48h Open House (1)

Després d'una pausa massa llarga, on la veritat no he parat, reprenc el blog i aprofito per comentar una de les visites que he pugut fer a edificis de Barcelona el cap de setmana passat.

En particular gràcies al 48h Open House, que per si no ho coneixeu es tracta d'un esdeveniment de caràcter anual que obra al públic diversos edificis de Barcelona, la majoria dels quals no es podríen visitar altrament perquè són privats, és una idea que va començar a Londres l'any 1992 i que l'any passat va arribar a Barcelona. Si no hi heu pogut anar aquest cap de setmana o no us en havíeu assabantat esteu alerta l'any que vé per aquestes dates.

Avui us parlarè del Palau Baró de Quadras (Casa Asia)

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i datat el 1904-06 es tracta d'una casa de renta modernista entre mitgeres. Gaudeix d'un pati interior on es desenvolupa l'escala noble; en la majoria de cases típiques de l'eixample sempre trobarem una escala pel senyor de la casa i una altre per la resta de arrendataris (de fet la típica casa de l'eixample es diu casa de renda).

Arribant a l'entrada de la planta noble, especial detall de tota la decoració i de les vitralls, així com de l'escut del senyor de la casa.

Una avantatge de la casa baró de Quadras és que actualment és la seu de la Casa Àsia, i s'hi realitzen moltes activitats obertes al públic, i de fet crec que l'accés és més o menys lliure, per tant si podeu fer-hi una escapada possiblement us deixin fer un tomb per l'entrada, així com part de la planta noble. Especial menció tenen les ceràmiques de les parets, totes les ornamentacions, els artesonats dels sostres, així com els pilars i la llar de foc del menjador. Pel que fa a decoracions, podem trobar molts dels exemples del modernisme, florals, geomètrics, i mencions a la cultura i imaginari catalans.

Detall de Pilars amb els capitells, i podeu veure també l'artesonat del sostre

Detall d'una de les ceràmiques de paret

Així mateix us recomano fer l'exercici de veure les dues façanes de la casa, la principal a l'avinguda diagonal i la posterior al carrer Rosselló, sense desmereixer la posterior s'ha de reconèixer que el treball de decoració és molt inferior, però el modernisme català té trets pràctics i culturals nostres i és que si una és la façana de representació i l'altre la de servei, no té sentit invertir més diners a la posterior, sempre hi quan sigui correcte, i aquesta ho és més que moltes façanes que ens podem trobar pels nostres carrers.

Façana de l'Avinguda Diagonal

Façana posterior, autoria

En particular com us comentava, podeu trobar mencions al nostre imaginari amb la presència reiterada de la llegenda de Sant Jordi.

Detall del drac, just a un dels brancals de la porta principal

I el cavaller perseguint al drac, guanyarà? El dubte ofen! Que és Sant Jordi!

Per si algú vol visitar-la la direcció és avinguda Diagonal 373

Edifici Media-TIC

L'edifici MediaTIC és un dels edificis que s'ha construït durant els últims anys al nou sector del 22@, més què nou hauríem de parlar de reconversió però vaja, és un tema per un altre dia.

Com us deia l'edifici forma part d'aquesta àrea de Barcelona i és prou interessant de fer-hi alguna visita. Ja sigui per la plasticicitat o també per veure alguns conceptes que poden ser útils o captar la nostre atenció.

Per una banda una de les coses que primer crida l'atenció és l'estructura color verd festuc. Per una banda el color és cridaner però per l'altre estem en un dels casos d'edifici "penjat". Què vol dir això? Doncs bàsicament  que primer és van construir els nuclis laterals de l'edifici, unes potents jàsseres a la coronació i d'aquestes en penja la resta de l'edifici. Del procés constructiu també va ser molt interessant el fet què aquestes jàsseres es van construir a terra i es van hissar. Això que l'edifici penja a part què estèticament crida, té un avantatge estructural, i és que els elements verticals treballen a tracció, i això permet menys secció i per tant què ocupin menys superfície a les plantes.

Amb tot el què a mi em crida més l'atenció de l'edifici és que cada façana sigui diferent, responent a l'orientació de l'edifici. Això és molt lògic ja què segons l'orientació les demandes climàtiques són diferents, una façana Sud (en la nostre latitud) rep moltes hores de sol contra les que rep una façana Nord.

D'aquests tractaments crida molt l'atenció el de la façana sud. Es tracta d'unes bosses de plàstic inflables (el material és EFTE que permeten augmentar o reduir la mida de la façana, fent de filtre solar, arribant a parar el 85% dels raig ultraviolats que hi incideixen.

L'edifiic es troba a la confluència dels carrers Sancho de Ávila i Roc Boronat. L'equip d'arquitectes va ser el de Enric Ruiz-Geli

Més informació aquí

Caminar mirant amunt (Capítol 4) Cantonades de l'eixample v2

Fa uns dies començava aquesta col·lecció de cantonades de l'eixample avui us presento la continuació.

Tipus 4: Xamfrà? Qui ha dit que hi hagi un xamfrà. En realitat una evolució de la ziga zaga però solament en dos trams, té l'agilitat de crear una ampliació de l'acera, que pel cas en concret, una escola és quelcom molt pràctic donada la gran acumulació de gent a les entrades i sortides.

Tipus 5: L'alt i el baix. Amb els temes del veinatge en cascs urbans sempre és donen circumstàncies curioses, però en els casos de xamfrans, on les visuals són més grans perquè la caixa de carrer creix, són com més notables visualment, i que un edifici tingui dos plantes i el seu veí sis, no deixa de sorprendre.

Tipus 6: De fet és l'obetura de tot un subgrup que tractarè en pròximes edificions. Les famoses cantoneres de Nuñez i Navarro.

Caminar mirant amunt (Capítol 3) Cantonades de l'eixample

Avui enceto el que possiblement serà una sèrie, cantonades de l'eixample.

Normalment quan li preguntes a algú com és l'eixample, et diuen quadrat! I no tothom recorda que si, que és una malla ortogonal, però les cantonades de totes les illes estan xamfranades. Aquests xamfrans durant molts anys van ser les restes que quasi ningú no volia edificar, s'hi posaven en molts casos tallers, gasolineres, aparcaments, cases baixes, ja que els promotors no acabaven de veure'ls rendibles.

Aquesta inèrcia què avui dia ja ha desaparegut, té històries curioses com la de un jove Josep Lluís Nuñez, passejant amb la dona dalt d'una moto buscant xamfrans per construir. No us heu fixat mai que moltíssims edificis en cantonada de l'eixample són obra de la constructora Nuñez y Navarro?

En aquesta sèrie que avui enceto intentaré mostrar-vos casos curiosos, típics i peculiars de cantonades de l'eixample, espero que us interessi.

Tipus 1: Xamfrà clàssic, amb edifici típic de l'eixample barceloní, tot construït, si el miréssim en planta veuríem que es tracta d'un edifici clàssic de l'eixample amb algunes sales que passen a ser de forma irregular per absorbir el canvi de 45 graus de la parcel·la

Tipus 2: Dent de serra: L'edifici enfronta el gir de 45 obviant-lo reduint-lo a trams petits en escaire de forma que es vagi absorbint la façana irregular.

Tipus 3: Pep Guardiola (Ziga Zaga). En aquest altre cas l'arquitecte opta per camuflar els 45 graus en petits ratrenquigs tots a 90º. No deixa de ser una variant de l'anterior, però estèticament dona una sensació més orgànica i d'adaptabilitat.

Les Arenas (3)

En aquest post, que serà l'últim de la sèrie, posaré detalls que m'han cridat l'atenció i no deixen de sorprendre'm.

Per una banda la relació entre la pell i el centre comercial, francament al començar el projecte creia que hi hauria una circulació perimetral al llarg de la façana, on podries fer 360º de volta amb botigues a una banda i els arcs "neomudejars" a l'altra, gaudint de llum natural i a l'hora de les vistes. La meva sorpresa ha estat que al final la pell salvada, és solament això, i l'espai que jo imaginava de circulació ha estat regalat a les instal·lacions. Possiblement per motius comercials les vistes despistin al comprador, però no acabo de coincidir amb la decisió de projecte (amb tot no tinc totes les dades i això és opinió personal).

Això si, m'ha agradat molt el detall de mantenir la cota de la façana, rebaixant tot el turó on s'emplaçava l'antiga plaça de braus. Els elements metàl·lics que suporten la façana tenen una estètica prou interessant que dona una sensació de lleugeresa important.

Un altre detall que em cridava molt l'atenció i tenia ganes de veure, era la pista d'atletisme que té el nou gimnàs situat damunt dels cinemes. Es comentava que seria una gran plataforma on podries córrer tot gaudint de les vistes. Vistes en té, ara bé, m'esperava unes dimensions una mica més generoses, un carril i mig (el carril interior té com a obstacles les portes d'accés a l'interior) no em sembla que sigui un espai gaire ampli per gaudir de l'esport.

Un tema que ha suscitat bastanta controvèrsia és que s'hagi tapat la papallona modernista present a l'edifici veí del carrer Llançà. Si bé és cert que ja no es pot veure des de tant lluny com abans, tampoc crec que sigui un problema tan gros, tenint en compte que el carrer en qüestió, com la majoria de l'eixample té una secció de 20m, altre cosa és que s'hagués volgut aprofitar per poder-ne gaudir visualment desde la terrassa dels restaurants situada a l'últim pis de l'edifici.

Detall "freak", si també m'hi fixo i és interessant. Són els banys, la veritat, no són gaire trencadors ni nous, però tampoc fan mal a la vista.

L'últim pis de les noves Arenas, està destinada a la Cúpula, que està pendent de revisió quan l'obrin i pugui anar) i a l'hora a un passeig exterior i de restaurants i bars. Un espai interessant que segurament tindrà bastant d'èxit. Altre cop en aquesta zona, trobem elements metàl·lics, que recorden als que suporten la planta baixa.

També m'han cridat l'atenció les torres d'evacuació, dos escales entrellaçades entre elles, visualment des de l'exterior semblen un sol nucli d'evacuació però en realitat són dues escales independents.

I finalment especial menció a l'equip que va fer aquesta visita, o sigui el meu pare i jo mateix, pobre família, més d'un cop han d'aguantar visites estanyes ;)

Enllaços als dos capítols anteriors sobre les Arenas

http://artquitecte.blogspot.com/2011/03/les-arenas-1.html

http://artquitecte.blogspot.com/2011/03/les-arenas-2.html

Les Arenas (2)

Tot entrant al centre comercial de les Arenas:

Seguim amb les primeres impressions sobre el centre comercial les Arenas de Barcelona. Analitzant el tema que ens ocupa, és un centre comercial, per tant vull fer un petit repas a la zona comercial.

L'espai comercial s'organitza al llarg de cercles concèntrics. els passadissos i el pati central es desenvolupen en alçada, donant una agradable sensació d'espai i de llum.

Pel mig d'aquests espais podem observar part de l'estructura que aguanta l'última planta de l'edifici. Aquí en certa manera veiem la firma de l'autor, ja que recorda molt profusament a la Terminal 4 de Barajas. També cal d'estacar les passeres que connecten les diferents zones, són molt esveltes intentant, trencar minimament les visuals dels espais oberts.

Facis notar que aquests elements, tot just inaugurats ja tenien una pàtina de pols important, tindran feina netejant...

Seguiré a la tercera part amb curiositats i detalls que m'han cridat l'atenció

Les Arenas (1)

Finalment inaugurat, després d'una dècada d'obres, podem accedir al nou centre comercial de les Arenas de Barcelona. Obra de l'Arquitecte Richard Rogers en col·laboració amb el despatx d'Alonso Balaguer. Com passa habitualment amb les obres d'arquitectes "estrella” les crítiques han acompanyat el projectes des d’un bon principi. No vull entrar en si el l’edifici està bé o no, però amb les dos primeres visites (amb permís dels milers de persones que m’acompanyaven) he pogut observar detalls que m’han cridat l’atenció.

Un d’ells i segurament el que més controvèrsia genera, és la façana, s'han deixat molts diners i recursos en mantenir la façana original d'estil "neomudejar", però al final aquesta aparentment no deixa de ser res més que una pell que conté el centre comercial, entrant en verdader contacte solament als 4 punts d'accés des del carrer.

Probablement l'espai més bell de les Arenas, és un dels que encara no estan oberts, cal fer esment de la presència per tot de treballadors polint coses encara. La cúpula de fusta, amb lluernaris fa de l'espai un lloc que s'haurà de visitar així que obri al públic.

La part més negativa que he trobat fins al moment, és la circulació de persones. Mai he tingut problemes d’orientació, aquí alguns. A part de la dificultat per trobar l’accés a la planta soterrani. I seriosos problemes de circulació al encontre entre el flux de gent que utilitzen les escales “Express” i la gent que està circulant pel passadís de les plantes que es creuen. Obligant a posar “informadors” de les Arenas que amablement conviden a la gent de la planta a fer voltes de 360º per tal de poder incorporar-se a les escales, per tal de no fer un “tap”. Aquest punt està pendent de verificació quan l’afluència de públic baixi.

Al llarg dels propers dies seguiré publicant alguns detalls que m’han cridat l’atenció.