Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interiorisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris interiorisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de juliol del 2011

Habitacions 3D

Hi ha una cosa que sempre he trobat curiosa del nostre món, i és que, tot i que vivim en un món de volums, la majoria de persones pensen en sols dues. D'acord que ens movem en l'espai i tot això, però habitualment quan entrem a casa d'algú a part de llums, penja alguna altre cosa del sostre? O quan ens plantegem posar mobles, com ho representem? Fem un dibuix en perspectiva o en més aviat en el millor dels casos fem una planta de distribució dels mobles?

En arquitectura sempre pensem en volums, si els nostres habitatges són arquitectura perquè no veure'ls com a tal? Avui en dia que cada dia vivim en habitatges més petits, aprofitar el 3D ens pot regalar molt espai.

Un exemple, una habitació. Posem què és individual, i té una superfície de 8m² en 2x4m. Un llit fa aproximadament 2x1m això significa que un 25% de la superfície disponible se la queda el llit. ens queda la resta per l'espai de la porta aproximadament 1m², l'armari i la seva zona de influència 2m² més i posem una àrea de treball 2m² més i ens queda aproximadament 1 metre per altres fins.

Què passaria, si ara agaféssim i diguéssim, i si aixequem el llit? Per exemple amb una llitera del Ikea (Tromsö 109€
Doncs automàticament l'habitació guanyaria 2m² de superfície, generant un espai de 2m² sobrants on es podria posar una zona d'estar o per a aficions de l'ocupant o una zona de joc en general, augmentant la superfície total disponible un 25%, pot semblar una estúpid, i d'acord el llit és important, però durant la resta del dia és una superfície totalment desaprofitada.


Espero que reflexioneu i us sigui interessant. Pròximament posaré algun exemple més d'aprofitament de les 3Dimensions.

 

dimecres, 13 de juliol del 2011

Ikea i l'adaptabilitat

Estem a l'estiu, i avui penso què és un bon dia per parlar d'un fenomen que passa cada estiu o període vacacional. I és el de canviar de decoració, diguis pintar, fer obres, arreglar coses, o canviar de mobles.
En els últims anys un fenomen que ha afectat tot aquest aspecte de la nostra vida és la botiga Ikea. Com la majoria sabeu es tracta d'una botiga de decoració i mobles a baix cost, on podem trobar mobles "kit" per a qualsevol de les nostres necessitats.


Ikea té tants detractors com partidaris però hi ha un aspecte de la seva filosofia, que amb els anys he aprés; què és molt important, l'adaptabilitat. El sistema de mobles de l'Ikea i els seus preus permeten una cosa que en la nostra cultura no ha estat comuna, i és anar canviant de mobles al llarg de la nostra vida, no és la mateixa la necessitat que tenim quan som joves que quan anem creixent, primer potser pel nombre de membres de la unitat familiar, i per l'altre perquè potser quan estudiem a bàsica necessitem un tipus d'escriptori, i després al fer una carrera un de completament oposat, o potser estudiem fisioteràpia i necessitem una llitera.

Aquest és un concepte que si ens fixem en els nostres avis, seria impossible d'entendre, sense anar més lluny, els meus avis fa 50 anys que tenen la mateixa taula de menjador. Les necessitats canvien, i per poder canviar necessitem mobles que puguem amortitzar ràpidament, i que respectin el medi ambient, per no endur-nos per endavant el planeta amb els nostres canvis de necessitat.

Mites sobre Ikea: La qualitat:
Corren molts mites sobre Ikea. Per una banda la qualitat dels mobles. No estem parlant dels millors mobles del món, però si mirem el catàleg podrem veure que tenim des de productes senzills a productes de certa qualitat. Sense anar més lluny els mobles de cuina tenen fins a 25 anys de garantia, no estem parlant pas de caixes d'ous... I de fet sols veient els preus d'alguns productes aquesta preconcepció és totalment errònia.

Altre mite, impossible de muntar
Que els mobles d'Ikea són difícils de muntar i les seves instruccions impossibles. Aquí us puc dir que és com tot, depen de si estem molt acostumats a seguir instruccions, o interpretar gràfics, i de si també estem més o menys acostumats a fer coses manualment.