dimarts, 26 de març de 2013

Macrobusos

A l'última entrada parlàvem de la nova xarxa ortogonal dels busos de Barcelona. El cas és que l'article d'avui no fa referència a la xarxa en si, sinó als vehicles.

Fins ara els que sigueu de Barcelona haureu pogut veure que les unitats que circulen per les noves línies V, H i D són o unitats normals o articulades, el cas és que tal i com fa anys que es ve comentant com a gran novetat la xarxa incorporarà a l'abril o maig aquestes noves unitats biarticulades.

Les fotografies i els vídeos són cortesia d'un amic, en Carlos, moltes gràcies per passar-me-les!






Aquestes unitats del model Exquicity de la casa VanHool arriben als 24 metres de llargada, tenen una capacitat per a 167 passatgers, i estan propulsats per un motor elèctric, mitjançant un sistema híbrid, tenen un motor dièsel que alimenta el motor elèctric i les bateries. Cal remarcar que pel que han dit seran dels vehicles amb menys emissions de CO2 de la flota.

Sembla doncs que la racionalització i l'eficiència de la flota de TMB està realment millorant, i com a primeres conclusions de la instauració del sistema pel que s'ha fet públic la velocitat comercial dels autobusos que passen per la Gran Via ha augmentat des de la instauració del segon carril bus, així com del lateral d'ús exclusiu en sentit Llobregat.



dimarts, 13 de novembre de 2012

Nova xarxa de Bus de Barcelona

Ara fa poc més d'un mes es va començar a implantar el que serà la nova xarxa d'autobusos de Barcelona, la primera pregunta que em va venir al cap era: Feia falta canviar-la? La resposta d'aquí una estona.
Unitat de la línia D20 a l'entrade Creu Coberta
Primer de tot una consideració prèvia, com a barceloní que sóc, quan era petit i em vaig començar a moure amb el bus em costava molt entendre els recorreguts dels autobusos i els números de la línia. Creia que quan em fes gran tot agafaria sentit i ja ho entendria. El cert és que em vaig fer gran i l'únic que va passar és que em vaig aprendre més o menys els recorreguts normals de les línies que més utilitzava.

Com era i com és encara gran part de la xarxa de bus urbà de Barcelona?
Doncs senzillament l'herència d'antigues connexions, no fa pas tant temps que Barcelona era un grup d'antics nuclis que tenien línies que els connectaven. Amb la progressiva arribada de noves zones de Barcelona i nous punts d'interès van anar apareixent noves línies, d'una forma un pèl caòtica, solapant-se entre elles i que acaben teixint una xarxa per on et pots moure, però que per treure'n profit i necessites conèixer-la molt bé o bé tenir l'aplicació de tmb o el google maps al mòbil i que et guiïn ells.

La nova xarxa parteix de un concepte senzill, si l'eixample és ortogonal, perquè no fem una malla ortogonal de busos, de forma que aprofitant que es poden fer transbordaments entre línies puguis moure't aprofitant el mallat de la xarxa.
D'aquí apareixen els tres tipus de línies que composen la nova xarxa, les horitzontals (H), les verticals (V) i les Diagonals (D).
Les 5 noves línies (Font: TMB)

És divertit però, mirant el nou plànol de busos, el què passa en aquest sistema quan arribes als marges de l'eixample, als antics barris no ortogonals o a les noves zones fora del sistema. Les horitzontals es desdibuixen i les diagonals perden la recta, però amb tot l'esquema final de la xarxa és bastant el què es busca.

Reflexions:

Pel que he vist en aquest mes de funcionament la gent s'ha adaptat prou bé, em va fer gràcia un senyor que deia, clar què és un trasbals però si són els nous temps ens hi haurem d'adaptar. Una bona reflexió, ja que si, efectivament crec que clarificar la xarxa és una avantatge pels autòctons i pels de fora, que no hem d'oblidar que cada any Barcelona rep més visitants.

Hi havia però algunes coses de la xarxa que em preocupaven, la més important era els enllaços, en un sistema així, on comptes que els usuaris hauran de canviar d'autobús  com ho fas per tal de fer els enllaços? Això no és un metro que a través dels túnels canalitzis els fluxos  has de guiar a les persones per tal de trobar les parades de les altres línies, i la solució, de moment no em sembla dolenta, crec que s'ha fet una senyalització bastant correcta, ara em pregunto si no caldria afegir-ne, o què passarà amb aquesta senyalització quan comencin a fer rases per passar instal·lacions o reparar-ne (entreteniment típic barceloní).

Detall de l'enllaç entre el D20, el H12 i el V7

Més novetats

Una mesura que ha entrat en paral·lel amb la nova xarxa ha sigut el segon carril bus de la Gran Via, des de que l'han instaurat puc donar fe que la circulació de cotxes s'ha densificat, i hi ha més retencions, però en canvi, abans era molt típic veure busos esperant un rera l'altre a que carregues i descarregues gent, i en una arteria on hi ha molts autobusos que no fan totes les parades urbanes, com els de l'Aeroport o els que connecten amb ciutats de la zona metropolitana, la veritat és que he observat una gran millora en la velocitat comercial dels autobusos que passen per la Gran Via.

A més a més l'Ajuntament ha començat a solucionar una cosa que feia molt que era un problema, finalment algunes parades de Bus tindran punt de venda d'abonaments de transport! Ja tocava...
Nova màquina expenedora d'abonaments


En conclusió i en resposta a la pregunta del principi crec que la nova xarxa és un gran avanç per a la mobilitat de Barcelona, ara falta que les freqüències de pas es vagin millorant i que la xarxa es vagi escampant, actualment sols tenim un tast de 5 línies. A la primavera de l'any 2013 se'n introduiran de noves i tornarem a comentar-les.

dijous, 26 d’abril de 2012

Arquitectura efímera

La setmana passada vaig visitar el Saló Internacional del Turisme de Catalunya i el cas és que passejant-hi vaig recordar (no és que el tingués oblidat) un concepte arquitectònic que és l'arquitectura efímera.

Què és? Doncs senzill, es tracta d'un tipus d'arquitectura que des de la seva fase de concepció està pensada per tenir data de caducitat, normalment més curta de l'habitual, ja que en el fons tots els edificis tenen un cicle de vida més o menys llarg.

D'arquitectura efímera podem trobar molts exemples, en certa manera una parada de venda de roses de Sant Jordi ho és, mostra és que algunes tenen més èxit i d'altres no tant, ija no és pel gènere sinó que la manera de presentar els productes o de muntar la parada fa que els possibles clients s'hi acostin més o menys.

Un altre exemple ben curiós són els edificis de la fira de Barcelona de Montjuïc, els històrics de l'Exposició Universal del 1929. Dic que és curiós perquè en teoria havien de ser desmuntats després de l'Exposició sens en compte la gran majoria encara hi són. I un altre, el Pavelló Alemany de Mies Van der Rohe tot i ser desmuntat anys més tard es va reconstruir. Fet que al llarg de la seva vida ha portat molts problemes de manteniment ja que al no estar pensats per durar tant molts cops els materials no eren els millors, o bé en algun cas fins i tot els fonaments eren molt deficients.

Tot això venia que l'altre dia al Saló vaig veure un stand que em va agradar particularment, el de la Rioja, bàsicament a partir de dos elements, acer i ceps, es muntava tota l'estructura i la decoració del stand, essent segurament un dels més diferents i sens en compte possiblement dels més barats.
El detall dels gabions d'acer amb trossos de ceps a dintre em recorda bastant la bodega Dominus d'Herzog & De Meuron a California, en aquell cas la pell de l'edific són gabions d'acer però amb pedra a dins. De totes maneres el stand de la Rioja em va semblar una forma de amb pocs recursos fer un stand diferent, i malgrat la crisis donar una bona imatge.
L'stand des de l'exterior
Detall dels gabions d'acer i fusta de ceps

dilluns, 23 d’abril de 2012

Sant Jordi

Avui és Sant Jordi i en honor a un dia com avui post extra fora del setmanal. Com tots sabeu festa senyalada a Catalunya, ja que és el nostre patró i avui és el dia de l'amor, les roses i els llibres!

Avui potser hauria de fer algun article sobre llibres, però em prenc la llicència d'encarar el llibre des de una altre vessant. L'historia de Sant Jordi i l'arquitectura.

Durant molts segles Sant Jordi, com a patró de Catalunya, ha estat present a molts dels nostres edificis, no solament esglésies, sinó també edificis civils. En edificis medievals podem trobar gran quanitat de detalls com dracs o el caballer, o senzillament la seva creu i així mateix en edificis d'altres èpoques, un típic exemple és l'escultura a la façana del Palau de la Generalitat o la que hi ha al Pati dels tarongers del mateix edifici.

Detall de l'escultura de Sant Jordi
Façana del Palau de la Generalitat
obra d'Andreu Aleu i Teixidor
Però si una època va ser mostra contínua del mite de Sant Jordi com a element indentificatiu del pais, aquesta és la modernisme. Gaudí la va fer servir una vegada i un altre en les decoracions dels seus edificis, a vegades sols la creu, o el drac, a vegades tots els elements sencers. Exemples en són l'entrada a la finca Güell a la zona de Pedralbes de Barcelona, el Palau Güell, la sagrada família i fins i tot va fer servir el mite a la casa Botines de León.

Però un exemple extraordinari del mite és la façana principal de la casa Batlló al Passeig de Gràcia Barceloní, tota ella és una representació del mite de Sant Jordi i el drac, el drac, el cavaller, l'espasa, tot hi és representat.
Casa Batlló
Arq. Antoni Gaudí

Feliç Sant Jordi i felicitats a tots els que avui és el vostre sant! ;)

dijous, 19 d’abril de 2012

Façanes: Balcons de l'eixample

Quan visitem Barcelona i anem pel seu Eixample ens trobem molts cops amb façanes amb proteccions. Les causes són diverses, però avui faré una reflexió d'un cas particular, els balcons de pedra artificial.

Primer de tot, pedra artificial, què és? Doncs molt senzill, una pedra creada artificialment, fora bromes, el tema és veritablement senzill, igual que encofrem el formigó, a partir d'un motlle hi evoquem diferents tipus de morter segons l'època o la peça que estem fent.

El sistema que s'emprava a l'eixample de Barcelona, més o menys des de principis del segle XX, per fer balcons és basa en pedra artificial de morter de ciment. La forma com construïen és senzill, encastat al mur de la façana hi disposaven una sèrie de ferros que volaven cap a fora, al voltant d'aquests ferros es posava la cara inferior i el perímetre del balcó fets a partir de pedra artificial. Posteriorment és reomplenava amb més morter fins que quedava totalment configurat el balcó.
Típic edifici de l'eixample amb balcons de pedra artificial

L'aspecte que donava des de l'exterior era similar al dels balcons de pedra natural, però té els seus problemes, que són els que ara ens obliguen a intervenir.

Per una banda la superfície de dalt del balcó solia ser plana, la qual cosa facilita que l'aigua s'hi estanqui i penetri a l'interior, pel que fa al morter no és un greu problema, però pel ferro interior si, ja que aquest s'oxida, s'expandeix i trenca la pedra, no us sona? Si a l'anterior article del post teniem el mateix problema...
Detall d'un balcó que ha tingut els problemes que comentàvem, a més amb l'afegit que al tenir  la barana, també de pedra artificial segurament té problemes en els desaigües.

Per tant, si tenim balcons així que hem de fer? Primer de tot prevenció, demanar a un tècnic que faci una inspecció, la formula del ITE és bona en aquest sentit i els edificis de l'època que parlem l'han de passar enguany.


Però si el tècnic ens diu que estan aparentment en bon estat què podem fer? Manteniment preventiu, millorar l'evacuació d'aigües afegint una capa de rajola ceràmica amb una mica de pendent seria una bona idea, i a part assegurar-nos del bon estat dels goterons inferiors.


Com ja sabeu, si necessiteu un tècnic no dubteu en posar-vos en contacte.

Fins la setmana que vé!

dimecres, 11 d’abril de 2012

Carbonatació

A vegades passejant em trobo coses que són clars exemples d'allò que ens ensenyen als arquitectes a la carrera i que costa d'entendre si no senzillament no es veu.

L'altre dia vaig anar a veure un partit del meu nebot a Sitges i com que era un campionat entre partit i partit vam anar a passejar per la població, per cert, una pena que el Cau Ferrat estigui en rehabilitació, bé pena perquè no es podia veure però sort perquè vol dir que en  fan conservació.

El cas és que vaig trobar un clamorós exemple dels efectes dels ambients marins sobre el formigó i de la carbonatació d'aquest.
Vista d'un edifici en obres amb problemes de carbonatació
Què és la carbonatació?

Primer hem de tenir en compte que el formigó armat està compost d'armadures d'acer i de formigó.
La carbonatació és un procés químic que es dona a les superfícies de formigó que estan en contacte amb l'aire. En concret és una reacció entre el CO2 de l'aire i l'hidròxid de calci del formigó. Però el punt important és que el formigó protegeix a les armadures d'acer de la corrosió i la carbonatació elimina la capacitat del formigó de defensar les armadures.

Per tant el problema que presenta la carbonatació que és un procés que va avançant, aproximadament 1mm cada any és que arriba un punt que les armadures estan en contacte amb l'aire exterior i comencen a oxidar-se.

Aquest procés implica un augment de volum del acer, i aquest al expansionar-se s'endú per davant el formigó que el protegeix. Generant dos problemes, per una banda la pèrdua de secció de formigó i per altre també que salti part del acer progressivament, ambdues circumstàncies redueixen la capacitat d'aguantar dels elements de l'estructura.

És quelcom típic i inherent al formigó, d'aquí la importància de protegir-lo per tots els mitjans per tal d'allargar-ne la vida útil. I una pràctica recorrent durant una època, deixar estructures de formigó vist a primera línia de mar, ara ens genera problemes bastant grossos. Ja que els ambients marins, primer carbonaten molt més ràpid al formigó i després les armadures.
Detall d'un dels pilars més repicats

En conclusió

Feu un bon manteniment de les estructures de formigó vist si és que en teniu, recuperar la protecció del formigó abans que es carbonati del tot, us ajudarà a evitar situacions com la dels edificis de Sitges d'aquest article. I recordar que sempre és bo tenir el llibre de manteniment de l'edifici si no en teniu, encantat us el farè.

A part com a detall humorístic, s'ha de dir que les obres es fan amb una llicència d'obres menors, primera notícia que tocar estructures sigui obra menor, potser és normal però em va sorprendre
La llicència d'obres és d'obra menor

dimecres, 22 de febrer de 2012

Obres parades

A vegades passejant per les nostres ciutats veiem diversos fenomens, edificis tancats, alguns que es cauen a trossos i d'altres vegades senzillament vestigis de vells edificis que sigui pel motiu que sigui sols van ser enderrocats en part o bé es van parar les obres.

El problema ve quan aquestes situacions que haurien de ser temporals passen a ser més permanents. Un exemple és el de la següent fotografia. Un antic edifici, construït solament en planta baixa en una parcel·la residual d'un xamfrà de Barcelona. Va ser tirat a terra i o bé per la crisis o per falta de rendibilitat es va deixar solament la façana.

Això que és un cas molt típic al nostre pais ens hauria de fer plantejar dubtes. Quan fem aquestes intervencions, solem construir estructures secundaries per tal de sostenir aquestes façanes. Però a vegades no ens parem a pensar gens. I el cas que ens ocupa genera problemes. Com podeu veure a la imatge tot l'ampit de l'antiga coberta es troba volant aguantant-se com pot com si duna biga es tractes (perquè després ens diguin a la carrera que el morter no aguanta traccions).

El problema de tot això és la clamorosa situació d'inseguretat que genera. L'ajuntament ho va solucionar provisionalment amb tanques, però lobra encara va tardar masses dies.
Tot per què? Doncs per estalviar-se enderrocar la façana i construir una tanca provisional al solar...

El problema de tot això és que hagués passat si el tècnic municipal no hagués passat per davant. O si jo o qualsevol altre tècnic no ho haguéssim vist, què hauria passat? Doncs senzillament que potser amb el vent d'aquests últims dies hagués caigut, i llavors ja entrem a la loteria... hauria agafat a algú? no? de resquitllada? de ple?

Per cert, la situació actual tampoc m'acaba de convèncer. S'ha retirat tota la part de barana i els elements que penjaven d'aquesta, fins i tot la cornisa, però igualment segueix tenint el problema de totes les grans obertures que fan que no sigui un mur extremadament rígid.
Quan ens n'adonarem que les coses mal fetes es paguen cares?