La Ciutat de Sagnier

Per tots aquells que no sortiu de Barcelona aquest pont, o que al contrari hi vingueu, us faig una proposta cultural gratuïta. Es tracta d'una exposició al Caixaforum de Barcelona. Per ser més concrets:

La ciutat de Sagnier; Modernista, Ecléctica i Monumental

Qui va ser Enric Sagnier i Villavechia?

Doncs va ser un dels arquitectes que va participar de la transformació de Barcelona a finals del segle XIX i sobretot principis del XX. Nascut el 1858 i mort el 1931 les seves obres són un reflex de tots els estils que es van donar en aquelles èpoques a la ciutat.

Els seus projectes van des de residencies unifamiliars a grans edificis públics, esglésies, escoles, fàbriques, hotels. Hi ha gent que el defineix com a arquitecte modernista, però sota el meu punt de vista tot i que alguns dels seus edificis ho són, canviava d'estil segons les necessitats del projecte, el seu criteri i els recursos que tingués.

Algunes de les seves obres més conegudes, que encara podem veure avui en dia són, el Palau de la Justícia, la Seu a Barcelona de la Caixa de Pensions i el Temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, entre molts altres.

L'exposició en repassa molts, dins i fora de Barcelona. Bàsicament amb suport de plànols i fotografies però amb algunes maquetes de molta qualitat.

En definitiva una activitat recomanable si esteu per Barcelona.

Dades:

La ciutat de Sagnier

14 de setembre de 2011 a 8 de gener de 2012

Caixaforum Barcelona, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona

Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 20h i els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 21h

48h Open House (1)

Després d'una pausa massa llarga, on la veritat no he parat, reprenc el blog i aprofito per comentar una de les visites que he pugut fer a edificis de Barcelona el cap de setmana passat.

En particular gràcies al 48h Open House, que per si no ho coneixeu es tracta d'un esdeveniment de caràcter anual que obra al públic diversos edificis de Barcelona, la majoria dels quals no es podríen visitar altrament perquè són privats, és una idea que va començar a Londres l'any 1992 i que l'any passat va arribar a Barcelona. Si no hi heu pogut anar aquest cap de setmana o no us en havíeu assabantat esteu alerta l'any que vé per aquestes dates.

Avui us parlarè del Palau Baró de Quadras (Casa Asia)

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i datat el 1904-06 es tracta d'una casa de renta modernista entre mitgeres. Gaudeix d'un pati interior on es desenvolupa l'escala noble; en la majoria de cases típiques de l'eixample sempre trobarem una escala pel senyor de la casa i una altre per la resta de arrendataris (de fet la típica casa de l'eixample es diu casa de renda).

Arribant a l'entrada de la planta noble, especial detall de tota la decoració i de les vitralls, així com de l'escut del senyor de la casa.

Una avantatge de la casa baró de Quadras és que actualment és la seu de la Casa Àsia, i s'hi realitzen moltes activitats obertes al públic, i de fet crec que l'accés és més o menys lliure, per tant si podeu fer-hi una escapada possiblement us deixin fer un tomb per l'entrada, així com part de la planta noble. Especial menció tenen les ceràmiques de les parets, totes les ornamentacions, els artesonats dels sostres, així com els pilars i la llar de foc del menjador. Pel que fa a decoracions, podem trobar molts dels exemples del modernisme, florals, geomètrics, i mencions a la cultura i imaginari catalans.

Detall de Pilars amb els capitells, i podeu veure també l'artesonat del sostre

Detall d'una de les ceràmiques de paret

Així mateix us recomano fer l'exercici de veure les dues façanes de la casa, la principal a l'avinguda diagonal i la posterior al carrer Rosselló, sense desmereixer la posterior s'ha de reconèixer que el treball de decoració és molt inferior, però el modernisme català té trets pràctics i culturals nostres i és que si una és la façana de representació i l'altre la de servei, no té sentit invertir més diners a la posterior, sempre hi quan sigui correcte, i aquesta ho és més que moltes façanes que ens podem trobar pels nostres carrers.

Façana de l'Avinguda Diagonal

Façana posterior, autoria

En particular com us comentava, podeu trobar mencions al nostre imaginari amb la presència reiterada de la llegenda de Sant Jordi.

Detall del drac, just a un dels brancals de la porta principal

I el cavaller perseguint al drac, guanyarà? El dubte ofen! Que és Sant Jordi!

Per si algú vol visitar-la la direcció és avinguda Diagonal 373

Balcons de forja

La forja és un dels processos més vells que s'ha utilitzat a l'història per treballar els metalls. Fruit d'aquesta tradició a la nostra terra trobem nombrosos exemples de treballs en les nostres construccions realitzats amb forja. Des de meravelles modernistes a elements medievals igual d'interessants.

Un element típic que podem trobar a més d'un racó dels nostres pobles i ciutats són els balcons fets amb forja. Passejant pel carrer del Call de Barcelona podem trobar-ne alguns, com aquest on l'estructura portant és de forja i el terra de ceràmica.

Maneres de protegir-nos del sol

Després d'un mes d'inactivitat vacacional torno a rependre el blog amb algunes coses que he anat veient al llarg del estiu.

És veritat que ja s'acaba però mai és tard per plantejar-se una mica com protegir casa nostre del sol excessiu. En els últims anys sobretot en obra nova s'ha fet bastant comú el fet d'instal·lar les persianes de PVC o alumini enrotllables que ens permeten tancar totalment una obertura.

font

És veritat que ens protegeixen del sol, però ens obliguen a engegar l'aire condicionat ja que senzillament no pot passar l'aire. I si la deixem com a l'imatge, d'acord una mica d'aire passarà però tampoc és la panacea.

Després tenim una clàssica opció del tendal, ens protegeix del sol, i permet que passi l'aire, no obstant no pot complir en el moment que volguem donar intimitat total. Amb tot és un sistema molt interessant. Com s'observa a l'imatge.

font

Una opció que trobem per les nostres ciutats és la persiana enrollable de tota la vida, que permet donar privacitat quan volem, i també "penjar-la" del balcó per fer les funciones de tendal. És una opció que ha caigut en l'oblit, però que potser ens hauríem de replantejar de recuperar en certes ocasions.

I per descomptat qualsevol combinació d'aquestes i d'altres clàssics, com porticons i venecianes entre d'altres. Amb tot en aquest post he volgut recordar-vos aquesta persiana enrotllable mig oblidada.

A disfrutar del què queda d'estiu

Habitacions 3D

Hi ha una cosa que sempre he trobat curiosa del nostre món, i és que, tot i que vivim en un món de volums, la majoria de persones pensen en sols dues. D'acord que ens movem en l'espai i tot això, però habitualment quan entrem a casa d'algú a part de llums, penja alguna altre cosa del sostre? O quan ens plantegem posar mobles, com ho representem? Fem un dibuix en perspectiva o en més aviat en el millor dels casos fem una planta de distribució dels mobles?

En arquitectura sempre pensem en volums, si els nostres habitatges són arquitectura perquè no veure'ls com a tal? Avui en dia que cada dia vivim en habitatges més petits, aprofitar el 3D ens pot regalar molt espai.

Un exemple, una habitació. Posem què és individual, i té una superfície de 8m² en 2x4m. Un llit fa aproximadament 2x1m això significa que un 25% de la superfície disponible se la queda el llit. ens queda la resta per l'espai de la porta aproximadament 1m², l'armari i la seva zona de influència 2m² més i posem una àrea de treball 2m² més i ens queda aproximadament 1 metre per altres fins.

Què passaria, si ara agaféssim i diguéssim, i si aixequem el llit? Per exemple amb una llitera del Ikea (Tromsö 109€) 

Doncs automàticament l'habitació guanyaria 2m² de superfície, generant un espai de 2m² sobrants on es podria posar una zona d'estar o per a aficions de l'ocupant o una zona de joc en general, augmentant la superfície total disponible un 25%, pot semblar una estúpid, i d'acord el llit és important, però durant la resta del dia és una superfície totalment desaprofitada.

Espero que reflexioneu i us sigui interessant. Pròximament posaré algun exemple més d'aprofitament de les 3Dimensions.

 

De calaixos, i salvatjades (calaix a la sortida de Sants Estació)

Arran de la notícia de laVanguardia d'avui 19 de juliol, sobre el tall del servei durant gairebé un mes per obres, m'he plantejat redactar aquest article sobre les afectacions que tenen a vegades les obres en la nostra vida, i que alguns cops els tècnics menystenim la repercussió dels nostres actes.

Per qui no s'hagi llegit l'article i no conegui la zona afectada de Barcelona, dir-li que Sants és la principal estació de la ciutat. En el seu accés sud, parteix entre dos tot una sèrie de barris. Els veïns s'han queixat durant anys de la presència de les vies i de les molèsties que ocasiona el tren (tot i que hauríem de recordar que el tren hi era abans). Fa motls anys, amb el projecte d'arribada de l'AVE, es va decidir calmar una mica els veïns amb la promesa de cobrir les víes, però no a través del seu sotarrament sinó amb la construcció d'un calaix de formigó, on a damunt s'hi faria una rambla.

Sobre el paper no està malament, però francament no sé si els veïns s'han plantejat gaire bé, la quantitat de sol i ventilació que els hi treurà, sobretot als dels pisos més baixos, hi ha punts on els veins allargant la à des del balcó poden tocar el mur de formigó.

Com dic el plantejament del calaix, em sembla totalment inadequat, però fora d'aquí, ens trobem amb com s'executarà. Per tal d'executar el cobriment, tallaran durant gairebé un mes, tot el trànsit direcció SUD des de l'estació de Sants, afectant 150.000 persones diàriament en el servei de rodalies, i allargant el viatge 45minuts per tota aquella gent que agafi trens de mitja distància ja què els trens hauran de fer una volta a tota  la ciutat de Barcelona.

No es podria haber plantejat l'obra d'una altre manera? Sols executant-la a la nit? Que es creuen que la gent no treballa? Estem parlant de passar de trajectes de 7 minuts, a voltes de més de mitja hora, sense ni tan sols arribar al mateix punt. Les línies que acabaran a l'Hospitalet els seus passatgers poden agafar la línia 1 del metro però els deixa a plaça espanya. I la gent que acabarà el seu trajecte a Bellvitge, es trobaran amb una situació similar havent de fer transbordament amb Ferrocarrils de la Generalitat i acabant també a Espanya, no a Sants.

En definitiva, perquè sempre ens oblidem dels usuaris? En època de crisis cal fer que la gent arribi tard a treballar? Què una de les nostres costes més importants perdi part de l'atractiu turístic de platja + barcelona a cop de tren? D'acord els turistes podran arribar, però dubto que estiguin gaire contents.

Incidències, humitats de condensació

Avui us vull parlar d'una d'aquelles coses que ens trobem gairebé tots algun cop, les humitats. Per descomptat que tenim moltes fons diverses. Filtracions per culpa d'instal·lacions fetes malbé, males impermeabilitzacions de coberta o murs de contenció. Però hi ha un cas que és particularment curiós, i són les humitats interiors per condensació.

Què és això?

Doncs senzillament, l'aire que respirem sol contenir aigua, aquesta aigua en forma de vapor, es comporta com tot gas, i si entra en contacte amb alguna superfície per sota de la seva temperatura de condensació, doncs fa precisament això tornar-se líquida i "mullar" aquella superfície.

És el clàssic efecte sobre el got de refresc que quan l'agafem està totalment moll. Això perquè passa a dintre de casa? Habitualment hi ha dos causes, que es poden presentar per separat o juntes. Parets mal aïllades, i que per tant quan a fora fa fred, estan fredes. O bé una mala ventilació i un augment excessiu d'humitat relativa.

Com es poden resoldre?

Pel que fa a un excessiu carregament d'aigua, que més que condensació és un problema de saturació de l'aire, no pot tenir més aigua a dins, la solució és recorrer al coneixement popular, o sigui ventilar. Quan dormim produïm una gran quantitat de vapor d'aigua. Per tal d'expulsar aquest vapor sobrer, cal renovar l'aire de dintre, això és pot fer ventilant 20 minuts mitja hora tota la casa, o bé, instal·lant obertures per a tal efecte.

Per a l'altre problema, paraments mal aïllats, la situació és més difícil, i cal pensar-s'ho bastant. La millor opció seria millorar l'aïllament, normalment la millor opció seria per l'exterior, però això implica tocar la façana. I pel que fa a aïllar per l'interior fa falta vigilar que no ens apareguin humitats interesticials (que l'aigua condensi a dintre la paret) en conclusió si teniu humitats que no sabeu d'on surten, no dubteu a contactar amb un arquitecte ;)

Algú amb el problema?

Ikea i l'adaptabilitat

Estem a l'estiu, i avui penso què és un bon dia per parlar d'un fenomen que passa cada estiu o període vacacional. I és el de canviar de decoració, diguis pintar, fer obres, arreglar coses, o canviar de mobles.

En els últims anys un fenomen que ha afectat tot aquest aspecte de la nostra vida és la botiga Ikea. Com la majoria sabeu es tracta d'una botiga de decoració i mobles a baix cost, on podem trobar mobles "kit" per a qualsevol de les nostres necessitats.

Ikea té tants detractors com partidaris però hi ha un aspecte de la seva filosofia, que amb els anys he aprés; què és molt important, l'adaptabilitat. El sistema de mobles de l'Ikea i els seus preus permeten una cosa que en la nostra cultura no ha estat comuna, i és anar canviant de mobles al llarg de la nostra vida, no és la mateixa la necessitat que tenim quan som joves que quan anem creixent, primer potser pel nombre de membres de la unitat familiar, i per l'altre perquè potser quan estudiem a bàsica necessitem un tipus d'escriptori, i després al fer una carrera un de completament oposat, o potser estudiem fisioteràpia i necessitem una llitera.

Aquest és un concepte que si ens fixem en els nostres avis, seria impossible d'entendre, sense anar més lluny, els meus avis fa 50 anys que tenen la mateixa taula de menjador. Les necessitats canvien, i per poder canviar necessitem mobles que puguem amortitzar ràpidament, i que respectin el medi ambient, per no endur-nos per endavant el planeta amb els nostres canvis de necessitat.

Mites sobre Ikea: La qualitat:

Corren molts mites sobre Ikea. Per una banda la qualitat dels mobles. No estem parlant dels millors mobles del món, però si mirem el catàleg podrem veure que tenim des de productes senzills a productes de certa qualitat. Sense anar més lluny els mobles de cuina tenen fins a 25 anys de garantia, no estem parlant pas de caixes d'ous... I de fet sols veient els preus d'alguns productes aquesta preconcepció és totalment errònia.

Altre mite, impossible de muntar

Que els mobles d'Ikea són difícils de muntar i les seves instruccions impossibles. Aquí us puc dir que és com tot, depen de si estem molt acostumats a seguir instruccions, o interpretar gràfics, i de si també estem més o menys acostumats a fer coses manualment.

Font

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v4

Feia dies que no parlava del tema, i he decidit que avui, en una calorosa tarda d'estiu, podia ser interessant fer un comentari. Ho afronto des de la perspectiva de les cantonades, però és quelcom que passa també a la resta d'edificis de l'eixample.

Què passa quan es fa una promoció, dividida en diferents portals? Per més què siguin entitats diferents catastralment parlant, i què siguin totalment independents, pot ser que comparteixin coses serioses com l'estructura, i que a posteriori sigui difícil tirar a terra una de les parts, o almenys que ens ho haguem de mirar amb més calma. Però sense entrar en coses tan series.

Què passa quan toca pintar la façana?

Algunes finques es posen d'acord amb els seus veïns i accepten fer les obres a l'hora per donar una imatge de continuïtat, o almenys intenten fer servir el mateix color del veí, però quan no hi ha cap mena de relació entre uns i altres, ens podem trobar casos com els següents.

En aquest cas veiem que dos portals van decidir pintar la façana en tons blau-verdosos i el tercer, no li agradava aquests tons i es va decidir pels ocres. No tinc res contra els gustos personals, però no podrien haver-se posat d'acord?

Un altre cas típic és el de dos finques veïnes, fan servir el mateix color, però passa bastant temps entre una actuació i l'altre, resultat? El mateix que l'anterior, però sense cantar tant.

Seguiré buscant més curiositats, fins la propera!

Urbanitzacions "salvatges"

Arran d'aquesta notícia he pensat fer un breu comentari sobre alguns casos salvatges del urbanisme al nostre país. No són precisament pocs, de fet fa uns dies al blog vaig fer una entrada sobre pobles que tenien uns sectors "urbanitzats" enormes, totalment buits al costat del poble. (Aquí)

Però avui parlaré d'altres salvatjades. Grans urbanitzacions a primera línia de mar, en espais "verges" i/o d'especial interès natural o fins i tot parcs naturals.

En el cas de la notícia la intenció era construir 500 habitatges a la zona de Muntanyans a Torredembarra. Això en si mateix no és estrany, s'ha urbanitzat moltíssim al nostre país. El què és més sorprenent és que es volgués urbanitzar sabent que gran part de la zona era inundable. Pel que he llegit fins i tot informes preliminars de l'agència catalana de l'aigua parlaven de carrers on estaria prohibit aparcar. I no contents amb això que no té gaire sentit construir en un lloc fàcilment inundable, la urbanització estava al costat de zones humides protegides.

Font

Amb tot no era el primer cas i segurament no sigui l'últim. Un altre cas és una coneguda urbanització a l'Estartit. Es va començar a construir abans de l'ampliació del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. En el seu moment es va aconseguir parar les obres, però els carrers ja estaven urbanitzats i fins i tot una primera fase construïda. De fet hi ha actualment una part de l'Estartit que està completament envoltada de parc natural...

Font

En definitiva, fins quan seguirem intentant construir en llocs on el sentit comú o la decència ens diuen que no hi hem de construir?

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 2

L'altre dia us vaig fer una introducció als ITE's avui us explico una mica més en profunditat alguns detalls.

(Volum 1)

Quins edificis l'han de passar?

L'objectiu de la llei és que tots els edificis majors de 45 anys passin un ITE al moment de complir aquesta edat i després es vagi renovant cada 10 anys. Per descomptat actualment hi ha molts edificis que sobrepassen aquesta edat. Per tant s'ha plantejat una introducció progressiva pel compliment d'aquest requisit.

- Edificis anteriors a 1930, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2012

- Edificis anteriors a 1940, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2013

- Edificis anteriors a 1950, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2014

- Edificis anteriors a 1960, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2015

I a partir d'aquest punt cada edifici quan compleixi els 45 anys o li caduqui el ITE

Qui l'ha de passar?

Edificis plurifamiliars d'habitatges

De qui és responsabilitat encarregar l'informe?

De la propietat, sigui vertical o horitzontal

Qui pot fer la inspecció?

Un arquitecte/a o un arquitecte/a tècnic

Qui emet el certificat?

La Generalitat de Catalunya

Cada quan s'ha de realitzar?

Quan l'edifici faci 45 anys i amb una periodicitat de 10 anys

Quin és el resultat de la inspecció visual?

El tècnic pot trobar o no lesions, si no en troba la Generalitat emetrà directament el certificat conforme l'edifici ha passat el ITE.

En cas de trobar-ne poden ser de dos tipus lleus o greus, les lleus permetran segurament que la Generalitat emeti el certificat, en canvi les greus i molt greus, requeriran d'una intervenció amb projecte i certificat final d'obra per tal que la Generalitat doni els danys com a resolts i acabi emetent el certificat.

Amb això que espero que us hagi arreglat molts dubtes ja sabeu, si necessiteu algú per realitzar aquesta Inspecció no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

Terraformació

El títol del post d'avui en realitat està agafat una mica del món de la ciència ficció i fa referència a transformar un planeta no habitable en habitable. Jo agafo el títol des de un punt de vista similar però diferent, em refereixo a totes aquelles obres on els homes decidim conquistar terres al mar.

Això òbviament és una forma de aconseguir quilometres quadrats nous de superfície sense entrar en guerra amb el veí, però genera una sèrie de problemes. Per una banda afectació al medi marí, podem canviar corrents, eliminar hàbitats naturals d'animals i vegetals.

Un dels casos més coneguts i que per vell a vegades ni hi pensem és Holanda, on la major part de la superfície està guanyada al mar, a través de la construcció d'un sistema de dics de contenció i de canals de drenatge per mantenir quilometres i quilometres de superfície. Òbviament per l'edat què es va fer dubto que hi haguessin gaires ecologistes què es preocupessin per l'afectació al medi.

Font

Un cas més pròxim és el del aeroport de Hong Kong. Construït sobre la unió de dos illes, guanyant al mar gairebé 10km2 de superfície. En aquest cas és prou interessant un sistema què es van enginyar per evitar l'assentament diferencial a la terminal, hem de pensar que els edificis nous sempre assenten, però en cas d'una illa artificial nova, que no pots compactar completament els problemes són més grans encara.

Font

Per descomptat un cas que surt de tant en tant són les illes palmera de Dubai. Espai completament guanyat al mar, i què sens dubte té també els seus problemes per fer arribar subministres, sobretot en les seves cosines germanes que reprodueixen el món, creant illetes independents entre elles.

Font

I el cas que m'ha fet obrir aquest post, és el contrari. Es tracta de l'illa alemanya de Helgoland. Aquesta illa actualment dividida en dos parts, antigament era una sola, però un temporal l'any 1720, fa gairebé 3 segles va separar la llengua de terra que connectava els dos illots actuals, el cas és que l'illa és notícia perquè fa poc han decidit en referèndum no tornar a connectar les dos parts de l'illa. Projecte què volien la classe política i els empresaris turístics, per tal de poder augmentar l'atractiu i la capacitat turística de l'illa. Sentit comú? Anclatge al passat? En tot cas m'ha semblat interessat què en un món boig per construir on aprofitem el racó que puguem i si cal guanyem espai al mar, s'hagi decidit prendre's les coses tal com són m'ha semblat prou curiós per parlar-ne.

font foto font notícía

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 1

Des de principis d'any està en vigor una llei de la Generalitat de Catalunya que obliga a efectuar revisions als edificis plurifamiliars d'habitatges que hi ha a Catalunya. I he considerat interessant parlar una mica del tema.

L'altre dia vaig anar a una xerrada que va organitzar l'associació de propietaris de finques sobre el tema i la conclusió clara que vaig treure és que molts propietaris consideren la inspecció una intromissió i una mesura recaptativa. I no entenen perquè cal fer aquesta ITE.

En què consisteix una ITE?

Bàsicament és una inspecció visual de l'estat d'un edifici. De les seves instal·lacions, estat, estabilitat, seguretat i salubritat. Remarco què és visual perquè molts propietaris tenen por que comencem a rebentar parets fent cates. 

La realitat és molt diferent, les inspeccions per al ITE, són un passeig visual per la casa, comprovant una sèrie de punts i prenent nota d'aquells desperfectes que pugui tenir per després fer-ne un informe amb la recomanació de reparació més o menys urgent d'aquells desperfectes que pugui tenir l'edifici, per posteriorment que la generalitat emeti el certificat conforme l'edifici ha passat la inspecció.

Perquè és important?

Com us dic el fet més punyent que vaig veure a la presentació era que la gent no entenia el perquè de la inspecció. La qüestió és molt senzilla, en aquest país molta gent té la concepció què els edificis són quelcom etern i que no cal fer-ls'hi manteniments ni revisions. Entenen que a l'ascensor se li faci, o al cotxe però a un edifici no. I el què hem d'entendre és que un edifici és una màquina, aquesta pot espatllar-se, fer-se vella i/o inneficient. I en general, dubto que la gent vulgui que la casa s'acabi fent malbé, ja què normalment, curar és més car que prevenir.

En conclusió crec que hem de veure aquests ITEs com una oportunitat per poder assegurar-nos amb la col·laboració d'un professional que casa nostra està en bones condicions i si és pot fer alguna cosa per reparar possibles incidències o per prevenir mals majors.

Al pròxim post acabarè de comentar les característiques i el procés dels ITE's

Si algú en necessita un, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi!

Codi Tècnic. Seguretat en cas d'incendis

Tractant-se d'arquitectura, sembla que avui dia de la revetlla de Sant Joan no hi hagi gaires temes a parlar, però aprofito avui per comentar-vos una notícia respecte al foc i els edificis. Fa pocs dies es va fer públic el document bàsic del codi tècnic, referit a seguretat en cas d'incendi (SI) amb comentaris.

Primer de tot què és el codi tècnic? Doncs per dir-ho d'alguna manera és el document oficial què diu quins són els mínims què han de seguir els edificis. Condicions d'estabilitat, seguretat, ús, salubritat.

Dir què realment és un document bastant feixuc i què csi ajuntem què és un document legal, i què també és tècnic, no és ben bé una lectura lleugera. A part com tota llei té apartats que no són excessivament clars, o poden tenir més d'una interpretació per això són interessants les versions comentades què han anat sortint amb el pas del temps des de la publicació del codi tècnic cap alla el 2008.

Pels arquitectes i per a qui volgui fer-hi un cop d'ull us deixo l'enllaç al document AQUÍ.

I per a tots, molta prudència amb la celebració de Sant Joan, el foc és màgic i divertit, però se li ha de tenir respecte. Feliç Sant Joan!

Edifici Media-TIC

L'edifici MediaTIC és un dels edificis que s'ha construït durant els últims anys al nou sector del 22@, més què nou hauríem de parlar de reconversió però vaja, és un tema per un altre dia.

Com us deia l'edifici forma part d'aquesta àrea de Barcelona i és prou interessant de fer-hi alguna visita. Ja sigui per la plasticicitat o també per veure alguns conceptes que poden ser útils o captar la nostre atenció.

Per una banda una de les coses que primer crida l'atenció és l'estructura color verd festuc. Per una banda el color és cridaner però per l'altre estem en un dels casos d'edifici "penjat". Què vol dir això? Doncs bàsicament  que primer és van construir els nuclis laterals de l'edifici, unes potents jàsseres a la coronació i d'aquestes en penja la resta de l'edifici. Del procés constructiu també va ser molt interessant el fet què aquestes jàsseres es van construir a terra i es van hissar. Això que l'edifici penja a part què estèticament crida, té un avantatge estructural, i és que els elements verticals treballen a tracció, i això permet menys secció i per tant què ocupin menys superfície a les plantes.

Amb tot el què a mi em crida més l'atenció de l'edifici és que cada façana sigui diferent, responent a l'orientació de l'edifici. Això és molt lògic ja què segons l'orientació les demandes climàtiques són diferents, una façana Sud (en la nostre latitud) rep moltes hores de sol contra les que rep una façana Nord.

D'aquests tractaments crida molt l'atenció el de la façana sud. Es tracta d'unes bosses de plàstic inflables (el material és EFTE que permeten augmentar o reduir la mida de la façana, fent de filtre solar, arribant a parar el 85% dels raig ultraviolats que hi incideixen.

L'edifiic es troba a la confluència dels carrers Sancho de Ávila i Roc Boronat. L'equip d'arquitectes va ser el de Enric Ruiz-Geli

Més informació aquí

Impermeabilització del formigó

Moltes vegades ens trobem a les nostres obres, o a les nostres cases, que tenim murs de formigó, ja siguin del soterrani, aparcament, o algun mur dela piscina que tenim problemes de filtracions d'aigua.

Francament sol ser un problema bastant díficil de reparar, perquè normalment el problema ens ve generat que s'ha fet malbé la làmina impermeable que protegeix aquest mur i per substituirla molts cops és molt difícil o bé senzillament massa car.

Una solució al problema la vaig descobrir l'altre dia a un Campus Professional. En particular parlo del sistema Krystol de l'empresa Canadenca Kryton.

Una obra on s'ha utilitzant aquest sistema és el Marina Bay Sands de Singapour

Bàsicament el què fan en aquesta empresa es tractar el formigó de forma que omplenen els espais buits que queden al seu interior amb micro cristalls segellant que no pugui passar l'aigua, i per tant impermeabilitzantlo, protegint també així les armadures del formigó armat. Amb la particularitat, que si s'obre una fisura, en contacte amb l'aigua el material torna a reaccionar, segellant altre cop el formigó, en certa manera podriem dir que s'autorepara (amb fisures de màxim 0.7mm per més grans s'ha de reparar amb un producte específic).

Solera i murs tractats amb l'addhitiu

El producte bàsicament es pot utilitzar com additiu del formigó, i aixì formigonar ja directament amb un producte que tot ell serà impermeable, o sobretot per a casos de reparacions es pot aplicar com una capa per un dels costats del mur. Per la propia estructura del formigó al entrar en contacte amb l'aigua i les partícules de ciment que no han reaccionat el producte impermeabilitzant va penetrant a dintre del formigó, fins a segellar el material de nou. De fet segons estudis que tenen fets el material pot arribar a penetrar fins a 1.3metres dins del mur, quelcom no gens menyspreable.

Després de reaccionar amb l'aigua l'aspecte pot ser aquest, de cristalls blancs

En definitiva una altre manera per impermeabilitzar murs que haurem de tenir en compte.
Enllaç a la casa del fabricant Kryton

Estiu!!! Piscina a la terrassa????

Aquests dies no sembla que s'acosti gaire, però fins fa pocs dies teniem una calor què no ens aguantàvem i coneixent el nostre clima, no tardarem a tornar a estar ofegats. Per tant avui parlarè d'un complement que molta gent busca i vol a casa seva, les piscines. D'aquí uns dies tractaré amb una mica de profunditat les piscines en general i quins tipus tenim a la nostre disposició, però avui he volgut fer una reflexió sobre les piscines de plàstic que molta gent sol posar-se a casa a les terrasses i cobertes.

Tots hem vist a casa d'algun amic o veí (sinó la tenim a casa) una piscina de plàstic, això que implica? Doncs la veritat està molt bé què busquem formes de refrescar-nos amb la calor, però hi ha algunes coses que vull que tingueu en compte.

Tot i què no ens ho sembli a vegades l'aigua pesa bastant, aproximadament 1.000kg el m³ (aproximadament perquè els 1000 kg és en el cas d'aigua pura), això que implica? que cada 10 cm d'aigua que posem a la nostre terrassa estem afegint 100kg de pes en aquell forjat. Normalment aquestes piscines poden arribar a tenir mínim 30-50 cm d'aigua, per tant estem parlant de fàcilment 500kg per cada metre quadrat de piscina.

Això és bastanta càrrega perquè us feu una idea un cotxe pesa al voltant de 1000kg o més. El problema radica en què la majoria d'habitatges d'avui dia es calculen per suportar una sobrecàrrega d'ús de 200kg/m², si afegim els 100kg/m² de carregues permanents (envans i paviments) suposem que tenim 300kg/m² com calculem amb marges de majoració de càrrega vol dir que tenim uns 450kg/m² disponibles, com és que no ens cau l'edifici? Doncs senzillament perquè el pes propi del forjat també està majorat (suposem què pesa més del què realment pesa) i a l'hora també suposem què el material aguanta menys.

El què em refereixo amb tot això és que hem de vigilar i hauríem de mirar abans de posar segons quin tipus de piscina a les nostres cobertes i terrasses, perquè el mínim que ens pot passar si se'ns en va la mà és què els forjats deformin i el veí de baix es queixi que té esquerdes al sostre. Molts direu que en teniu i no hi ha cap problema, aquest post sols intenta reflexionar una mica sobre coses que fem i no tenim en compte.

Per cert, com més vell és l'edifici habitualment està calculat per menys càrrega, i als edificis més nous, normalment els arquitectes ja tenim en compte que algú ens posarà una piscina i calculem per alguns kilograms més ;)

Construcció Seca i Façanes

L'altre dia vaig assistir a un campus professional de l'empresa Knauf. Per a qui no la conegui és una empresa bastant coneguda dins el sector dels envans secs, o sigui els panells de guix laminat, o com es coneix pel nom comercial d'una altre empresa "pladur".

Fa temps que els envans amb estructura metàl·lica i plaques de guix laminat s'empren, en rehabilitació, obra nova, però encara ara els hi costa arribar a la façana dels edificis. Això té un motiu i a part de què estiguem molt acostumats a fer les façanes amb obra ceràmica la majoria de panells de guix laminat no aguanten molt bé les altes humitats, per més que hi hagi plaques específiques per ambients humits (identificables pel color verd que tenen) no aguanten gaire ambients excessivament saturats d'humitat i l'aigua directament.

Per a resoldre aquest problema, la gent de l'empresa Knauf ha desenvolupat en els últims anys un producte, l'Aquapanel, o sigui una placa de ciment amb fibres de vidre. D'acord, el GRC ja fa temps que l'hem vist, però en aquest cas tenim la particularitat que són plaques de 12.5 mm. La gràcia d'aquest sistema és que el ciment no perd les seves característiques quan es mulla, per tant el podem posar exposat en façanes.

Detall d'un dels sistemes

Amb aquest sistema, podem recuperar l'aspecte visual tan típic al nostre país de plans de façana continus amb tractaments continus (el típic arrebossat i pintat). La marca ens presenta diferents models, complint diferents requeriments, més o menys aïllament (acústic i tèrmic) i també presenta un format especial molt adequat per a la rehabilitació d'edificis ja construïts que permet una instal·lació des de l'exterior.

Mostra de com por ser l'acabat de l'edifici

En definitiva un producte interessant a tenir en compte en futures obres.

Knauf Aquapanel

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v3

Comencem setmana i avui us poso alguns exemples més de les cantonades de l'eixample. L'eixample com a tal té una forma ortogonal molt clara. Els xamfrans, originàriament dissenyats pels girs dels carros de cavalls i també per a posar-hi quioscs de diferents tipus de productes han anat evolucionant a zones de càrrega i descarrega, aparcaments de pagament (gràcies senyor Hereu per la zona verda) i en definitiva, són un element que ens fa reconèixer la nostre ciutat a qualsevol fotografia.

Ara bé, què passa quan un sistema ortogonal, topa amb vies que es salten la ortogonalitat? O senzillament, què passa quan arribem a la frontera d'aquesta malla ortogonal, doncs que apareixen certes "anomalies".

Tipus 7: Què passa quan la malla es troba amb una via que la talla? doncs que si aquest tall és més aviat tangencial, ens podem trobar amb un cas com aquest, on tenim una finca que al seu extrem no arriba als 3metres d'amplada. Amb tot s'ha de reconèixer que l'arquitecte va ser bastant hàbil guanyant espai i il·luminació amb aquesta tribuna. Als matins de diumenge deu ser un lloc ideal per llegir tranquil·lament el diari o per esmorzar.

Tipus 8: En realitat no deixa de ser una variant del cas anterior, però aquí l'arquitecte en comptes d'aprofitar fins casi al vertex de la parcel·la que tenia va decidir parar abans, i fer una corba molt més gran per tractar la cantonada, en certa manera, directament no es va enfrontar al problema.

Tipus 9: Un desastre. Perquè dic què és un desastre de cantonada? Molt senzill, és el fruit de un encontre amb 2 carrers ortogonals de la malla, Llançà i Sepúlveda, fins aquí bé, el problema és què a més hi sumem el paral·lel (45º respecte la malla) i l'avinguda Mistral, que va al seu aire totalment. En conclusió els arquitectes van aprofitar com van poder les parcel·les, però la imatge que dona la illa, és de desordre total, i què sembla una altre ciutat. Qui agraeix més el desgavell és el propietari del bar, ja què té prou acera per tenir una gran terrassa.

1.000 Visites

Moltes gràcies als que teniu la paciència de visitar aquest blog, gràcies a vosaltres després de poc més de 2 mesos ja tinc 1.000 visites, moltíssimes gràcies! Espero poder seguir creixent amb la vostra companyia, i ja sabeu qualsevol solicitud, consell, comentari, col·laboració serà benvingut!

Moltes gràcies a tots!!!!

Ciutats fantasmes

Un dels efectes més notoris de la crisis, i segons com es miri causa, és la parada al sector de la construcció. Això s'ha traduït en un fet que ultimament va sent notícia periodicament, les ciutats fantasmes. L'altre dia hi havia una notícia de LaVanguardia.com, que tractava el tema amb unes imatges interessants, com han quedat algunes d'aquestes urbanitzacions, vistes des del satèl·lit, francament recorden imatges dels jocs que jugavem fa uns anys (tipus Sim City 2000).

Població de Chiloeches, sols 1600 habitants dels milers que es projectaven

  

Quer: Una població que com es pot veure té més zona urbanitzada buida que urbana consolidada

Consti què no sóc anticreixement, però amb imatges així em faig preguntes serioses, sobre què pretenem o preteníem, no és lògic que a poblacions d'uns quants centenars d'habitants projectem un creixement en un termini de 5anys de 10 o 15 mil habitants. Després ens preguntaríem perquè hi ha dos pobles i encara no ho entendríem, a part que el creixement a aquesta velocitat provocaria un desajust entre els serveis construïts i els necessaris al poble. Clar que com es veu al cas de Quer, almenys van arribar a construir una escola pública, ara els nens del poble tenen una escola fantàstica, i uns carrers genials per anar amb la bicicleta.

Part de la causa a part de l'afany especulatori dels promotors, està en què en les llicències d'obres els ajuntaments veien una gran forma de finançament, ara ve, a veure com paguen el manteniment dels carrers ja fets, sense que hi hagi habitants i per tant impostos que cobrar.

 Imatges de maps.google.com

Norman Foster: Wembley

Avui 1 de juny l'arquitecte britànic, Sir Norman Foster, fa 76 anys. La veritat és que és un dels arquitectes que més m'agraden, subjectivitat pura si, però és què en el fons el nostre món es subjectiu. He tingut la sort de poder  visitar algunes de les seves obres, més endavant uns en farè alguns articles, però avui us en vull comentar una que ha sortit bastant a la televisió aquests últims dies, l'estadi de Wembley, a Londres.

Es tracta d'un estadi nou, construït al lloc de l'antic Wembley, l'antic estadi era reconegut per tots els seguidors del futbol per les seves dues torres bessones. Per a l'arquitecte aprofitar l'antic estadi impedia crear un estadi adaptat al segle XXI com li demanaven els clients, i per tant va buscar mantenir l'esperit, amb un disseny totalment nou.

L'estadi té un total de 90.000 seients, tots coberts. La coberta en part retràctil permet cert control de la meteorologia sobre el camp. El gran element visual del camp és el gran arc que suporta part de la coberta, aquest té un ull de més de 300 metres i s'alça fins a gairebé 140 metres d'alçada.

Com a dada curiosa, va costar gairebé 1.100 milions d'euros i va patir continus retards, es veu que avui dia no es pot fer una obra grossa sense patir retards!

Us deixo algunes imatges i un video-passeig del youtube amb un guia prou interessant, el propi arquitecte! Que per cert, Moltes felicitats!

Font

Font

Construmat V: Parcs infantils

Estem acostumats a veure sempre els mateixos parcs infantils, amb tobogans i gronxadors prototípics. Als últims temps amb els paviments de cautxú hem vist com començàvem a repensar les zones infantils, de la mà d'una de les empreses d'aquests paviments, sportgreen, vam descobrir noves formes pels parcs infantils, qui no es gronxaria damunt de una cabra, o es posaria a baixar pel tobogan d'aquesta vaca simpàtica?

Vull tornar a ser un nen!

Contrumat IV: Captadors solars

La il·luminació natural als nostres espais és un punt molt interessant, per una banda per l'estalvi energètic que suposa no dependre de l'electricitat per veures'hi, però també per la qualitat visual que aporta la llum natural.

Al Construmat es trobaven algunes opcions interessants per dur llum a estances interiors, una d'elles eren els captadors solars. Què són? doncs bàsicament són uns dispostius que capten la llum solar a la coberta i la porten a traves de tubs amb miralls cap a l'interior de l'edifici.

Des del punt de vista del disseny, és cert que en un edifici d'obra nova disposem de molts recursos per intentar que totes les estances tinguin il·luminació exterior, però hi ha casos en que no podem, igual que en edificis ja existents és possible que no tinguem altre opció que instal·lar lluernaris o bé captadors solars.

Són una solució bastant interessant i intel·ligent i capten llum des de l'alba fins a la posta de sol, a part els accessoris inferiors segons el model permeten concentrar la llum en un punt o difuminar-la, en particular em van sembla interessants els models de la casa Solatube.

Exemple d'instal·lació de Solatube

Aquest tipus de captadors solars és cert que tenen la limitació que sols poden servir per una planta, però desenvolupant més el concepte es poden dissenyar captadors solars per a servir a diferents plantes, un exemple és la nova seu de l'Agència de l'energia Andalusa, de l'arquitecte Ruiz-Larrea, on han dissenyat uns captadors solars que serveixen a totes les plantes de l'edifici.

Imatge interior de l'agència (render que encara no està acabat)

En definitiva tenim moltes idees interessants per aprofitar la llum natural als nostres edificis

Cases Modulars Prefabricades

Un tema que està últimament posant-se de moda és la casa prefabricada. En certa manera té algunes avantatges prou importants. Com es construeix totalment a taller, les qualitats d'acabats, i el control de tot el procés de construcció solen ser majors que els de una obra in situ.

Però vaja, primer de tot, què solen ser aquest tipus de cases?

Doncs com el títol del post indica, solen ser cases fetes a partir de l'agregació de mòduls, n'hi ha de molts materials diferents, i mides també diferents, pràcticament podríem dir que cada fabricant té les seves. Amb tot acaben tenint unes mides relativament similars perquè s'han de transportar per carretera.

Aquests mòduls, bastant personalitzables al seu interior, són construits als tallers dels industrials, i arriben al solar amb totes les instal·lacions i acabats fets. Al lloc definitiu de la casa, sols s'hi ha de fer la fonamentació, normalment quelcom molt superficial, les connexions de les instal·lacions i la urbanització de la parcel·la. Sobre aquesta preparació s'hi instal·len els mòduls i es connecten entre ells i amb els serveix.

Avantatges:

-Per altre banda solen ser un xic més barates i una mica més ràpides de construir. Al primer aspecte s'ha de tenir en compte que potser fa falta menys mà d'obra però cal que sigui més especialitzada, així mateix el transport dels mòduls ja muntats és més car que el de moure els materials.

-Adaptabilitat, moltes de les empreses ens permeten la futura addicció de més mòduls, i algunes fins i tot ens permeten el lloguer dels mòduls, de manera que es poden utilitzar aquestes edificacions com a elements temporals, abans no es construeixi un altre tipus d'habitatge o senzillament que tinguem previsió de canviar de lloc de residència, podent arribar a endur-nos els mòduls sota el braç (una mica estil cargol)

Hi ha molts industrials i empreses que s'hi dediquen però us deixo alguns enllaços

http://www.ecoestandar.es/

http://www.smarthomes.es/

Construmat III: Cases eficients

Un dels estands que vam visitar a la passada edició del Construmat era del grup "Sebastià: Indústries de la fusta", tenien a mig muntar una mena de prototip del què ells anomenen casa eco-eficient.

La veritat és que presentaven alguns conceptes bastant interessants, no és què siguin nous, però té certa gràcia veure que la indústria es decideix a posar en marxa alguns conceptes.

Per una banda el material que empren és bàsicament la fusta, que té el punt a favor de ser sostenible, ja que es plenament reciclable i a l'hora ve de plantacions controlades. En aquest sentit no deixa de fer gràcia veure sistemes més típics de nord amèrica, tipus el "ballon frame", un entremat de llistons de fusta recobert de plafons.

A l'hora també aposten per un bon disseny de l'habitatge, buscant un consum energètic mínim en la climatització, a través de sistemes com: El precalantament de l'aire exterior, la recuperació de calor a l'aire, la bona orientació, la captació i protecció solar segons l'època de l'any, i per descomptat un bon aïllament a tots els paraments i tancaments.

En definitiva crec que en alguns llocs es comença a caminar cap a on toca.