dilluns, 6 de juny del 2011

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v3

Comencem setmana i avui us poso alguns exemples més de les cantonades de l'eixample. L'eixample com a tal té una forma ortogonal molt clara. Els xamfrans, originàriament dissenyats pels girs dels carros de cavalls i també per a posar-hi quioscs de diferents tipus de productes han anat evolucionant a zones de càrrega i descarrega, aparcaments de pagament (gràcies senyor Hereu per la zona verda) i en definitiva, són un element que ens fa reconèixer la nostre ciutat a qualsevol fotografia.

Ara bé, què passa quan un sistema ortogonal, topa amb vies que es salten la ortogonalitat? O senzillament, què passa quan arribem a la frontera d'aquesta malla ortogonal, doncs que apareixen certes "anomalies".

Tipus 7: Què passa quan la malla es troba amb una via que la talla? doncs que si aquest tall és més aviat tangencial, ens podem trobar amb un cas com aquest, on tenim una finca que al seu extrem no arriba als 3metres d'amplada. Amb tot s'ha de reconèixer que l'arquitecte va ser bastant hàbil guanyant espai i il·luminació amb aquesta tribuna. Als matins de diumenge deu ser un lloc ideal per llegir tranquil·lament el diari o per esmorzar.

Tipus 8: En realitat no deixa de ser una variant del cas anterior, però aquí l'arquitecte en comptes d'aprofitar fins casi al vertex de la parcel·la que tenia va decidir parar abans, i fer una corba molt més gran per tractar la cantonada, en certa manera, directament no es va enfrontar al problema.

Tipus 9: Un desastre. Perquè dic què és un desastre de cantonada? Molt senzill, és el fruit de un encontre amb 2 carrers ortogonals de la malla, Llançà i Sepúlveda, fins aquí bé, el problema és què a més hi sumem el paral·lel (45º respecte la malla) i l'avinguda Mistral, que va al seu aire totalment. En conclusió els arquitectes van aprofitar com van poder les parcel·les, però la imatge que dona la illa, és de desordre total, i què sembla una altre ciutat. Qui agraeix més el desgavell és el propietari del bar, ja què té prou acera per tenir una gran terrassa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada