Avui enceto el que possiblement serà una sèrie, cantonades de l'eixample.
Normalment quan li preguntes a algú com és l'eixample, et diuen quadrat! I no tothom recorda que si, que és una malla ortogonal, però les cantonades de totes les illes estan xamfranades. Aquests xamfrans durant molts anys van ser les restes que quasi ningú no volia edificar, s'hi posaven en molts casos tallers, gasolineres, aparcaments, cases baixes, ja que els promotors no acabaven de veure'ls rendibles.
Aquesta inèrcia què avui dia ja ha desaparegut, té històries curioses com la de un jove Josep Lluís Nuñez, passejant amb la dona dalt d'una moto buscant xamfrans per construir. No us heu fixat mai que moltíssims edificis en cantonada de l'eixample són obra de la constructora Nuñez y Navarro?
En aquesta sèrie que avui enceto intentaré mostrar-vos casos curiosos, típics i peculiars de cantonades de l'eixample, espero que us interessi.
Tipus 1: Xamfrà clàssic, amb edifici típic de l'eixample barceloní, tot construït, si el miréssim en planta veuríem que es tracta d'un edifici clàssic de l'eixample amb algunes sales que passen a ser de forma irregular per absorbir el canvi de 45 graus de la parcel·la
Tipus 2: Dent de serra: L'edifici enfronta el gir de 45 obviant-lo reduint-lo a trams petits en escaire de forma que es vagi absorbint la façana irregular.
Tipus 3: Pep Guardiola (Ziga Zaga). En aquest altre cas l'arquitecte opta per camuflar els 45 graus en petits ratrenquigs tots a 90º. No deixa de ser una variant de l'anterior, però estèticament dona una sensació més orgànica i d'adaptabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada