Arquitectura efímera

La setmana passada vaig visitar el Saló Internacional del Turisme de Catalunya i el cas és que passejant-hi vaig recordar (no és que el tingués oblidat) un concepte arquitectònic que és l'arquitectura efímera.

Què és? Doncs senzill, es tracta d'un tipus d'arquitectura que des de la seva fase de concepció està pensada per tenir data de caducitat, normalment més curta de l'habitual, ja que en el fons tots els edificis tenen un cicle de vida més o menys llarg.

D'arquitectura efímera podem trobar molts exemples, en certa manera una parada de venda de roses de Sant Jordi ho és, mostra és que algunes tenen més èxit i d'altres no tant, ija no és pel gènere sinó que la manera de presentar els productes o de muntar la parada fa que els possibles clients s'hi acostin més o menys.

Un altre exemple ben curiós són els edificis de la fira de Barcelona de Montjuïc, els històrics de l'Exposició Universal del 1929. Dic que és curiós perquè en teoria havien de ser desmuntats després de l'Exposició sens en compte la gran majoria encara hi són. I un altre, el Pavelló Alemany de Mies Van der Rohe tot i ser desmuntat anys més tard es va reconstruir. Fet que al llarg de la seva vida ha portat molts problemes de manteniment ja que al no estar pensats per durar tant molts cops els materials no eren els millors, o bé en algun cas fins i tot els fonaments eren molt deficients.

Tot això venia que l'altre dia al Saló vaig veure un stand que em va agradar particularment, el de la Rioja, bàsicament a partir de dos elements, acer i ceps, es muntava tota l'estructura i la decoració del stand, essent segurament un dels més diferents i sens en compte possiblement dels més barats.

El detall dels gabions d'acer amb trossos de ceps a dintre em recorda bastant la bodega Dominus d'Herzog & De Meuron a California, en aquell cas la pell de l'edific són gabions d'acer però amb pedra a dins. De totes maneres el stand de la Rioja em va semblar una forma de amb pocs recursos fer un stand diferent, i malgrat la crisis donar una bona imatge.

L'stand des de l'exterior

Detall dels gabions d'acer i fusta de ceps

Campus sobre Fusteries de Fusta (tot i la redundància)

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat d'assistir al campus professional organitzat per ASOMA, l'associació de fabricants de fusteries de fusta, sobre l'utilització d'aquest tipus de fusteries. Per descomptat que per a uns comercials, el seu producte és el millor, però realment té certs punts interessants.

Per una banda, ecologicament parlant, són probablement les que millor comportament ambiental tenen, sobretot si són amb fustes de boscos sostenibles, les tropicals, per més que ens venguin la moto, sabem que no ho són. Al llarg de la vida del producte, desde l'arbre fins al reciclatge, la quanitat de CO2 que es llença en el procés és molt menor (desenes de vegades) a la de les fusteries d'alumini o PVC. Fins i tot la fusta guanya en 5 vegades menys emissions a l'alumini reciclat.

Per altre banda també és interessant veure els resultats de les fusteries de fusta, a aïllaments acústic i tèrmics, aconseguint molt millors valors que les d'alumini. Tema preus, s'haurà d'estudiar, com a la carrera, molts cops en aquestes jornades es parla de tot menys de preus. Aquests bons resultats d'aïllament les fan interessants davant dels nous canvis al CTE, després de l'entrada en vigor al 2006, aviat es reduiran els valors màxims de conducció que es permeten als tancaments, i en climes extrems, sembla que les fusteries d'alumini actuals, no acaben de funcionar.

Un punt interessant que ens van presentar, és el manteniment, les fusteries de fusta tenien de sempre el problema del manteniment, actualment sembla que amb les noves games de productes i de vernissos amb base d'aigua, el manteniment normal es redueix a una neteja amb aigua amb sabó neutre i una imprimació amb el drap d'una llet especial de manteniment.

En definitiva, a faltar de buscar més dades, sembla que pot ser bastant interessant tornar a les finestres de fusta, ara bé, la gent voldrà tornar al canvi?