al voltant d'aquests ferros es posava la cara inferior i el perímetre del balcó fets a partir de pedra artificial. Posteriorment és reomplenava amb més morter fins que quedava totalment configurat el balcó.
Típic edifici de l'eixample amb balcons de pedra artificial

L'aspecte que donava des de l'exterior era similar al dels balcons de pedra natural, però té els seus problemes, que són els que ara ens obliguen a intervenir.

Per una banda la superfície de dalt del balcó solia ser plana, la qual cosa facilita que l'aigua s'hi estanqui i penetri a l'interior, pel que fa al morter no és un greu problema, però pel ferro interior si, ja que aquest s'oxida, s'expandeix i trenca la pedra, no us sona? Si a l'anterior article del post teniem el mateix problema...
Detall d'un balcó que ha tingut els problemes que comentàvem, a més amb l'afegit que al tenir  la barana, també de pedra artificial segurament té problemes en els desaigües.

Per tant, si tenim balcons així que hem de fer? Primer de tot prevenció, demanar a un tècnic que faci una inspecció, la formula del ITE és bona en aquest sentit i els edificis de l'època que parlem l'han de passar enguany.


Però si el tècnic ens diu que estan aparentment en bon estat què podem fer? Manteniment preventiu, millorar l'evacuació d'aigües afegint una capa de rajola ceràmica amb una mica de pendent seria una bona idea, i a part assegurar-nos del bon estat dels goterons inferiors.


Com ja sabeu, si necessiteu un tècnic no dubteu en posar-vos en contacte.

Fins la setmana que vé!

dimecres, 11 d’abril del 2012

Carbonatació

A vegades passejant em trobo coses que són clars exemples d'allò que ens ensenyen als arquitectes a la carrera i que costa d'entendre si no senzillament no es veu.

L'altre dia vaig anar a veure un partit del meu nebot a Sitges i com que era un campionat entre partit i partit vam anar a passejar per la població, per cert, una pena que el Cau Ferrat estigui en rehabilitació, bé pena perquè no es podia veure però sort perquè vol dir que en  fan conservació.

El cas és que vaig trobar un clamorós exemple dels efectes dels ambients marins sobre el formigó i de la carbonatació d'aquest.
Vista d'un edifici en obres amb problemes de carbonatació
Què és la carbonatació?

Primer hem de tenir en compte que el formigó armat està compost d'armadures d'acer i de formigó.
La carbonatació és un procés químic que es dona a les superfícies de formigó que estan en contacte amb l'aire. En concret és una reacció entre el CO2 de l'aire i l'hidròxid de calci del formigó. Però el punt important és que el formigó protegeix a les armadures d'acer de la corrosió i la carbonatació elimina la capacitat del formigó de defensar les armadures.

Per tant el problema que presenta la carbonatació que és un procés que va avançant, aproximadament 1mm cada any és que arriba un punt que les armadures estan en contacte amb l'aire exterior i comencen a oxidar-se.

Aquest procés implica un augment de volum del acer, i aquest al expansionar-se s'endú per davant el formigó que el protegeix. Generant dos problemes, per una banda la pèrdua de secció de formigó i per altre també que salti part del acer progressivament, ambdues circumstàncies redueixen la capacitat d'aguantar dels elements de l'estructura.

És quelcom típic i inherent al formigó, d'aquí la importància de protegir-lo per tots els mitjans per tal d'allargar-ne la vida útil. I una pràctica recorrent durant una època, deixar estructures de formigó vist a primera línia de mar, ara ens genera problemes bastant grossos. Ja que els ambients marins, primer carbonaten molt més ràpid al formigó i després les armadures.
Detall d'un dels pilars més repicats

En conclusió

Feu un bon manteniment de les estructures de formigó vist si és que en teniu, recuperar la protecció del formigó abans que es carbonati del tot, us ajudarà a evitar situacions com la dels edificis de Sitges d'aquest article. I recordar que sempre és bo tenir el llibre de manteniment de l'edifici si no en teniu, encantat us el farè.

A part com a detall humorístic, s'ha de dir que les obres es fan amb una llicència d'obres menors, primera notícia que tocar estructures sigui obra menor, potser és normal però em va sorprendre
La llicència d'obres és d'obra menor