dijous, 30 de juny del 2011

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 2

L'altre dia us vaig fer una introducció als ITE's avui us explico una mica més en profunditat alguns detalls.

Quins edificis l'han de passar?
L'objectiu de la llei és que tots els edificis majors de 45 anys passin un ITE al moment de complir aquesta edat i després es vagi renovant cada 10 anys. Per descomptat actualment hi ha molts edificis que sobrepassen aquesta edat. Per tant s'ha plantejat una introducció progressiva pel compliment d'aquest requisit.

- Edificis anteriors a 1930, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2012
- Edificis anteriors a 1940, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2013
- Edificis anteriors a 1950, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2014
- Edificis anteriors a 1960, han de passar la ITE abans del 31 de desembre del 2015
I a partir d'aquest punt cada edifici quan compleixi els 45 anys o li caduqui el ITE

Qui l'ha de passar?
Edificis plurifamiliars d'habitatges

De qui és responsabilitat encarregar l'informe?
De la propietat, sigui vertical o horitzontal

Qui pot fer la inspecció?
Un arquitecte/a o un arquitecte/a tècnic

Qui emet el certificat?
La Generalitat de Catalunya

Cada quan s'ha de realitzar?
Quan l'edifici faci 45 anys i amb una periodicitat de 10 anys

Quin és el resultat de la inspecció visual?
El tècnic pot trobar o no lesions, si no en troba la Generalitat emetrà directament el certificat conforme l'edifici ha passat el ITE.
En cas de trobar-ne poden ser de dos tipus lleus o greus, les lleus permetran segurament que la Generalitat emeti el certificat, en canvi les greus i molt greus, requeriran d'una intervenció amb projecte i certificat final d'obra per tal que la Generalitat doni els danys com a resolts i acabi emetent el certificat.

Amb això que espero que us hagi arreglat molts dubtes ja sabeu, si necessiteu algú per realitzar aquesta Inspecció no dubteu a posar-vos en contacte amb mi.

dimecres, 29 de juny del 2011

Terraformació

El títol del post d'avui en realitat està agafat una mica del món de la ciència ficció i fa referència a transformar un planeta no habitable en habitable. Jo agafo el títol des de un punt de vista similar però diferent, em refereixo a totes aquelles obres on els homes decidim conquistar terres al mar.

Això òbviament és una forma de aconseguir quilometres quadrats nous de superfície sense entrar en guerra amb el veí, però genera una sèrie de problemes. Per una banda afectació al medi marí, podem canviar corrents, eliminar hàbitats naturals d'animals i vegetals.

Un dels casos més coneguts i que per vell a vegades ni hi pensem és Holanda, on la major part de la superfície està guanyada al mar, a través de la construcció d'un sistema de dics de contenció i de canals de drenatge per mantenir quilometres i quilometres de superfície. Òbviament per l'edat què es va fer dubto que hi haguessin gaires ecologistes què es preocupessin per l'afectació al medi.

Un cas més pròxim és el del aeroport de Hong Kong. Construït sobre la unió de dos illes, guanyant al mar gairebé 10km2 de superfície. En aquest cas és prou interessant un sistema què es van enginyar per evitar l'assentament diferencial a la terminal, hem de pensar que els edificis nous sempre assenten, però en cas d'una illa artificial nova, que no pots compactar completament els problemes són més grans encara.

Per descomptat un cas que surt de tant en tant són les illes palmera de Dubai. Espai completament guanyat al mar, i què sens dubte té també els seus problemes per fer arribar subministres, sobretot en les seves cosines germanes que reprodueixen el món, creant illetes independents entre elles.

I el cas que m'ha fet obrir aquest post, és el contrari. Es tracta de l'illa alemanya de Helgoland. Aquesta illa actualment dividida en dos parts, antigament era una sola, però un temporal l'any 1720, fa gairebé 3 segles va separar la llengua de terra que connectava els dos illots actuals, el cas és que l'illa és notícia perquè fa poc han decidit en referèndum no tornar a connectar les dos parts de l'illa. Projecte què volien la classe política i els empresaris turístics, per tal de poder augmentar l'atractiu i la capacitat turística de l'illa. Sentit comú? Anclatge al passat? En tot cas m'ha semblat interessat què en un món boig per construir on aprofitem el racó que puguem i si cal guanyem espai al mar, s'hagi decidit prendre's les coses tal com són m'ha semblat prou curiós per parlar-ne.
font foto font notícía

dilluns, 27 de juny del 2011

Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) 1

Des de principis d'any està en vigor una llei de la Generalitat de Catalunya que obliga a efectuar revisions als edificis plurifamiliars d'habitatges que hi ha a Catalunya. I he considerat interessant parlar una mica del tema.

L'altre dia vaig anar a una xerrada que va organitzar l'associació de propietaris de finques sobre el tema i la conclusió clara que vaig treure és que molts propietaris consideren la inspecció una intromissió i una mesura recaptativa. I no entenen perquè cal fer aquesta ITE.

En què consisteix una ITE?

Bàsicament és una inspecció visual de l'estat d'un edifici. De les seves instal·lacions, estat, estabilitat, seguretat i salubritat. Remarco què és visual perquè molts propietaris tenen por que comencem a rebentar parets fent cates. 

La realitat és molt diferent, les inspeccions per al ITE, són un passeig visual per la casa, comprovant una sèrie de punts i prenent nota d'aquells desperfectes que pugui tenir per després fer-ne un informe amb la recomanació de reparació més o menys urgent d'aquells desperfectes que pugui tenir l'edifici, per posteriorment que la generalitat emeti el certificat conforme l'edifici ha passat la inspecció.

Perquè és important?

Com us dic el fet més punyent que vaig veure a la presentació era que la gent no entenia el perquè de la inspecció. La qüestió és molt senzilla, en aquest país molta gent té la concepció què els edificis són quelcom etern i que no cal fer-ls'hi manteniments ni revisions. Entenen que a l'ascensor se li faci, o al cotxe però a un edifici no. I el què hem d'entendre és que un edifici és una màquina, aquesta pot espatllar-se, fer-se vella i/o inneficient. I en general, dubto que la gent vulgui que la casa s'acabi fent malbé, ja què normalment, curar és més car que prevenir.

En conclusió crec que hem de veure aquests ITEs com una oportunitat per poder assegurar-nos amb la col·laboració d'un professional que casa nostra està en bones condicions i si és pot fer alguna cosa per reparar possibles incidències o per prevenir mals majors.

Al pròxim post acabarè de comentar les característiques i el procés dels ITE's
Si algú en necessita un, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi!

dijous, 23 de juny del 2011

Codi Tècnic. Seguretat en cas d'incendis

Tractant-se d'arquitectura, sembla que avui dia de la revetlla de Sant Joan no hi hagi gaires temes a parlar, però aprofito avui per comentar-vos una notícia respecte al foc i els edificis. Fa pocs dies es va fer públic el document bàsic del codi tècnic, referit a seguretat en cas d'incendi (SI) amb comentaris.

Primer de tot què és el codi tècnic? Doncs per dir-ho d'alguna manera és el document oficial què diu quins són els mínims què han de seguir els edificis. Condicions d'estabilitat, seguretat, ús, salubritat.

Dir què realment és un document bastant feixuc i què csi ajuntem què és un document legal, i què també és tècnic, no és ben bé una lectura lleugera. A part com tota llei té apartats que no són excessivament clars, o poden tenir més d'una interpretació per això són interessants les versions comentades què han anat sortint amb el pas del temps des de la publicació del codi tècnic cap alla el 2008.

Pels arquitectes i per a qui volgui fer-hi un cop d'ull us deixo l'enllaç al document AQUÍ.

I per a tots, molta prudència amb la celebració de Sant Joan, el foc és màgic i divertit, però se li ha de tenir respecte. Feliç Sant Joan!

dilluns, 20 de juny del 2011

Edifici Media-TIC

L'edifici MediaTIC és un dels edificis que s'ha construït durant els últims anys al nou sector del 22@, més què nou hauríem de parlar de reconversió però vaja, és un tema per un altre dia.
Com us deia l'edifici forma part d'aquesta àrea de Barcelona i és prou interessant de fer-hi alguna visita. Ja sigui per la plasticicitat o també per veure alguns conceptes que poden ser útils o captar la nostre atenció.

Per una banda una de les coses que primer crida l'atenció és l'estructura color verd festuc. Per una banda el color és cridaner però per l'altre estem en un dels casos d'edifici "penjat". Què vol dir això? Doncs bàsicament  que primer és van construir els nuclis laterals de l'edifici, unes potents jàsseres a la coronació i d'aquestes en penja la resta de l'edifici. Del procés constructiu també va ser molt interessant el fet què aquestes jàsseres es van construir a terra i es van hissar. Això que l'edifici penja a part què estèticament crida, té un avantatge estructural, i és que els elements verticals treballen a tracció, i això permet menys secció i per tant què ocupin menys superfície a les plantes.

Amb tot el què a mi em crida més l'atenció de l'edifici és que cada façana sigui diferent, responent a l'orientació de l'edifici. Això és molt lògic ja què segons l'orientació les demandes climàtiques són diferents, una façana Sud (en la nostre latitud) rep moltes hores de sol contra les que rep una façana Nord.
D'aquests tractaments crida molt l'atenció el de la façana sud. Es tracta d'unes bosses de plàstic inflables (el material és EFTE que permeten augmentar o reduir la mida de la façana, fent de filtre solar, arribant a parar el 85% dels raig ultraviolats que hi incideixen.
L'edifiic es troba a la confluència dels carrers Sancho de Ávila i Roc Boronat. L'equip d'arquitectes va ser el de Enric Ruiz-Geli
Més informació aquí

dimarts, 14 de juny del 2011

Impermeabilització del formigó

Moltes vegades ens trobem a les nostres obres, o a les nostres cases, que tenim murs de formigó, ja siguin del soterrani, aparcament, o algun mur dela piscina que tenim problemes de filtracions d'aigua.

Francament sol ser un problema bastant díficil de reparar, perquè normalment el problema ens ve generat que s'ha fet malbé la làmina impermeable que protegeix aquest mur i per substituirla molts cops és molt difícil o bé senzillament massa car.

Una solució al problema la vaig descobrir l'altre dia a un Campus Professional. En particular parlo del sistema Krystol de l'empresa Canadenca Kryton.

Una obra on s'ha utilitzant aquest sistema és el Marina Bay Sands de Singapour

Bàsicament el què fan en aquesta empresa es tractar el formigó de forma que omplenen els espais buits que queden al seu interior amb micro cristalls segellant que no pugui passar l'aigua, i per tant impermeabilitzantlo, protegint també així les armadures del formigó armat. Amb la particularitat, que si s'obre una fisura, en contacte amb l'aigua el material torna a reaccionar, segellant altre cop el formigó, en certa manera podriem dir que s'autorepara (amb fisures de màxim 0.7mm per més grans s'ha de reparar amb un producte específic).

Solera i murs tractats amb l'addhitiu

El producte bàsicament es pot utilitzar com additiu del formigó, i aixì formigonar ja directament amb un producte que tot ell serà impermeable, o sobretot per a casos de reparacions es pot aplicar com una capa per un dels costats del mur. Per la propia estructura del formigó al entrar en contacte amb l'aigua i les partícules de ciment que no han reaccionat el producte impermeabilitzant va penetrant a dintre del formigó, fins a segellar el material de nou. De fet segons estudis que tenen fets el material pot arribar a penetrar fins a 1.3metres dins del mur, quelcom no gens menyspreable.
Després de reaccionar amb l'aigua l'aspecte pot ser aquest, de cristalls blancs

En definitiva una altre manera per impermeabilitzar murs que haurem de tenir en compte.
Enllaç a la casa del fabricant Kryton

divendres, 10 de juny del 2011

Estiu!!! Piscina a la terrassa????

Aquests dies no sembla que s'acosti gaire, però fins fa pocs dies teniem una calor què no ens aguantàvem i coneixent el nostre clima, no tardarem a tornar a estar ofegats. Per tant avui parlarè d'un complement que molta gent busca i vol a casa seva, les piscines. D'aquí uns dies tractaré amb una mica de profunditat les piscines en general i quins tipus tenim a la nostre disposició, però avui he volgut fer una reflexió sobre les piscines de plàstic que molta gent sol posar-se a casa a les terrasses i cobertes.

Tots hem vist a casa d'algun amic o veí (sinó la tenim a casa) una piscina de plàstic, això que implica? Doncs la veritat està molt bé què busquem formes de refrescar-nos amb la calor, però hi ha algunes coses que vull que tingueu en compte.

Tot i què no ens ho sembli a vegades l'aigua pesa bastant, aproximadament 1.000kg el m³ (aproximadament perquè els 1000 kg és en el cas d'aigua pura), això que implica? que cada 10 cm d'aigua que posem a la nostre terrassa estem afegint 100kg de pes en aquell forjat. Normalment aquestes piscines poden arribar a tenir mínim 30-50 cm d'aigua, per tant estem parlant de fàcilment 500kg per cada metre quadrat de piscina.

Això és bastanta càrrega perquè us feu una idea un cotxe pesa al voltant de 1000kg o més. El problema radica en què la majoria d'habitatges d'avui dia es calculen per suportar una sobrecàrrega d'ús de 200kg/m², si afegim els 100kg/m² de carregues permanents (envans i paviments) suposem que tenim 300kg/m² com calculem amb marges de majoració de càrrega vol dir que tenim uns 450kg/m² disponibles, com és que no ens cau l'edifici? Doncs senzillament perquè el pes propi del forjat també està majorat (suposem què pesa més del què realment pesa) i a l'hora també suposem què el material aguanta menys.

El què em refereixo amb tot això és que hem de vigilar i hauríem de mirar abans de posar segons quin tipus de piscina a les nostres cobertes i terrasses, perquè el mínim que ens pot passar si se'ns en va la mà és què els forjats deformin i el veí de baix es queixi que té esquerdes al sostre. Molts direu que en teniu i no hi ha cap problema, aquest post sols intenta reflexionar una mica sobre coses que fem i no tenim en compte.

Per cert, com més vell és l'edifici habitualment està calculat per menys càrrega, i als edificis més nous, normalment els arquitectes ja tenim en compte que algú ens posarà una piscina i calculem per alguns kilograms més ;)