dimecres, 13 d’abril del 2011

Caminar mirant amunt (Capítol 1)

Avui ignauguro secció al blog. De tant en tant intentarè publicar alguna cosa que m'hagi cridat l'atenció tot passejant. Sempre és pot aprendre de caminar pel carrer, ja sigui per bons exemples o mals exemples, i també moltes vegades es pot riure una mica, sempre sense mala intenció.

Començo amb un edifici que m'he trobat avui passejant per la ciutat. El tinc molt vist, ja que per casualitat passo molt per la plaça dels països catalans, pels que no sou de Barcelona, una de les places que dona accés a l'estació de Sants. El cas és que hi ha una torre d'habitatges bastant alta a la confluència de Numància amb Josep Terradellas. A aquest edifici li estan arreglant la façana.

Fins aquí molt normal, és un procès típic, i que gairebé tots els edificis hi acaben passant en algun moment de la seva vida, el que m'ha fet gràcia, és que seguint una moda que porta ja cert temps, al cobrir l'edifici han decidit que la lona que taparà les obres tingui un dibuix de com és la façana.

És un costum que no sé quin sobrecost implica en la lona, però que no deixa de sorprendre'm, la gràcia però està en que un cop has decidit fer el dibuix, aquest almenys que segueixi algunes normes. El que sobta del dibuix, és quan ja tenien dibuixades totes les finestres i balcons, els hi va entrar la mandra, i com s'observa van dibuixar la meitat de les ombres, i l'altre meitat, la van copiar fent el simètric, per tant o el dibuix representa la casa iluminada per focus de nit, o bé tenim dos sols i no ens en hem adonat.

Reconec que fer les ombres i que s'entengui bé un volum en un plànol no és fàcil, però no he pogut evitar la temptació de penjar-ho, com deia, un acudit gràfic bastant "freak" però que espero que us faci gràcia

1 comentari: