Construmat V: Parcs infantils

Estem acostumats a veure sempre els mateixos parcs infantils, amb tobogans i gronxadors prototípics. Als últims temps amb els paviments de cautxú hem vist com començàvem a repensar les zones infantils, de la mà d'una de les empreses d'aquests paviments, sportgreen, vam descobrir noves formes pels parcs infantils, qui no es gronxaria damunt de una cabra, o es posaria a baixar pel tobogan d'aquesta vaca simpàtica?

Vull tornar a ser un nen!

Contrumat IV: Captadors solars

La il·luminació natural als nostres espais és un punt molt interessant, per una banda per l'estalvi energètic que suposa no dependre de l'electricitat per veures'hi, però també per la qualitat visual que aporta la llum natural.

Al Construmat es trobaven algunes opcions interessants per dur llum a estances interiors, una d'elles eren els captadors solars. Què són? doncs bàsicament són uns dispostius que capten la llum solar a la coberta i la porten a traves de tubs amb miralls cap a l'interior de l'edifici.

Des del punt de vista del disseny, és cert que en un edifici d'obra nova disposem de molts recursos per intentar que totes les estances tinguin il·luminació exterior, però hi ha casos en que no podem, igual que en edificis ja existents és possible que no tinguem altre opció que instal·lar lluernaris o bé captadors solars.

Són una solució bastant interessant i intel·ligent i capten llum des de l'alba fins a la posta de sol, a part els accessoris inferiors segons el model permeten concentrar la llum en un punt o difuminar-la, en particular em van sembla interessants els models de la casa Solatube.

Exemple d'instal·lació de Solatube

Aquest tipus de captadors solars és cert que tenen la limitació que sols poden servir per una planta, però desenvolupant més el concepte es poden dissenyar captadors solars per a servir a diferents plantes, un exemple és la nova seu de l'Agència de l'energia Andalusa, de l'arquitecte Ruiz-Larrea, on han dissenyat uns captadors solars que serveixen a totes les plantes de l'edifici.

Imatge interior de l'agència (render que encara no està acabat)

En definitiva tenim moltes idees interessants per aprofitar la llum natural als nostres edificis

Cases Modulars Prefabricades

Un tema que està últimament posant-se de moda és la casa prefabricada. En certa manera té algunes avantatges prou importants. Com es construeix totalment a taller, les qualitats d'acabats, i el control de tot el procés de construcció solen ser majors que els de una obra in situ.

Però vaja, primer de tot, què solen ser aquest tipus de cases?

Doncs com el títol del post indica, solen ser cases fetes a partir de l'agregació de mòduls, n'hi ha de molts materials diferents, i mides també diferents, pràcticament podríem dir que cada fabricant té les seves. Amb tot acaben tenint unes mides relativament similars perquè s'han de transportar per carretera.

Aquests mòduls, bastant personalitzables al seu interior, són construits als tallers dels industrials, i arriben al solar amb totes les instal·lacions i acabats fets. Al lloc definitiu de la casa, sols s'hi ha de fer la fonamentació, normalment quelcom molt superficial, les connexions de les instal·lacions i la urbanització de la parcel·la. Sobre aquesta preparació s'hi instal·len els mòduls i es connecten entre ells i amb els serveix.

Avantatges:

-Per altre banda solen ser un xic més barates i una mica més ràpides de construir. Al primer aspecte s'ha de tenir en compte que potser fa falta menys mà d'obra però cal que sigui més especialitzada, així mateix el transport dels mòduls ja muntats és més car que el de moure els materials.

-Adaptabilitat, moltes de les empreses ens permeten la futura addicció de més mòduls, i algunes fins i tot ens permeten el lloguer dels mòduls, de manera que es poden utilitzar aquestes edificacions com a elements temporals, abans no es construeixi un altre tipus d'habitatge o senzillament que tinguem previsió de canviar de lloc de residència, podent arribar a endur-nos els mòduls sota el braç (una mica estil cargol)

Hi ha molts industrials i empreses que s'hi dediquen però us deixo alguns enllaços

http://www.ecoestandar.es/

http://www.smarthomes.es/

Construmat III: Cases eficients

Un dels estands que vam visitar a la passada edició del Construmat era del grup "Sebastià: Indústries de la fusta", tenien a mig muntar una mena de prototip del què ells anomenen casa eco-eficient.

La veritat és que presentaven alguns conceptes bastant interessants, no és què siguin nous, però té certa gràcia veure que la indústria es decideix a posar en marxa alguns conceptes.

Per una banda el material que empren és bàsicament la fusta, que té el punt a favor de ser sostenible, ja que es plenament reciclable i a l'hora ve de plantacions controlades. En aquest sentit no deixa de fer gràcia veure sistemes més típics de nord amèrica, tipus el "ballon frame", un entremat de llistons de fusta recobert de plafons.

A l'hora també aposten per un bon disseny de l'habitatge, buscant un consum energètic mínim en la climatització, a través de sistemes com: El precalantament de l'aire exterior, la recuperació de calor a l'aire, la bona orientació, la captació i protecció solar segons l'època de l'any, i per descomptat un bon aïllament a tots els paraments i tancaments.

En definitiva crec que en alguns llocs es comença a caminar cap a on toca.

Construmat II

Una de les grans novetats del Construmat d'aquest any és què demà dissabte estarà obert al públic no professional. Això intenta en un moment de crisis acostar tots els possibles clients del món de la construcció a una fira que fins ara era distant i no es solia preocupar en excés del destinatari final de les construccions.

En què es notava això? Com és lògic no li vendràs segons quin element a un client minorista però els diferents estands mostraven algunes opcions interessants. Per una banda eines de qualitat a uns preus correctes, així com coles i silicones. Però també productes més interessants com uns vinils per a finestres dels quals us vull parlar.

El cas en particular que us vull parlar és el de l'empresa Réflectiv. Una casa francesa que es dedica a crear làmines autoadhesives per a finestres. El seu sistema és simple, rotlles autoenganxables (com un cromo dels que teniem quan erem petits) que són tan senzills d'instal·lar com netejar la superfície, presentar el rotlle, treure la capa de protecció enganxar i passar l'espàtula.

Funció d'això? Molts tipus, per una banda purament estètics, sanefes, colors, efecte mirall, de seguretat, però també n'hi ha un de molt interessant, protecció al sol, venen làmines que reflecteixen fins a un 79% de la radiació que incideix sobre el vidre. Això és prou interessant en alguns dels tancaments de les nostres llars.

No sé si realment arriba a aquests extrems i tampoc crec que sigui realment la solució definitiva, però té avantatges de rapidesa i economia, que no són gens menyspreables

Us deixo l'enllaç a la web de la casa, en francès, però es pot entendre. Réflectiv

Nota: Imatges extretes de la seva web

Construmat I

Aquesta setmana s'està realitzant a Barcelona el saló de la construcció, el Construmat. Pels què no el conegueu és un saló de caràcter bianual que es celebra a fira de Barcelona centrat en tots els àmbits de la construcció.

Des de fa unes edicions hem vist com la crisis anava reduint-ne la mida, però també hem vist com anava creixent la importància que es dona des de les empreses del sector a la sostenibilitat i a la rehabilitació.

En aquest sentit no em deixen de fer gràcia algunes propostes que surten, algunes són molt bones, d'altres em sorprenen i a ser franc no les entenc del tot.

A l'estand patrocinat en certa manera pel ministeri trobem una solució per a rehabilitació, es tracta d'un panell de 6 metres d'alçada que ja porta adherit una capa d'aïllant tèrmic deixant una cambra d'aire entre el panell i la façana actual de l'edifici.

Al estand recalquen la velocitat de fer façanes així, és arribar i col·locar el panell i rematar juntes. El tema està, si  per alguna cosa la cambra queda oberta i passa a ser una cambra ventilada, què fa l'aïllant? La resposta és res... Ens deixem una quantitat de diners per un sistema que pot deixar de funcionar i què a més, funcionaria molt millor, si l'aïllant el poséssim aplacat contra la cara actual de l'edifici.

En definitiva no entenc massa perquè a vegades ens obcequem amb sistemes que al meu entendre són clarament millorables.

Caminar mirant amunt (Capítol 4) Cantonades de l'eixample v2

Fa uns dies començava aquesta col·lecció de cantonades de l'eixample avui us presento la continuació.

Tipus 4: Xamfrà? Qui ha dit que hi hagi un xamfrà. En realitat una evolució de la ziga zaga però solament en dos trams, té l'agilitat de crear una ampliació de l'acera, que pel cas en concret, una escola és quelcom molt pràctic donada la gran acumulació de gent a les entrades i sortides.

Tipus 5: L'alt i el baix. Amb els temes del veinatge en cascs urbans sempre és donen circumstàncies curioses, però en els casos de xamfrans, on les visuals són més grans perquè la caixa de carrer creix, són com més notables visualment, i que un edifici tingui dos plantes i el seu veí sis, no deixa de sorprendre.

Tipus 6: De fet és l'obetura de tot un subgrup que tractarè en pròximes edificions. Les famoses cantoneres de Nuñez i Navarro.

Llorca, un terratrèmol a Espanya

Fa un parell de mesos els terratrèmol i posterior tsunami del Japó obria seriosos dubtes a molta gent sobre què passaria aquí davant d'un terratrèmol. Ara que ha passat la desgràcia de Llorca tenim algunes dades, però escric aquestes línies per intentar aclarir dubtes que m'ha fet arribar la gent.

Perquè un terratrèmol de 5.1 graus en l'escala de Richter ha estat tan destructiu?

He de dir que l'escala de Richter no mesura la gravetat d'un terratrèmol sinó solament l'energia què dissipa aquest. Això que vol dir, doncs senzillament que només té en compte el valor absolut d'energia, però no té en compte si l'epicentre ha estat a prop de la superfície, lluny, o a molts quilometres del punt habitat més pròxim.

Totes aquestes coses es tenen en compte en un altre tipus d'escala, que no mesura l'energia sinó la capacitat destructiva del terratrèmol. Aquesta escala, menys coneguda, és la de Mercalli, en el cas del terratrèmol de Llorca s'estima que va ser de grau 7 sobre un màxim de 12.

Això implica un terratrèmol qualificat de molt fort, amb danys estructurals de lleus a molt greus, depenent de si l'estructura estava més o menys ben dissenyada i construïda. En definitiva em refereixo que no tot en un terratrèmol és si és més o menys intens.

Per altre banda la gran pregunta que m'ha arribat és, construïm bé? Hauria de ser més dura la normativa sísmica?

No puc parlar per casos que no he vist, però el què hem d'entendre és que construir edificis sismoresistents a qualsevol cosa és ineficient, inassequible econòmicament, i probablement impossible. La mala sort ha volgut que el terratrèmol de Llorca fos molt a prop de la superfície i del centre de la població fent que l'acceleració del terra fos de 0.367g (on g equival a la gravetat de la terra). La normativa obliga per a la zona construir edificis capaços de resistir una acceleració de 0.12g (a Barcelona seria de 0.04g)

A part d'aquesta dada, el que potser si què s'hauria de millorar la norma és en la resta d'elements no estructurals, tancaments, acabats, i altres components, que tot i no ser estructurals poden causar danys personals. Una barana pot no ser estructural, però si es despren d'una façana pot causar danys molt greus. O com s'ha donat el cas que caigui una façana sencera.

A tot això cal sumar que els càlculs a sisme no s'han fet tota la vida, i gran part dels edificis existents estaven construïts en èpoques on senzillament els terratrèmols no es tenien en compte.

En conclusió lliure, ja que no he pogut veure més que tots vosaltres per la televisió, la gran mala sort en el terretrèmol ha estat la gran proximitat a la població i la seva poca profunditat. Quelcom que no es podia preveure, i era bastant díficil d'evitar.

Blogger out

Aquesta ha estat una setmana atípica, blogger ha estat caigut des de dimecres i alguns missatges no han estat disponibles, em sap greu pels que hagueu entrat buscant novetats. Volia parlar del terratrèmol de Llorca entre altres temes, però sens dubte la setmana que ve pujaré els comentaris. Demanar-vos disculpes per les molèsties, tot i que, òbviament jo no controlo blogger XD.

Fins dilluns!

Fusteries de fusta (Volum 3?)

Fa uns dies us vaig parlar sobre les fusteries de fusta, i em plantejava l'exercici de reincorporar-les a la nostra arquitectura. L'altre dia passejant pel 22@ vaig tenir l'oportunitat de veure una promoció d'habitatge públic on l'arquitecte ha incorporat la fusta altre cop a les fusteries. I també s'ha de dir a les proteccions solars i de privacitat.

Us porto l'edifici com a mostra que es poden incorporar antics materials als nostres nous edificis, sense cap perjudici. Això si, també cal reconèixer que ens perdem una mica pels detalls, i que a part que jo molta estima al maó no tinc, tampoc cal treballar així, em refereixo al desordre que s'observa a planta baixa amb els diferents contactes entre els maons que cobreixen l'estructura, els del tancament a la part superior i els de la part inferior...

Pels que us interessi, l'edifici es troba al xamfrà dels carrers Roc Boronat i Sancho de Ávila

Per si us crida el projecte, l'equip d'arquitectes són "Sabater & Associats"

Enllaç al projecte en qüestió Aquí



Memòria i reconstrucció

Als últims temps s'està fent un exercici de memòria històrica, papers de Salamanca, fosses comuns, i molts altres temes han sigut re oberts. Fa un mes i mig vam veure una mostra en aquest sentit, la inauguració de la restitució de les quatre columnes a la fira de Montjuïc.

Aquestes columnes es van construir l'any 1919, obra de Puig i Cadafalch. Arquitecte catalanista vinculat a la Mancomunitat de Catalunya. Símbol de la identitat catalana del país. Com a curiositat històrica van ser el primer element construït per a la realització de l'exposició del 29.

Font

Van tenir una vida curta, i no van arribar a l'esmentada exposició, en temps de la dictadura del General Primo de Rivera abans d'una visita a Barcelona del dictador van ser destruïdes així com desenes de símbols catalanistes que emplenaven el país.

Font

Després de la restitució de la democràcia i de bastants anys de discussions polítiques, les columnes van començar a reconstruir-se a principis del 2010 per inaugurar-les a mitjans de febrer del 2011.

Sense entrar en si feia falta o no la restauració històrica, de fet ara veiem la perspectiva de l'exposició del 29 ideada originàriament per l'arquitecte (retocada per elements que ell no havia previst). Volia analitzar el resultat final, i com ha canviat la perspectiva de Barcelona.

Quan es va començar a parlar del projecte, em va intrigar, sobretot perquè deien que taparien les fonts de Montjuïc des de la plaça Espanya, cosa que no em semblava gaire correcte. D'acord a restituir la memòria, però tampoc feia faltar malmetre la riquesa de la ciutat.

Un cop definida la ubicació definitiva la seva posició em va semblar més correcte, sobretot pensant que les fonts màgiques no existien quan Puig i Cadafalch va dissenyar les columnes, segurament ara Puig i Cadafalch hagués pres la mateixa decisió. Llavors m'encuriosia l'impacte definitiu sobre la perspectiva que tindria. Molta gent comentava que taparien la visió del Palau Nacional. 

El resultat però demostra que tot i que tenen una importància visual molt gran, han enriquit el conjunt, donant un fons a les fons màgiques, i sense tapar o trencar la perspectiva general del conjunt que es pot observar des de la Plaça d'Espanya. Al final després de tants anys de parlar-ne s'ha fet una tasca bastant intel·ligent, ajuntant la restauració històrica amb la lògica evolució d'una ciutat, sense malmetre-la.

Visió des de la plataforma del CC Les Arenas

Caminar mirant amunt (Capítol 3) Cantonades de l'eixample

Avui enceto el que possiblement serà una sèrie, cantonades de l'eixample.

Normalment quan li preguntes a algú com és l'eixample, et diuen quadrat! I no tothom recorda que si, que és una malla ortogonal, però les cantonades de totes les illes estan xamfranades. Aquests xamfrans durant molts anys van ser les restes que quasi ningú no volia edificar, s'hi posaven en molts casos tallers, gasolineres, aparcaments, cases baixes, ja que els promotors no acabaven de veure'ls rendibles.

Aquesta inèrcia què avui dia ja ha desaparegut, té històries curioses com la de un jove Josep Lluís Nuñez, passejant amb la dona dalt d'una moto buscant xamfrans per construir. No us heu fixat mai que moltíssims edificis en cantonada de l'eixample són obra de la constructora Nuñez y Navarro?

En aquesta sèrie que avui enceto intentaré mostrar-vos casos curiosos, típics i peculiars de cantonades de l'eixample, espero que us interessi.

Tipus 1: Xamfrà clàssic, amb edifici típic de l'eixample barceloní, tot construït, si el miréssim en planta veuríem que es tracta d'un edifici clàssic de l'eixample amb algunes sales que passen a ser de forma irregular per absorbir el canvi de 45 graus de la parcel·la

Tipus 2: Dent de serra: L'edifici enfronta el gir de 45 obviant-lo reduint-lo a trams petits en escaire de forma que es vagi absorbint la façana irregular.

Tipus 3: Pep Guardiola (Ziga Zaga). En aquest altre cas l'arquitecte opta per camuflar els 45 graus en petits ratrenquigs tots a 90º. No deixa de ser una variant de l'anterior, però estèticament dona una sensació més orgànica i d'adaptabilitat.

Incongruències vàries

L'altre dia us comentava que vaig assistir a un Campus sobre fusteries de fusta. Com deia va ser molt interessant i a part de coses que possiblement faci servir, em vaig trobar amb alguns conceptes que em xocaven molt, el principal, la finestra mixt alumini-fusta.

Per què em va sorpendre i xocar? Potser és un excés de purisme, però em resulta xocant fer una finestra de fusta, per tal de obtenir els valors d'aïllament tèrmic necessaris, per després donar-li un envolcall d'alumini, per tal que tingui l'aparença de ser una finestra d'aquest material.

Probablement alguns direu, i quin problema hi ha? La resposta és que cap o molts, és una qüestió subjectiva, però a mi m'agrada ser sincer, com a persona i com a professional, i seguint aquesta lògica els meus edificis o projectes també ho han de ser.

Possiblement a tot això em vingui la influència d'un professor que em vaig trobar a 1r de carrera, en Pablo Garrido, professor de construcció, ens presentava el concepte de edifici transvestit, amb l'exemple del típic edifici amb acabat de pedra i cor de totxo, que en paraules textuals, yo quiero ser de piedra, pero soy de tocho porque no tengo dinero.

En definitiva, si la finestra de fusta d'avui dia, és millor que les metàl·liques, no serà qüestió de tornar-nos a trencar la closca per tal d'integrar-ho visualment? No per ser "modern" és qüestió obligatòria donar acabats mètal·lics a les nostres façanes.

Detall de la finestra mixta

Autocad Gratis ? Finalment si!

Probablement el títol hauria de ser programa de cad gratis, però desenganyem-nos gairebé tots els que estem en aquest món el què esperàvem era un programa com l'autocad gratis, i finalment sembla que això és possible.

Es tracta de programa DraftSight de la companyia Dassault Systèmes. Estem parlant d'un programa obert, que sols demana en teoria l'activació via e-mail, dic en teoria perquè a mi no m'ho ha demanat. El públic destí són tan estudiants com professionals i professors interessats en un bon programa de CAD 2D, si l'únic però que li he trobat de moment al programa és que sols sigui 2D, però vaja, normalment almenys jo, per a 3D no feia servir el CAD!

Com han aconseguit aquest miracle, o sigui que sigui gratis no ho tinc massa clar, ja que sembla que de pagament sols hi ha serveis d'assistència avançats, ja que fins i tot hi ha una comunitat de suport gratuita, per aprenentatge i resolució de problemes bastant activa i amb molta informació.

Parlant del programa, té una aparença molt similar a l'autocad, bé, al de just abans de l'aparició del famós "Ribbon" a l'estil office 2007, però de fet els que portem molts anys amb autocad, almenys jo, tornàvem a la situació clàssica del cad. Comparteix bastants elements amb aquest programa:

- Permet l'entrada de ordres per teclat i per icona, els comandaments són els de la versió castellana i anglesa de cad, amb algunes variants, però res que no es pugui personalitzar

- Espai model i espai paper

- Permet referències externes, cad, imatges, etc.

Seguiré tocant-lo i a veure si més endavant en faig un repàs més en profunditat, però crec que havíeu de conèixer la notícia!

Si proveu el programa digueu-me alguna cosa! Descarregar