La Torre Agbar

Fa uns anys quan la van inaugurar (amb la tonteria va ser l'any 2007, o sigui que ha plogut una mica), vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a l'interior de la Torre Agbar. La torre va ser un projecte bastant contestat a Barcelona, obra de l'arquitecte francés Jean Nouvel. És un edifici diferent a tots els que tenia la ciutat, i que per les seves dimensions, canviava el "skyline" barceloní i es pot veure des de gran part de la ciutat. En total un edifici de més de 140 metres amb més de 30.000m² dedicats a oficines.

Reconec que quan vaig veure el projecte, i va començar a pujar l'edifici, em va causar molta sorpresa que no repulsa, sense en compte pel que veia al meu voltant molta gent deia que era horrible, què no sabien perquè deixaven que es contruïs.

A mi la veritat és un projecte que sempre m'ha agradat, i entrar en relació o no amb el que hi ha a l'entorn, sempre he tingut la sensació que es buscava una icona, i que dintre de tot, els colors de l'exterior recorden la terra i el cel que tenim per aquí.

Amb tot sempre hi ha hagut aspectes que m'han fet criticar una mica el projecte. Per una banda la geometria de la torre, no tinc cap discussió cap a les plantes en forma d'elipse, però si que penso que haurien d'haber pensat alguna forma per aprofitar millor els materials, i no generar, infinitat de peces a retallar per fer tan el terra com els sostres.

Amb tot he de reconèixer que l'espai interior de la torre, tot i que difícil de moblar, de fet l'arquitecte es va desentendre de l'interiorisme, és molt còmode, i deu ser agraït a l'hora de treballar-hi.

Per altre banda l'exterior, amb els milers de vidres, sempre li he vist un problema i és que mai estan nets, d'acord que sempre s'ha de netejar l'exterior, però el fet que siguin peces tan petites, i que no es pugui posar una góndola externa, fa que algú estigui netejant cada dia de l'any vidres, i que la torre mai sembli neta.

Des del punt de vista de la sostenibilitat, es va vendre que el projecte era molt sostenible, no tinc les dades però mai m'ha deixat de sorprendre que un edifici que és bàsicament de formigó armat, que allibera moltes tones de CO2 en la seva construcció sigui molt sostenible, però sense entrar en això que hauria de conèixer en profunditat tot el projecte, emprava certs criteris que em semblen interessants. La pell que no deixa de ser una façana ventilada, la major presència d'obertures cap al nord per aprofitar la llum natural, o la circulació d'aire, són mesures que afavoreixen l'estalvi energètic.