Llorca, un terratrèmol a Espanya

Fa un parell de mesos els terratrèmol i posterior tsunami del Japó obria seriosos dubtes a molta gent sobre què passaria aquí davant d'un terratrèmol. Ara que ha passat la desgràcia de Llorca tenim algunes dades, però escric aquestes línies per intentar aclarir dubtes que m'ha fet arribar la gent.

Perquè un terratrèmol de 5.1 graus en l'escala de Richter ha estat tan destructiu?

He de dir que l'escala de Richter no mesura la gravetat d'un terratrèmol sinó solament l'energia què dissipa aquest. Això que vol dir, doncs senzillament que només té en compte el valor absolut d'energia, però no té en compte si l'epicentre ha estat a prop de la superfície, lluny, o a molts quilometres del punt habitat més pròxim.

Totes aquestes coses es tenen en compte en un altre tipus d'escala, que no mesura l'energia sinó la capacitat destructiva del terratrèmol. Aquesta escala, menys coneguda, és la de Mercalli, en el cas del terratrèmol de Llorca s'estima que va ser de grau 7 sobre un màxim de 12.

Això implica un terratrèmol qualificat de molt fort, amb danys estructurals de lleus a molt greus, depenent de si l'estructura estava més o menys ben dissenyada i construïda. En definitiva em refereixo que no tot en un terratrèmol és si és més o menys intens.

Per altre banda la gran pregunta que m'ha arribat és, construïm bé? Hauria de ser més dura la normativa sísmica?

No puc parlar per casos que no he vist, però el què hem d'entendre és que construir edificis sismoresistents a qualsevol cosa és ineficient, inassequible econòmicament, i probablement impossible. La mala sort ha volgut que el terratrèmol de Llorca fos molt a prop de la superfície i del centre de la població fent que l'acceleració del terra fos de 0.367g (on g equival a la gravetat de la terra). La normativa obliga per a la zona construir edificis capaços de resistir una acceleració de 0.12g (a Barcelona seria de 0.04g)

A part d'aquesta dada, el que potser si què s'hauria de millorar la norma és en la resta d'elements no estructurals, tancaments, acabats, i altres components, que tot i no ser estructurals poden causar danys personals. Una barana pot no ser estructural, però si es despren d'una façana pot causar danys molt greus. O com s'ha donat el cas que caigui una façana sencera.

A tot això cal sumar que els càlculs a sisme no s'han fet tota la vida, i gran part dels edificis existents estaven construïts en èpoques on senzillament els terratrèmols no es tenien en compte.

En conclusió lliure, ja que no he pogut veure més que tots vosaltres per la televisió, la gran mala sort en el terretrèmol ha estat la gran proximitat a la població i la seva poca profunditat. Quelcom que no es podia preveure, i era bastant díficil d'evitar.

Japó 2 (25 aniversari de Txernòbil)

Avui que es compleixen 25 anys de l'accident de Txernòbil, m'ha semblat un bon moment per comentar un parell de coses que he vist i llegit en aquests dies des del terratrèmol i posterior tsunami al Japó.

Trobo curiós que sempre l'avarícia ens posi en alguns problemes seriosos. En un cas, fa 25 anys, experiments de càrrega sense ni la plantilla oficial, per veure fins on arribava un reactor en cas d'emergència. I en el cas actual de Fukujima, com per retallar costos, es menystenen les opcions de catàstrofe natural, per fer més barata una central.

Com va quedar la central després del Tsunami Font:

L'anterior enunciat, si ve es cert que la central era perfectament legal, no deixa de sobtar que sabent que en un període de retorn de uns 1000 anys, a la zona es donen tsunamis de la magnitud del que va passar fa unes setmanes, no deixa d'estranyar que ara a tothom li hagi agafat per sorpresa, sobretot tenint en compte que l'anterior havia estat feia 1100 anys, per tant, podríem dir que tocava.

No deixa de ser sorprenent que en un lloc on clarament sabien que hi podien haver tsunamis, no fessin proteccions contra això, i o que els generadors que havien de mantenir en marxa els sistemes de refrigeració estiguessin a l'aire lliure.

Si teniu ganes d'informar-vos us deixo un parell d'enllaços que un gran amic meu (no poso el nom perquè no sé si et faria gràcia veure't aquí) m'ha passat aquests dies, espero que us siguin interessants, i us aportin més llum, a com van calcular aquesta gent la central, i què hi ha estat passant segurament durant aquests dies.

Notícia sobre els càlculs de risc de la central de Fukujima   http://www.huffingtonpost.com/2011/03/27/fukushima-tsunami-plan-japan_n_841222.html

Entrevista a un expert nuclear sobre el possible estat actual del tema
http://www.globalpost.com/dispatch/news/regions/asia-pacific/japan/110415/fukushima-death-toll-meltdown-chernobyl

Japó

Ja fa un mes dels terratrèmols de Japó, i el cas és que he rebut molts preguntes d'amics i coneguts sobre com pot ser que hi hagi edificis que hagin aguantat, i d'altres que no, que com s'ho fan per construir els japonesos. O què passaria amb Barcelona si patíssim el mateix què aquí.

Per una banda, una de les primeres respostes que em plantejo és que a Japó no ha passat una cosa, el terratrèmol, sinó dues, el terratrèmol i després un tsunami. Aquest últim no a tot arreu, i com més lluny de l'epicentre òbviament de menys escala arribava el sisme.

La primera pregunta, sobre com un edifici pot sobreviure un sisme d'aquestes magnituds és relativament fàcil de respondre, i reitero que és relativament fàcil, calcular a sisme és complicat i normalment llarg, però hem de pensar que Japó és un lloc on es donen molts terratrèmols, i que per tant quan construeixen sempre ho tenen en compte. Una forma de fer-ho és sobre dimensionant els elements constructius, innovant i buscant nous mètodes per encarar-s'hi, o bé adaptant-se al moviment.

En certa manera, una forma d'oposar-se al sisme és augmentar la resistència del edifici, fer servir materials més forts, o augmentar el dimensionat de les peces. Això sempre té un límit, pot arribar un punt on l'estructura de l'edifici casi no et deixi espai per utilitzar l'espai. Probablement tampoc és la forma que més optimitzi els recursos. Aquesta seria la situació de la majoria d'edificis del nostre país, les nostres estructures són molt rígides, i probablement haurien trencat en la seva majoria, clar que un terratrèmol de tanta magnitud, no hauria de passar aquí.

Amb tot aquest no és el mètode usual en les construccions tradicionals japoneses. Més aviat tot el contrari, busquen edificis petits, amb materials lleugers, i que tot el conjunt es mogui amb el terratrèmol, però sobrevisqui sense trencar-se. Gràcies al tipus constructiu i als materials que empren, els edificis permeten cert moviment i així no es trenquen front els forts desplaçaments horitzontals als que els sotmet un terratrèmol.

Pels grans edificis, que senzillament per dimensions, és impossible que siguin lleugers, els japonesos segueixen amb el concepte de la seva construcció tradicional, però augmentant la resistència dels elements, però sempre assegurant-se que l'edifici sigui capaç d'absorbir els moviments.

Un clar exemple d'edifici pensat per moure's amb el terratrèmol i sobreviure'l seria el cas de la Mediateca de Sendai, Sendai es la capital de la província de Miyagi, la més afectada pel tsunami. Aquest edifici, de l'arquitecte japonès Toyo Ito, va aguantar el gran terratrèmol, i totes les seves repliques amb tan sols alguns lleugers desperfectes als acabats, com puguin ser el cel-ras o els recobriments d'alguns envans. Recomano veure el vídeo següent, gravat insitu durant el primer terratrèmol.

Llavors, perquè hi va haver una destrucció tan gran fa gairebé un mes? Molt senzill, aquí entra el factor tsunami.

Pel que no estaven calculades les cases tradicionals, i la major part d'edificis era per una onada, i menys tan alta. De fet, la ara famosa central nuclear de Fukujima estava calculada per suportar un tsunami de 5 metres, segurament pròximament faré un article sobre la central, però serà en un pròxim post.

Perquè una onada pot enviar a terra tants edificis? És molt senzill, per una banda estem parlant d'un esforç horitzontal molt gros, els edificis normalment els veiem com elements que han de suportar esforços verticals. D'acord que els japonesos tenen en compte els terratrèmols, que també els "calculem" com a esforços horitzontals, però la magnitud de l'aigua és molt més grossa. Per dos motius, per una banda per la simple pressió estàtica, per cada mentre d'aigua tenim 1000 kg de força horitzontal per metre quadrat, per tant tenint en compte que a molts llocs l'onada feia 10metres, tenim 10 tones per metre quadrat d'esforç a la base dels edificis.

Aquesta dada que ja de per si, tiraria a terra qualsevol edifici tradicional japonès, hi hem de sumar, que de fet he simplificat fa un moment, ja que he parlat de càrrega estàtica, o sigui, si haguessim omplenat d'aigua a poc a poc el voltant d'una cosa, però aquí l'onada va venir a alta velocitat, per tant l'esforç encara va ser més gran, ja que era una força dinàmica, clarament, que no s'havia tingut en compte.

En conclusió els japonesos haurien de tenir en compte d'ara en endavant tsunamis més grans dels que preveien, i ja que probablement construir totes les cases per a suportar-los seria impossible econòmicament, s'hauran de plantejar altres mitjans per parar abans una onada similar.