Façanes: Balcons de l'eixample

Quan visitem Barcelona i anem pel seu Eixample ens trobem molts cops amb façanes amb proteccions. Les causes són diverses, però avui faré una reflexió d'un cas particular, els balcons de pedra artificial.

Primer de tot, pedra artificial, què és? Doncs molt senzill, una pedra creada artificialment, fora bromes, el tema és veritablement senzill, igual que encofrem el formigó, a partir d'un motlle hi evoquem diferents tipus de morter segons l'època o la peça que estem fent.

El sistema que s'emprava a l'eixample de Barcelona, més o menys des de principis del segle XX, per fer balcons és basa en pedra artificial de morter de ciment. La forma com construïen és senzill, encastat al mur de la façana hi disposaven una sèrie de ferros que volaven cap a fora, al voltant d'aquests ferros es posava la cara inferior i el perímetre del balcó fets a partir de pedra artificial. Posteriorment és reomplenava amb més morter fins que quedava totalment configurat el balcó.

Típic edifici de l'eixample amb balcons de pedra artificial

L'aspecte que donava des de l'exterior era similar al dels balcons de pedra natural, però té els seus problemes, que són els que ara ens obliguen a intervenir.

Per una banda la superfície de dalt del balcó solia ser plana, la qual cosa facilita que l'aigua s'hi estanqui i penetri a l'interior, pel que fa al morter no és un greu problema, però pel ferro interior si, ja que aquest s'oxida, s'expandeix i trenca la pedra, no us sona? Si a l'anterior article del post teniem el mateix problema...

Detall d'un balcó que ha tingut els problemes que comentàvem, a més amb l'afegit que al tenir  la barana, també de pedra artificial segurament té problemes en els desaigües.

Per tant, si tenim balcons així que hem de fer? Primer de tot prevenció, demanar a un tècnic que faci una inspecció, la formula del ITE és bona en aquest sentit i els edificis de l'època que parlem l'han de passar enguany.

Però si el tècnic ens diu que estan aparentment en bon estat què podem fer? Manteniment preventiu, millorar l'evacuació d'aigües afegint una capa de rajola ceràmica amb una mica de pendent seria una bona idea, i a part assegurar-nos del bon estat dels goterons inferiors.

Com ja sabeu, si necessiteu un tècnic no dubteu en posar-vos en contacte.

Fins la setmana que vé!

Balcons de forja

La forja és un dels processos més vells que s'ha utilitzat a l'història per treballar els metalls. Fruit d'aquesta tradició a la nostra terra trobem nombrosos exemples de treballs en les nostres construccions realitzats amb forja. Des de meravelles modernistes a elements medievals igual d'interessants.

Un element típic que podem trobar a més d'un racó dels nostres pobles i ciutats són els balcons fets amb forja. Passejant pel carrer del Call de Barcelona podem trobar-ne alguns, com aquest on l'estructura portant és de forja i el terra de ceràmica.

Maneres de protegir-nos del sol

Després d'un mes d'inactivitat vacacional torno a rependre el blog amb algunes coses que he anat veient al llarg del estiu.

És veritat que ja s'acaba però mai és tard per plantejar-se una mica com protegir casa nostre del sol excessiu. En els últims anys sobretot en obra nova s'ha fet bastant comú el fet d'instal·lar les persianes de PVC o alumini enrotllables que ens permeten tancar totalment una obertura.

font

És veritat que ens protegeixen del sol, però ens obliguen a engegar l'aire condicionat ja que senzillament no pot passar l'aire. I si la deixem com a l'imatge, d'acord una mica d'aire passarà però tampoc és la panacea.

Després tenim una clàssica opció del tendal, ens protegeix del sol, i permet que passi l'aire, no obstant no pot complir en el moment que volguem donar intimitat total. Amb tot és un sistema molt interessant. Com s'observa a l'imatge.

font

Una opció que trobem per les nostres ciutats és la persiana enrollable de tota la vida, que permet donar privacitat quan volem, i també "penjar-la" del balcó per fer les funciones de tendal. És una opció que ha caigut en l'oblit, però que potser ens hauríem de replantejar de recuperar en certes ocasions.

I per descomptat qualsevol combinació d'aquestes i d'altres clàssics, com porticons i venecianes entre d'altres. Amb tot en aquest post he volgut recordar-vos aquesta persiana enrotllable mig oblidada.

A disfrutar del què queda d'estiu

De calaixos, i salvatjades (calaix a la sortida de Sants Estació)

Arran de la notícia de laVanguardia d'avui 19 de juliol, sobre el tall del servei durant gairebé un mes per obres, m'he plantejat redactar aquest article sobre les afectacions que tenen a vegades les obres en la nostra vida, i que alguns cops els tècnics menystenim la repercussió dels nostres actes.

Per qui no s'hagi llegit l'article i no conegui la zona afectada de Barcelona, dir-li que Sants és la principal estació de la ciutat. En el seu accés sud, parteix entre dos tot una sèrie de barris. Els veïns s'han queixat durant anys de la presència de les vies i de les molèsties que ocasiona el tren (tot i que hauríem de recordar que el tren hi era abans). Fa motls anys, amb el projecte d'arribada de l'AVE, es va decidir calmar una mica els veïns amb la promesa de cobrir les víes, però no a través del seu sotarrament sinó amb la construcció d'un calaix de formigó, on a damunt s'hi faria una rambla.

Sobre el paper no està malament, però francament no sé si els veïns s'han plantejat gaire bé, la quantitat de sol i ventilació que els hi treurà, sobretot als dels pisos més baixos, hi ha punts on els veins allargant la à des del balcó poden tocar el mur de formigó.

Com dic el plantejament del calaix, em sembla totalment inadequat, però fora d'aquí, ens trobem amb com s'executarà. Per tal d'executar el cobriment, tallaran durant gairebé un mes, tot el trànsit direcció SUD des de l'estació de Sants, afectant 150.000 persones diàriament en el servei de rodalies, i allargant el viatge 45minuts per tota aquella gent que agafi trens de mitja distància ja què els trens hauran de fer una volta a tota  la ciutat de Barcelona.

No es podria haber plantejat l'obra d'una altre manera? Sols executant-la a la nit? Que es creuen que la gent no treballa? Estem parlant de passar de trajectes de 7 minuts, a voltes de més de mitja hora, sense ni tan sols arribar al mateix punt. Les línies que acabaran a l'Hospitalet els seus passatgers poden agafar la línia 1 del metro però els deixa a plaça espanya. I la gent que acabarà el seu trajecte a Bellvitge, es trobaran amb una situació similar havent de fer transbordament amb Ferrocarrils de la Generalitat i acabant també a Espanya, no a Sants.

En definitiva, perquè sempre ens oblidem dels usuaris? En època de crisis cal fer que la gent arribi tard a treballar? Què una de les nostres costes més importants perdi part de l'atractiu turístic de platja + barcelona a cop de tren? D'acord els turistes podran arribar, però dubto que estiguin gaire contents.

Incidències, humitats de condensació

Avui us vull parlar d'una d'aquelles coses que ens trobem gairebé tots algun cop, les humitats. Per descomptat que tenim moltes fons diverses. Filtracions per culpa d'instal·lacions fetes malbé, males impermeabilitzacions de coberta o murs de contenció. Però hi ha un cas que és particularment curiós, i són les humitats interiors per condensació.

Què és això?

Doncs senzillament, l'aire que respirem sol contenir aigua, aquesta aigua en forma de vapor, es comporta com tot gas, i si entra en contacte amb alguna superfície per sota de la seva temperatura de condensació, doncs fa precisament això tornar-se líquida i "mullar" aquella superfície.

És el clàssic efecte sobre el got de refresc que quan l'agafem està totalment moll. Això perquè passa a dintre de casa? Habitualment hi ha dos causes, que es poden presentar per separat o juntes. Parets mal aïllades, i que per tant quan a fora fa fred, estan fredes. O bé una mala ventilació i un augment excessiu d'humitat relativa.

Com es poden resoldre?

Pel que fa a un excessiu carregament d'aigua, que més que condensació és un problema de saturació de l'aire, no pot tenir més aigua a dins, la solució és recorrer al coneixement popular, o sigui ventilar. Quan dormim produïm una gran quantitat de vapor d'aigua. Per tal d'expulsar aquest vapor sobrer, cal renovar l'aire de dintre, això és pot fer ventilant 20 minuts mitja hora tota la casa, o bé, instal·lant obertures per a tal efecte.

Per a l'altre problema, paraments mal aïllats, la situació és més difícil, i cal pensar-s'ho bastant. La millor opció seria millorar l'aïllament, normalment la millor opció seria per l'exterior, però això implica tocar la façana. I pel que fa a aïllar per l'interior fa falta vigilar que no ens apareguin humitats interesticials (que l'aigua condensi a dintre la paret) en conclusió si teniu humitats que no sabeu d'on surten, no dubteu a contactar amb un arquitecte ;)

Algú amb el problema?

Impermeabilització del formigó

Moltes vegades ens trobem a les nostres obres, o a les nostres cases, que tenim murs de formigó, ja siguin del soterrani, aparcament, o algun mur dela piscina que tenim problemes de filtracions d'aigua.

Francament sol ser un problema bastant díficil de reparar, perquè normalment el problema ens ve generat que s'ha fet malbé la làmina impermeable que protegeix aquest mur i per substituirla molts cops és molt difícil o bé senzillament massa car.

Una solució al problema la vaig descobrir l'altre dia a un Campus Professional. En particular parlo del sistema Krystol de l'empresa Canadenca Kryton.

Una obra on s'ha utilitzant aquest sistema és el Marina Bay Sands de Singapour

Bàsicament el què fan en aquesta empresa es tractar el formigó de forma que omplenen els espais buits que queden al seu interior amb micro cristalls segellant que no pugui passar l'aigua, i per tant impermeabilitzantlo, protegint també així les armadures del formigó armat. Amb la particularitat, que si s'obre una fisura, en contacte amb l'aigua el material torna a reaccionar, segellant altre cop el formigó, en certa manera podriem dir que s'autorepara (amb fisures de màxim 0.7mm per més grans s'ha de reparar amb un producte específic).

Solera i murs tractats amb l'addhitiu

El producte bàsicament es pot utilitzar com additiu del formigó, i aixì formigonar ja directament amb un producte que tot ell serà impermeable, o sobretot per a casos de reparacions es pot aplicar com una capa per un dels costats del mur. Per la propia estructura del formigó al entrar en contacte amb l'aigua i les partícules de ciment que no han reaccionat el producte impermeabilitzant va penetrant a dintre del formigó, fins a segellar el material de nou. De fet segons estudis que tenen fets el material pot arribar a penetrar fins a 1.3metres dins del mur, quelcom no gens menyspreable.

Després de reaccionar amb l'aigua l'aspecte pot ser aquest, de cristalls blancs

En definitiva una altre manera per impermeabilitzar murs que haurem de tenir en compte.
Enllaç a la casa del fabricant Kryton

Estiu!!! Piscina a la terrassa????

Aquests dies no sembla que s'acosti gaire, però fins fa pocs dies teniem una calor què no ens aguantàvem i coneixent el nostre clima, no tardarem a tornar a estar ofegats. Per tant avui parlarè d'un complement que molta gent busca i vol a casa seva, les piscines. D'aquí uns dies tractaré amb una mica de profunditat les piscines en general i quins tipus tenim a la nostre disposició, però avui he volgut fer una reflexió sobre les piscines de plàstic que molta gent sol posar-se a casa a les terrasses i cobertes.

Tots hem vist a casa d'algun amic o veí (sinó la tenim a casa) una piscina de plàstic, això que implica? Doncs la veritat està molt bé què busquem formes de refrescar-nos amb la calor, però hi ha algunes coses que vull que tingueu en compte.

Tot i què no ens ho sembli a vegades l'aigua pesa bastant, aproximadament 1.000kg el m³ (aproximadament perquè els 1000 kg és en el cas d'aigua pura), això que implica? que cada 10 cm d'aigua que posem a la nostre terrassa estem afegint 100kg de pes en aquell forjat. Normalment aquestes piscines poden arribar a tenir mínim 30-50 cm d'aigua, per tant estem parlant de fàcilment 500kg per cada metre quadrat de piscina.

Això és bastanta càrrega perquè us feu una idea un cotxe pesa al voltant de 1000kg o més. El problema radica en què la majoria d'habitatges d'avui dia es calculen per suportar una sobrecàrrega d'ús de 200kg/m², si afegim els 100kg/m² de carregues permanents (envans i paviments) suposem que tenim 300kg/m² com calculem amb marges de majoració de càrrega vol dir que tenim uns 450kg/m² disponibles, com és que no ens cau l'edifici? Doncs senzillament perquè el pes propi del forjat també està majorat (suposem què pesa més del què realment pesa) i a l'hora també suposem què el material aguanta menys.

El què em refereixo amb tot això és que hem de vigilar i hauríem de mirar abans de posar segons quin tipus de piscina a les nostres cobertes i terrasses, perquè el mínim que ens pot passar si se'ns en va la mà és què els forjats deformin i el veí de baix es queixi que té esquerdes al sostre. Molts direu que en teniu i no hi ha cap problema, aquest post sols intenta reflexionar una mica sobre coses que fem i no tenim en compte.

Per cert, com més vell és l'edifici habitualment està calculat per menys càrrega, i als edificis més nous, normalment els arquitectes ja tenim en compte que algú ens posarà una piscina i calculem per alguns kilograms més ;)

Construcció Seca i Façanes

L'altre dia vaig assistir a un campus professional de l'empresa Knauf. Per a qui no la conegui és una empresa bastant coneguda dins el sector dels envans secs, o sigui els panells de guix laminat, o com es coneix pel nom comercial d'una altre empresa "pladur".

Fa temps que els envans amb estructura metàl·lica i plaques de guix laminat s'empren, en rehabilitació, obra nova, però encara ara els hi costa arribar a la façana dels edificis. Això té un motiu i a part de què estiguem molt acostumats a fer les façanes amb obra ceràmica la majoria de panells de guix laminat no aguanten molt bé les altes humitats, per més que hi hagi plaques específiques per ambients humits (identificables pel color verd que tenen) no aguanten gaire ambients excessivament saturats d'humitat i l'aigua directament.

Per a resoldre aquest problema, la gent de l'empresa Knauf ha desenvolupat en els últims anys un producte, l'Aquapanel, o sigui una placa de ciment amb fibres de vidre. D'acord, el GRC ja fa temps que l'hem vist, però en aquest cas tenim la particularitat que són plaques de 12.5 mm. La gràcia d'aquest sistema és que el ciment no perd les seves característiques quan es mulla, per tant el podem posar exposat en façanes.

Detall d'un dels sistemes

Amb aquest sistema, podem recuperar l'aspecte visual tan típic al nostre país de plans de façana continus amb tractaments continus (el típic arrebossat i pintat). La marca ens presenta diferents models, complint diferents requeriments, més o menys aïllament (acústic i tèrmic) i també presenta un format especial molt adequat per a la rehabilitació d'edificis ja construïts que permet una instal·lació des de l'exterior.

Mostra de com por ser l'acabat de l'edifici

En definitiva un producte interessant a tenir en compte en futures obres.

Knauf Aquapanel

Contrumat IV: Captadors solars

La il·luminació natural als nostres espais és un punt molt interessant, per una banda per l'estalvi energètic que suposa no dependre de l'electricitat per veures'hi, però també per la qualitat visual que aporta la llum natural.

Al Construmat es trobaven algunes opcions interessants per dur llum a estances interiors, una d'elles eren els captadors solars. Què són? doncs bàsicament són uns dispostius que capten la llum solar a la coberta i la porten a traves de tubs amb miralls cap a l'interior de l'edifici.

Des del punt de vista del disseny, és cert que en un edifici d'obra nova disposem de molts recursos per intentar que totes les estances tinguin il·luminació exterior, però hi ha casos en que no podem, igual que en edificis ja existents és possible que no tinguem altre opció que instal·lar lluernaris o bé captadors solars.

Són una solució bastant interessant i intel·ligent i capten llum des de l'alba fins a la posta de sol, a part els accessoris inferiors segons el model permeten concentrar la llum en un punt o difuminar-la, en particular em van sembla interessants els models de la casa Solatube.

Exemple d'instal·lació de Solatube

Aquest tipus de captadors solars és cert que tenen la limitació que sols poden servir per una planta, però desenvolupant més el concepte es poden dissenyar captadors solars per a servir a diferents plantes, un exemple és la nova seu de l'Agència de l'energia Andalusa, de l'arquitecte Ruiz-Larrea, on han dissenyat uns captadors solars que serveixen a totes les plantes de l'edifici.

Imatge interior de l'agència (render que encara no està acabat)

En definitiva tenim moltes idees interessants per aprofitar la llum natural als nostres edificis

Cases Modulars Prefabricades

Un tema que està últimament posant-se de moda és la casa prefabricada. En certa manera té algunes avantatges prou importants. Com es construeix totalment a taller, les qualitats d'acabats, i el control de tot el procés de construcció solen ser majors que els de una obra in situ.

Però vaja, primer de tot, què solen ser aquest tipus de cases?

Doncs com el títol del post indica, solen ser cases fetes a partir de l'agregació de mòduls, n'hi ha de molts materials diferents, i mides també diferents, pràcticament podríem dir que cada fabricant té les seves. Amb tot acaben tenint unes mides relativament similars perquè s'han de transportar per carretera.

Aquests mòduls, bastant personalitzables al seu interior, són construits als tallers dels industrials, i arriben al solar amb totes les instal·lacions i acabats fets. Al lloc definitiu de la casa, sols s'hi ha de fer la fonamentació, normalment quelcom molt superficial, les connexions de les instal·lacions i la urbanització de la parcel·la. Sobre aquesta preparació s'hi instal·len els mòduls i es connecten entre ells i amb els serveix.

Avantatges:

-Per altre banda solen ser un xic més barates i una mica més ràpides de construir. Al primer aspecte s'ha de tenir en compte que potser fa falta menys mà d'obra però cal que sigui més especialitzada, així mateix el transport dels mòduls ja muntats és més car que el de moure els materials.

-Adaptabilitat, moltes de les empreses ens permeten la futura addicció de més mòduls, i algunes fins i tot ens permeten el lloguer dels mòduls, de manera que es poden utilitzar aquestes edificacions com a elements temporals, abans no es construeixi un altre tipus d'habitatge o senzillament que tinguem previsió de canviar de lloc de residència, podent arribar a endur-nos els mòduls sota el braç (una mica estil cargol)

Hi ha molts industrials i empreses que s'hi dediquen però us deixo alguns enllaços

http://www.ecoestandar.es/

http://www.smarthomes.es/

Construmat III: Cases eficients

Un dels estands que vam visitar a la passada edició del Construmat era del grup "Sebastià: Indústries de la fusta", tenien a mig muntar una mena de prototip del què ells anomenen casa eco-eficient.

La veritat és que presentaven alguns conceptes bastant interessants, no és què siguin nous, però té certa gràcia veure que la indústria es decideix a posar en marxa alguns conceptes.

Per una banda el material que empren és bàsicament la fusta, que té el punt a favor de ser sostenible, ja que es plenament reciclable i a l'hora ve de plantacions controlades. En aquest sentit no deixa de fer gràcia veure sistemes més típics de nord amèrica, tipus el "ballon frame", un entremat de llistons de fusta recobert de plafons.

A l'hora també aposten per un bon disseny de l'habitatge, buscant un consum energètic mínim en la climatització, a través de sistemes com: El precalantament de l'aire exterior, la recuperació de calor a l'aire, la bona orientació, la captació i protecció solar segons l'època de l'any, i per descomptat un bon aïllament a tots els paraments i tancaments.

En definitiva crec que en alguns llocs es comença a caminar cap a on toca.

Construmat II

Una de les grans novetats del Construmat d'aquest any és què demà dissabte estarà obert al públic no professional. Això intenta en un moment de crisis acostar tots els possibles clients del món de la construcció a una fira que fins ara era distant i no es solia preocupar en excés del destinatari final de les construccions.

En què es notava això? Com és lògic no li vendràs segons quin element a un client minorista però els diferents estands mostraven algunes opcions interessants. Per una banda eines de qualitat a uns preus correctes, així com coles i silicones. Però també productes més interessants com uns vinils per a finestres dels quals us vull parlar.

El cas en particular que us vull parlar és el de l'empresa Réflectiv. Una casa francesa que es dedica a crear làmines autoadhesives per a finestres. El seu sistema és simple, rotlles autoenganxables (com un cromo dels que teniem quan erem petits) que són tan senzills d'instal·lar com netejar la superfície, presentar el rotlle, treure la capa de protecció enganxar i passar l'espàtula.

Funció d'això? Molts tipus, per una banda purament estètics, sanefes, colors, efecte mirall, de seguretat, però també n'hi ha un de molt interessant, protecció al sol, venen làmines que reflecteixen fins a un 79% de la radiació que incideix sobre el vidre. Això és prou interessant en alguns dels tancaments de les nostres llars.

No sé si realment arriba a aquests extrems i tampoc crec que sigui realment la solució definitiva, però té avantatges de rapidesa i economia, que no són gens menyspreables

Us deixo l'enllaç a la web de la casa, en francès, però es pot entendre. Réflectiv

Nota: Imatges extretes de la seva web