Campus sobre eco-Construcció

El dimecres passat, dia 30 de març, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un campus professional sobre "L'eco-construcció al segle XXI". El títol, i el resum sobre el campus era prou interessant, generar un debat sobre si eco-construcció o eco-rehabilitació, i plantejar una sèrie de propostes per millorar la construcció actual.

Malauradament com passa molts cops en aquest tipus de jornada, i especialment quan tracten sobre aquest tema, s'acaba parlant de moltes coses, però no sobre el que en teoria s'havia de parlar.

Solucions concretes presentades, més aviat poques, l'últim ponent l'arquitecte Cesar Ruiz-Larrea ens va presentar un projecte seu, amb idees que havia aplicat per millorar el consum energètic de l'edifici, fent-lo productor i aprofitant les corrents fresques de la zona i fent entrar la llum natural al màxim dels espais. En aquest sentit probablement va ser el conferenciant més ajustat al tema específic de la jornada.

Els altres dos conferenciants van ser un altre món. El primer conferenciant, l'arquitecte Eloy Celaya ens va presentar el projecte conceptual de la Torre Bionica (més info al web de l'arquitecte), un edifici de més de 1000 metres d'alçada, que allotjaria al seu interior tot una ciutat de 100.000 habitants. Tot i ser una proposta interessant, genera molts dubtes, com mous tanta gent dins d'un edifici, els responsables de la proposta parlen d'un sistema d'ascensors, horitzontals i verticals que comunicarien tot l'edifici, fins i tot, arribant a ser "McDonalds" mòbils que passejarien per la ciutat. Això genera bastants dubtes, de fins a quin punt és auto sostenible, d'on trauria l'energia, i els subministraments necessaris pel dia a dia (menjar i productes, l'aigua es sobreentén que tindrien sistemes d'auto reciclatge).

A part de problemes tècnics, la necessitat de materials súper resistents per aguantar l'alçada, així com que reconeixia que necessitaven una superfície de 1km de radi per a distribuir les tensions, la qual cosa fa preguntar, no sortiria més econòmic i probablement sostenible, posar les mateixes 100.000 persones en una ciutat ben planificada de 1km de radi?

Davant del plantejament d'aquest edifici-ciutat es va contraposar el segon ponent, l'arquitecte, ara teòric Mariano Vazquez, que senzillament va dir que no funcionaria el projecte, sense entrar ja en si la torre biònica pot funcionar o no, em va agradar la introducció d'un concepte que va fer aquest ponent, recorrent a Galileu deia que el creixement infinit és impossible. En definitiva, que tot sistema té un límit, ja que al augmentar un sistema, la seva superfície creix quadraticament i el seu volum cúbicament. Això és senzill d'entendre, si un acer té de tensió màxima 2.600kg/cm2, i una densitat de 7.8T/m3, quan tinguéssim una torre de 3300metres, aquesta col·lapsaria pel pes propi, o sigui el material no es podria aguantar ni a si mateix, si agafem un material amb més resistència sols augmanteríem aquest límit, en definitiva el creixement infinit seria impossible.

Relacionant amb aquest concepte, plantejava que, què és ecològic? No deixa de ser correcte la pregunta, està de moda parlar d'ecologia però, què ho és realment? Ell defensava que tot és ecològic, ja què tot ha sortit de la natura; per més que nosaltres ho haguem transformat no deixa de ser un subproducte natural.

En aquest sentit també reflexionava sobre si la natura és el més eficient, i ho plantejava d'una forma molt gràfica, de tota l'energia que transforma la fotosintesis, sols un 10% és l'energia sobrera que la natura no fa servir i ens queda a nosaltres per fer el què volguem (diguem-ne carbó, petroli, etc.)

I encara no satisfet amb aquest concepte parlava d'un exemple molt clar. La natura, produeix aigua dolça a través de la evaporació. Per generar 1m3 d'aigua dolça la natura empra 1.000MJoules d'energia. En canvi la humanitat, a través del sistema d'osmosis sols necessita actualmetn 15MJoules per produïr el mateix metre cúbic, i el límit teòric d'aquesta tecnologia és 3MJoules, per tant, és veritat que la natura optimitza?

En definitiva, la conferència, tot i distar enormement de l'esperat va ser prou interessant, i una forma de reflexionar, sobre què és ecològic, o què és òptim i quina és la manera com hem d'aprofitar els recursos, ja sigui construint, o generant un telefon mòbil.