Construmat III: Cases eficients

Un dels estands que vam visitar a la passada edició del Construmat era del grup "Sebastià: Indústries de la fusta", tenien a mig muntar una mena de prototip del què ells anomenen casa eco-eficient.

La veritat és que presentaven alguns conceptes bastant interessants, no és què siguin nous, però té certa gràcia veure que la indústria es decideix a posar en marxa alguns conceptes.

Per una banda el material que empren és bàsicament la fusta, que té el punt a favor de ser sostenible, ja que es plenament reciclable i a l'hora ve de plantacions controlades. En aquest sentit no deixa de fer gràcia veure sistemes més típics de nord amèrica, tipus el "ballon frame", un entremat de llistons de fusta recobert de plafons.

A l'hora també aposten per un bon disseny de l'habitatge, buscant un consum energètic mínim en la climatització, a través de sistemes com: El precalantament de l'aire exterior, la recuperació de calor a l'aire, la bona orientació, la captació i protecció solar segons l'època de l'any, i per descomptat un bon aïllament a tots els paraments i tancaments.

En definitiva crec que en alguns llocs es comença a caminar cap a on toca.

Construmat I

Aquesta setmana s'està realitzant a Barcelona el saló de la construcció, el Construmat. Pels què no el conegueu és un saló de caràcter bianual que es celebra a fira de Barcelona centrat en tots els àmbits de la construcció.

Des de fa unes edicions hem vist com la crisis anava reduint-ne la mida, però també hem vist com anava creixent la importància que es dona des de les empreses del sector a la sostenibilitat i a la rehabilitació.

En aquest sentit no em deixen de fer gràcia algunes propostes que surten, algunes són molt bones, d'altres em sorprenen i a ser franc no les entenc del tot.

A l'estand patrocinat en certa manera pel ministeri trobem una solució per a rehabilitació, es tracta d'un panell de 6 metres d'alçada que ja porta adherit una capa d'aïllant tèrmic deixant una cambra d'aire entre el panell i la façana actual de l'edifici.

Al estand recalquen la velocitat de fer façanes així, és arribar i col·locar el panell i rematar juntes. El tema està, si  per alguna cosa la cambra queda oberta i passa a ser una cambra ventilada, què fa l'aïllant? La resposta és res... Ens deixem una quantitat de diners per un sistema que pot deixar de funcionar i què a més, funcionaria molt millor, si l'aïllant el poséssim aplacat contra la cara actual de l'edifici.

En definitiva no entenc massa perquè a vegades ens obcequem amb sistemes que al meu entendre són clarament millorables.

Campus sobre Fusteries de Fusta (tot i la redundància)

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat d'assistir al campus professional organitzat per ASOMA, l'associació de fabricants de fusteries de fusta, sobre l'utilització d'aquest tipus de fusteries. Per descomptat que per a uns comercials, el seu producte és el millor, però realment té certs punts interessants.

Per una banda, ecologicament parlant, són probablement les que millor comportament ambiental tenen, sobretot si són amb fustes de boscos sostenibles, les tropicals, per més que ens venguin la moto, sabem que no ho són. Al llarg de la vida del producte, desde l'arbre fins al reciclatge, la quanitat de CO2 que es llença en el procés és molt menor (desenes de vegades) a la de les fusteries d'alumini o PVC. Fins i tot la fusta guanya en 5 vegades menys emissions a l'alumini reciclat.

Per altre banda també és interessant veure els resultats de les fusteries de fusta, a aïllaments acústic i tèrmics, aconseguint molt millors valors que les d'alumini. Tema preus, s'haurà d'estudiar, com a la carrera, molts cops en aquestes jornades es parla de tot menys de preus. Aquests bons resultats d'aïllament les fan interessants davant dels nous canvis al CTE, després de l'entrada en vigor al 2006, aviat es reduiran els valors màxims de conducció que es permeten als tancaments, i en climes extrems, sembla que les fusteries d'alumini actuals, no acaben de funcionar.

Un punt interessant que ens van presentar, és el manteniment, les fusteries de fusta tenien de sempre el problema del manteniment, actualment sembla que amb les noves games de productes i de vernissos amb base d'aigua, el manteniment normal es redueix a una neteja amb aigua amb sabó neutre i una imprimació amb el drap d'una llet especial de manteniment.

En definitiva, a faltar de buscar més dades, sembla que pot ser bastant interessant tornar a les finestres de fusta, ara bé, la gent voldrà tornar al canvi?

Campus sobre eco-Construcció

El dimecres passat, dia 30 de març, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un campus professional sobre "L'eco-construcció al segle XXI". El títol, i el resum sobre el campus era prou interessant, generar un debat sobre si eco-construcció o eco-rehabilitació, i plantejar una sèrie de propostes per millorar la construcció actual.

Malauradament com passa molts cops en aquest tipus de jornada, i especialment quan tracten sobre aquest tema, s'acaba parlant de moltes coses, però no sobre el que en teoria s'havia de parlar.

Solucions concretes presentades, més aviat poques, l'últim ponent l'arquitecte Cesar Ruiz-Larrea ens va presentar un projecte seu, amb idees que havia aplicat per millorar el consum energètic de l'edifici, fent-lo productor i aprofitant les corrents fresques de la zona i fent entrar la llum natural al màxim dels espais. En aquest sentit probablement va ser el conferenciant més ajustat al tema específic de la jornada.

Els altres dos conferenciants van ser un altre món. El primer conferenciant, l'arquitecte Eloy Celaya ens va presentar el projecte conceptual de la Torre Bionica (més info al web de l'arquitecte), un edifici de més de 1000 metres d'alçada, que allotjaria al seu interior tot una ciutat de 100.000 habitants. Tot i ser una proposta interessant, genera molts dubtes, com mous tanta gent dins d'un edifici, els responsables de la proposta parlen d'un sistema d'ascensors, horitzontals i verticals que comunicarien tot l'edifici, fins i tot, arribant a ser "McDonalds" mòbils que passejarien per la ciutat. Això genera bastants dubtes, de fins a quin punt és auto sostenible, d'on trauria l'energia, i els subministraments necessaris pel dia a dia (menjar i productes, l'aigua es sobreentén que tindrien sistemes d'auto reciclatge).

A part de problemes tècnics, la necessitat de materials súper resistents per aguantar l'alçada, així com que reconeixia que necessitaven una superfície de 1km de radi per a distribuir les tensions, la qual cosa fa preguntar, no sortiria més econòmic i probablement sostenible, posar les mateixes 100.000 persones en una ciutat ben planificada de 1km de radi?

Davant del plantejament d'aquest edifici-ciutat es va contraposar el segon ponent, l'arquitecte, ara teòric Mariano Vazquez, que senzillament va dir que no funcionaria el projecte, sense entrar ja en si la torre biònica pot funcionar o no, em va agradar la introducció d'un concepte que va fer aquest ponent, recorrent a Galileu deia que el creixement infinit és impossible. En definitiva, que tot sistema té un límit, ja que al augmentar un sistema, la seva superfície creix quadraticament i el seu volum cúbicament. Això és senzill d'entendre, si un acer té de tensió màxima 2.600kg/cm2, i una densitat de 7.8T/m3, quan tinguéssim una torre de 3300metres, aquesta col·lapsaria pel pes propi, o sigui el material no es podria aguantar ni a si mateix, si agafem un material amb més resistència sols augmanteríem aquest límit, en definitiva el creixement infinit seria impossible.

Relacionant amb aquest concepte, plantejava que, què és ecològic? No deixa de ser correcte la pregunta, està de moda parlar d'ecologia però, què ho és realment? Ell defensava que tot és ecològic, ja què tot ha sortit de la natura; per més que nosaltres ho haguem transformat no deixa de ser un subproducte natural.

En aquest sentit també reflexionava sobre si la natura és el més eficient, i ho plantejava d'una forma molt gràfica, de tota l'energia que transforma la fotosintesis, sols un 10% és l'energia sobrera que la natura no fa servir i ens queda a nosaltres per fer el què volguem (diguem-ne carbó, petroli, etc.)

I encara no satisfet amb aquest concepte parlava d'un exemple molt clar. La natura, produeix aigua dolça a través de la evaporació. Per generar 1m3 d'aigua dolça la natura empra 1.000MJoules d'energia. En canvi la humanitat, a través del sistema d'osmosis sols necessita actualmetn 15MJoules per produïr el mateix metre cúbic, i el límit teòric d'aquesta tecnologia és 3MJoules, per tant, és veritat que la natura optimitza?

En definitiva, la conferència, tot i distar enormement de l'esperat va ser prou interessant, i una forma de reflexionar, sobre què és ecològic, o què és òptim i quina és la manera com hem d'aprofitar els recursos, ja sigui construint, o generant un telefon mòbil.