Nova xarxa de Bus de Barcelona

Ara fa poc més d'un mes es va començar a implantar el que serà la nova xarxa d'autobusos de Barcelona, la primera pregunta que em va venir al cap era: Feia falta canviar-la? La resposta d'aquí una estona.

Unitat de la línia D20 a l'entrade Creu Coberta

Primer de tot una consideració prèvia, com a barceloní que sóc, quan era petit i em vaig començar a moure amb el bus em costava molt entendre els recorreguts dels autobusos i els números de la línia. Creia que quan em fes gran tot agafaria sentit i ja ho entendria. El cert és que em vaig fer gran i l'únic que va passar és que em vaig aprendre més o menys els recorreguts normals de les línies que més utilitzava.

Com era i com és encara gran part de la xarxa de bus urbà de Barcelona?

Doncs senzillament l'herència d'antigues connexions, no fa pas tant temps que Barcelona era un grup d'antics nuclis que tenien línies que els connectaven. Amb la progressiva arribada de noves zones de Barcelona i nous punts d'interès van anar apareixent noves línies, d'una forma un pèl caòtica, solapant-se entre elles i que acaben teixint una xarxa per on et pots moure, però que per treure'n profit i necessites conèixer-la molt bé o bé tenir l'aplicació de tmb o el google maps al mòbil i que et guiïn ells.

La nova xarxa parteix de un concepte senzill, si l'eixample és ortogonal, perquè no fem una malla ortogonal de busos, de forma que aprofitant que es poden fer transbordaments entre línies puguis moure't aprofitant el mallat de la xarxa.

D'aquí apareixen els tres tipus de línies que composen la nova xarxa, les horitzontals (H), les verticals (V) i les Diagonals (D).

Les 5 noves línies (Font: TMB)

És divertit però, mirant el nou plànol de busos, el què passa en aquest sistema quan arribes als marges de l'eixample, als antics barris no ortogonals o a les noves zones fora del sistema. Les horitzontals es desdibuixen i les diagonals perden la recta, però amb tot l'esquema final de la xarxa és bastant el què es busca.

Reflexions:

Pel que he vist en aquest mes de funcionament la gent s'ha adaptat prou bé, em va fer gràcia un senyor que deia, clar què és un trasbals però si són els nous temps ens hi haurem d'adaptar. Una bona reflexió, ja que si, efectivament crec que clarificar la xarxa és una avantatge pels autòctons i pels de fora, que no hem d'oblidar que cada any Barcelona rep més visitants.

Hi havia però algunes coses de la xarxa que em preocupaven, la més important era els enllaços, en un sistema així, on comptes que els usuaris hauran de canviar d'autobús  com ho fas per tal de fer els enllaços? Això no és un metro que a través dels túnels canalitzis els fluxos  has de guiar a les persones per tal de trobar les parades de les altres línies, i la solució, de moment no em sembla dolenta, crec que s'ha fet una senyalització bastant correcta, ara em pregunto si no caldria afegir-ne, o què passarà amb aquesta senyalització quan comencin a fer rases per passar instal·lacions o reparar-ne (entreteniment típic barceloní).

Detall de l'enllaç entre el D20, el H12 i el V7

Més novetats

Una mesura que ha entrat en paral·lel amb la nova xarxa ha sigut el segon carril bus de la Gran Via, des de que l'han instaurat puc donar fe que la circulació de cotxes s'ha densificat, i hi ha més retencions, però en canvi, abans era molt típic veure busos esperant un rera l'altre a que carregues i descarregues gent, i en una arteria on hi ha molts autobusos que no fan totes les parades urbanes, com els de l'Aeroport o els que connecten amb ciutats de la zona metropolitana, la veritat és que he observat una gran millora en la velocitat comercial dels autobusos que passen per la Gran Via.

A més a més l'Ajuntament ha començat a solucionar una cosa que feia molt que era un problema, finalment algunes parades de Bus tindran punt de venda d'abonaments de transport! Ja tocava...

Nova màquina expenedora d'abonaments

En conclusió i en resposta a la pregunta del principi crec que la nova xarxa és un gran avanç per a la mobilitat de Barcelona, ara falta que les freqüències de pas es vagin millorant i que la xarxa es vagi escampant, actualment sols tenim un tast de 5 línies. A la primavera de l'any 2013 se'n introduiran de noves i tornarem a comentar-les.

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v4

Feia dies que no parlava del tema, i he decidit que avui, en una calorosa tarda d'estiu, podia ser interessant fer un comentari. Ho afronto des de la perspectiva de les cantonades, però és quelcom que passa també a la resta d'edificis de l'eixample.

Què passa quan es fa una promoció, dividida en diferents portals? Per més què siguin entitats diferents catastralment parlant, i què siguin totalment independents, pot ser que comparteixin coses serioses com l'estructura, i que a posteriori sigui difícil tirar a terra una de les parts, o almenys que ens ho haguem de mirar amb més calma. Però sense entrar en coses tan series.

Què passa quan toca pintar la façana?

Algunes finques es posen d'acord amb els seus veïns i accepten fer les obres a l'hora per donar una imatge de continuïtat, o almenys intenten fer servir el mateix color del veí, però quan no hi ha cap mena de relació entre uns i altres, ens podem trobar casos com els següents.

En aquest cas veiem que dos portals van decidir pintar la façana en tons blau-verdosos i el tercer, no li agradava aquests tons i es va decidir pels ocres. No tinc res contra els gustos personals, però no podrien haver-se posat d'acord?

Un altre cas típic és el de dos finques veïnes, fan servir el mateix color, però passa bastant temps entre una actuació i l'altre, resultat? El mateix que l'anterior, però sense cantar tant.

Seguiré buscant més curiositats, fins la propera!

Edifici Media-TIC

L'edifici MediaTIC és un dels edificis que s'ha construït durant els últims anys al nou sector del 22@, més què nou hauríem de parlar de reconversió però vaja, és un tema per un altre dia.

Com us deia l'edifici forma part d'aquesta àrea de Barcelona i és prou interessant de fer-hi alguna visita. Ja sigui per la plasticicitat o també per veure alguns conceptes que poden ser útils o captar la nostre atenció.

Per una banda una de les coses que primer crida l'atenció és l'estructura color verd festuc. Per una banda el color és cridaner però per l'altre estem en un dels casos d'edifici "penjat". Què vol dir això? Doncs bàsicament  que primer és van construir els nuclis laterals de l'edifici, unes potents jàsseres a la coronació i d'aquestes en penja la resta de l'edifici. Del procés constructiu també va ser molt interessant el fet què aquestes jàsseres es van construir a terra i es van hissar. Això que l'edifici penja a part què estèticament crida, té un avantatge estructural, i és que els elements verticals treballen a tracció, i això permet menys secció i per tant què ocupin menys superfície a les plantes.

Amb tot el què a mi em crida més l'atenció de l'edifici és que cada façana sigui diferent, responent a l'orientació de l'edifici. Això és molt lògic ja què segons l'orientació les demandes climàtiques són diferents, una façana Sud (en la nostre latitud) rep moltes hores de sol contra les que rep una façana Nord.

D'aquests tractaments crida molt l'atenció el de la façana sud. Es tracta d'unes bosses de plàstic inflables (el material és EFTE que permeten augmentar o reduir la mida de la façana, fent de filtre solar, arribant a parar el 85% dels raig ultraviolats que hi incideixen.

L'edifiic es troba a la confluència dels carrers Sancho de Ávila i Roc Boronat. L'equip d'arquitectes va ser el de Enric Ruiz-Geli

Més informació aquí

Caminar mirant amunt (Capítol 4) Cantonades de l'eixample v2

Fa uns dies començava aquesta col·lecció de cantonades de l'eixample avui us presento la continuació.

Tipus 4: Xamfrà? Qui ha dit que hi hagi un xamfrà. En realitat una evolució de la ziga zaga però solament en dos trams, té l'agilitat de crear una ampliació de l'acera, que pel cas en concret, una escola és quelcom molt pràctic donada la gran acumulació de gent a les entrades i sortides.

Tipus 5: L'alt i el baix. Amb els temes del veinatge en cascs urbans sempre és donen circumstàncies curioses, però en els casos de xamfrans, on les visuals són més grans perquè la caixa de carrer creix, són com més notables visualment, i que un edifici tingui dos plantes i el seu veí sis, no deixa de sorprendre.

Tipus 6: De fet és l'obetura de tot un subgrup que tractarè en pròximes edificions. Les famoses cantoneres de Nuñez i Navarro.

Caminar mirant amunt (Capítol 3) Cantonades de l'eixample

Avui enceto el que possiblement serà una sèrie, cantonades de l'eixample.

Normalment quan li preguntes a algú com és l'eixample, et diuen quadrat! I no tothom recorda que si, que és una malla ortogonal, però les cantonades de totes les illes estan xamfranades. Aquests xamfrans durant molts anys van ser les restes que quasi ningú no volia edificar, s'hi posaven en molts casos tallers, gasolineres, aparcaments, cases baixes, ja que els promotors no acabaven de veure'ls rendibles.

Aquesta inèrcia què avui dia ja ha desaparegut, té històries curioses com la de un jove Josep Lluís Nuñez, passejant amb la dona dalt d'una moto buscant xamfrans per construir. No us heu fixat mai que moltíssims edificis en cantonada de l'eixample són obra de la constructora Nuñez y Navarro?

En aquesta sèrie que avui enceto intentaré mostrar-vos casos curiosos, típics i peculiars de cantonades de l'eixample, espero que us interessi.

Tipus 1: Xamfrà clàssic, amb edifici típic de l'eixample barceloní, tot construït, si el miréssim en planta veuríem que es tracta d'un edifici clàssic de l'eixample amb algunes sales que passen a ser de forma irregular per absorbir el canvi de 45 graus de la parcel·la

Tipus 2: Dent de serra: L'edifici enfronta el gir de 45 obviant-lo reduint-lo a trams petits en escaire de forma que es vagi absorbint la façana irregular.

Tipus 3: Pep Guardiola (Ziga Zaga). En aquest altre cas l'arquitecte opta per camuflar els 45 graus en petits ratrenquigs tots a 90º. No deixa de ser una variant de l'anterior, però estèticament dona una sensació més orgànica i d'adaptabilitat.

Caminar mirant amunt (Capítol 2)

La "víctima" d'aquest segon capítol torna a ser el mateix edifici (m'agafaran mania els propietaris...), el cas és que m'ha fet gràcia, que la lona que vaig comentar fa unes setmanes, hagi estat treta, fora que em sembles bona idea o no, i d'algun que altre error de realització, després de posar-la va durar pocs dies, i a canvi de que?

Doncs "money talks" i ara hi ha un fantàstic anunci en el seu lloc, coses del sistema capitalista suposo!

La Torre Agbar

Fa uns anys quan la van inaugurar (amb la tonteria va ser l'any 2007, o sigui que ha plogut una mica), vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a l'interior de la Torre Agbar. La torre va ser un projecte bastant contestat a Barcelona, obra de l'arquitecte francés Jean Nouvel. És un edifici diferent a tots els que tenia la ciutat, i que per les seves dimensions, canviava el "skyline" barceloní i es pot veure des de gran part de la ciutat. En total un edifici de més de 140 metres amb més de 30.000m² dedicats a oficines.

Reconec que quan vaig veure el projecte, i va començar a pujar l'edifici, em va causar molta sorpresa que no repulsa, sense en compte pel que veia al meu voltant molta gent deia que era horrible, què no sabien perquè deixaven que es contruïs.

A mi la veritat és un projecte que sempre m'ha agradat, i entrar en relació o no amb el que hi ha a l'entorn, sempre he tingut la sensació que es buscava una icona, i que dintre de tot, els colors de l'exterior recorden la terra i el cel que tenim per aquí.

Amb tot sempre hi ha hagut aspectes que m'han fet criticar una mica el projecte. Per una banda la geometria de la torre, no tinc cap discussió cap a les plantes en forma d'elipse, però si que penso que haurien d'haber pensat alguna forma per aprofitar millor els materials, i no generar, infinitat de peces a retallar per fer tan el terra com els sostres.

Amb tot he de reconèixer que l'espai interior de la torre, tot i que difícil de moblar, de fet l'arquitecte es va desentendre de l'interiorisme, és molt còmode, i deu ser agraït a l'hora de treballar-hi.

Per altre banda l'exterior, amb els milers de vidres, sempre li he vist un problema i és que mai estan nets, d'acord que sempre s'ha de netejar l'exterior, però el fet que siguin peces tan petites, i que no es pugui posar una góndola externa, fa que algú estigui netejant cada dia de l'any vidres, i que la torre mai sembli neta.

Des del punt de vista de la sostenibilitat, es va vendre que el projecte era molt sostenible, no tinc les dades però mai m'ha deixat de sorprendre que un edifici que és bàsicament de formigó armat, que allibera moltes tones de CO2 en la seva construcció sigui molt sostenible, però sense entrar en això que hauria de conèixer en profunditat tot el projecte, emprava certs criteris que em semblen interessants. La pell que no deixa de ser una façana ventilada, la major presència d'obertures cap al nord per aprofitar la llum natural, o la circulació d'aire, són mesures que afavoreixen l'estalvi energètic.

Caminar mirant amunt (Capítol 1)

Avui ignauguro secció al blog. De tant en tant intentarè publicar alguna cosa que m'hagi cridat l'atenció tot passejant. Sempre és pot aprendre de caminar pel carrer, ja sigui per bons exemples o mals exemples, i també moltes vegades es pot riure una mica, sempre sense mala intenció.

Començo amb un edifici que m'he trobat avui passejant per la ciutat. El tinc molt vist, ja que per casualitat passo molt per la plaça dels països catalans, pels que no sou de Barcelona, una de les places que dona accés a l'estació de Sants. El cas és que hi ha una torre d'habitatges bastant alta a la confluència de Numància amb Josep Terradellas. A aquest edifici li estan arreglant la façana.

Fins aquí molt normal, és un procès típic, i que gairebé tots els edificis hi acaben passant en algun moment de la seva vida, el que m'ha fet gràcia, és que seguint una moda que porta ja cert temps, al cobrir l'edifici han decidit que la lona que taparà les obres tingui un dibuix de com és la façana.

És un costum que no sé quin sobrecost implica en la lona, però que no deixa de sorprendre'm, la gràcia però està en que un cop has decidit fer el dibuix, aquest almenys que segueixi algunes normes. El que sobta del dibuix, és quan ja tenien dibuixades totes les finestres i balcons, els hi va entrar la mandra, i com s'observa van dibuixar la meitat de les ombres, i l'altre meitat, la van copiar fent el simètric, per tant o el dibuix representa la casa iluminada per focus de nit, o bé tenim dos sols i no ens en hem adonat.

Reconec que fer les ombres i que s'entengui bé un volum en un plànol no és fàcil, però no he pogut evitar la temptació de penjar-ho, com deia, un acudit gràfic bastant "freak" però que espero que us faci gràcia

El Santuari de Meritxell (Andorra)

Fa unes setmanes vaig visitar el Santuari de Meritxell a Andorra. I he pensat que potser us interessaria una reflexió que he tret, a partir dels records que guardo de la meva primera visita farà uns 15 anys, i la visita actual, ja crescut i després d'haver-me amarat molt més de l'arquitectura, amb els anys i amb la carrera.

Per començar dir que l'edifici és obra de l'arquitecte català Ricard Bofill i es va acabar el 1974. El projecte va sorgir arran d'un incendi que va destruïr el Santuari romànic previ.

La primera visita

Coses que em van sorprendre i que no vaig entendre quan era petit. Perquè s'entrava de forma tan estranya? S'havia de pujar unes rampes i arribaves a dalt on entraves per un costat a una església. Hi havia parts que semblaven sense acabar. Parts que semblava que haguessin d'anar cobertes però no hi havia coberta. En definitiva no puc dir que no m'agradés, sinó més aviat que hi havia moltes coses que no entenia.

La segona visita

Havien passat molts anys, i una carrera de pel mig, i la visió amb que vaig arribar a Meritxell, era totalment diferent. Per començar el què m'havia estranyat quan era petit, aquí em va semblar una forma interessant d'acostar-se a l'església, pujar les rampes és fer un recorregut cap a l'església, primer sembla que t'allunyis, per després girar i arribar-hi tangencialment, poc a poc descobrint-la.

Normalment les esglésies catòliques a les que estem acostumats hi entrem per l'extrem llarg de la creu. En aquest cas també però en comptes d'accedir pel front, accedim pels dos costats. L'encontre amb la figura de l'altar i al fons la verge no és frontal, és en perspectiva, i poc a poc t'hi acostes, adonant-te que t'acostes a quelcom diferent.

Un contrast molt interessant al temple és el material exterior-interior. Tota la pell externa del santuari està rematada amb pissarra, en canvi l'interior és un enguixat totalment blanc, igual que el terra, també passem de la pissarra al marbre blanc. En un entorn on normalment hi ha molta llum, sembla mentida que al entrar a l'edifici encara en tinguis més, i això s'aconsegueix per aquest joc amb les pells.

Buscant una mica sobre el santuari i les voluntats de Bofill a l'hora de projectar-lo, explico l'altre punt que em va sobtar quan era petit, les parts que semblaven inacabades. Hi ha tot un pati que no té volta, i tens la sensació que se l'haguessin deixat de construir per algun problema econòmic. Mirat amb perspectiva i amb la informació, la voluntat d'aquest espai era que la volta fos el cel, una forma d'enllaçar allò terranal amb allò diví o superior. Un gest interessant i que realment et fa mirar amunt.

En definitiva un edifici interessant, i una visita recomenable si mai passeu per Andorra, i teniu un moment entre les baixades per les pistes i les compres.

Les Arenas (3)

En aquest post, que serà l'últim de la sèrie, posaré detalls que m'han cridat l'atenció i no deixen de sorprendre'm.

Per una banda la relació entre la pell i el centre comercial, francament al començar el projecte creia que hi hauria una circulació perimetral al llarg de la façana, on podries fer 360º de volta amb botigues a una banda i els arcs "neomudejars" a l'altra, gaudint de llum natural i a l'hora de les vistes. La meva sorpresa ha estat que al final la pell salvada, és solament això, i l'espai que jo imaginava de circulació ha estat regalat a les instal·lacions. Possiblement per motius comercials les vistes despistin al comprador, però no acabo de coincidir amb la decisió de projecte (amb tot no tinc totes les dades i això és opinió personal).

Això si, m'ha agradat molt el detall de mantenir la cota de la façana, rebaixant tot el turó on s'emplaçava l'antiga plaça de braus. Els elements metàl·lics que suporten la façana tenen una estètica prou interessant que dona una sensació de lleugeresa important.

Un altre detall que em cridava molt l'atenció i tenia ganes de veure, era la pista d'atletisme que té el nou gimnàs situat damunt dels cinemes. Es comentava que seria una gran plataforma on podries córrer tot gaudint de les vistes. Vistes en té, ara bé, m'esperava unes dimensions una mica més generoses, un carril i mig (el carril interior té com a obstacles les portes d'accés a l'interior) no em sembla que sigui un espai gaire ampli per gaudir de l'esport.

Un tema que ha suscitat bastanta controvèrsia és que s'hagi tapat la papallona modernista present a l'edifici veí del carrer Llançà. Si bé és cert que ja no es pot veure des de tant lluny com abans, tampoc crec que sigui un problema tan gros, tenint en compte que el carrer en qüestió, com la majoria de l'eixample té una secció de 20m, altre cosa és que s'hagués volgut aprofitar per poder-ne gaudir visualment desde la terrassa dels restaurants situada a l'últim pis de l'edifici.

Detall "freak", si també m'hi fixo i és interessant. Són els banys, la veritat, no són gaire trencadors ni nous, però tampoc fan mal a la vista.

L'últim pis de les noves Arenas, està destinada a la Cúpula, que està pendent de revisió quan l'obrin i pugui anar) i a l'hora a un passeig exterior i de restaurants i bars. Un espai interessant que segurament tindrà bastant d'èxit. Altre cop en aquesta zona, trobem elements metàl·lics, que recorden als que suporten la planta baixa.

També m'han cridat l'atenció les torres d'evacuació, dos escales entrellaçades entre elles, visualment des de l'exterior semblen un sol nucli d'evacuació però en realitat són dues escales independents.

I finalment especial menció a l'equip que va fer aquesta visita, o sigui el meu pare i jo mateix, pobre família, més d'un cop han d'aguantar visites estanyes ;)

Enllaços als dos capítols anteriors sobre les Arenas

http://artquitecte.blogspot.com/2011/03/les-arenas-1.html

http://artquitecte.blogspot.com/2011/03/les-arenas-2.html

Les Arenas (2)

Tot entrant al centre comercial de les Arenas:

Seguim amb les primeres impressions sobre el centre comercial les Arenas de Barcelona. Analitzant el tema que ens ocupa, és un centre comercial, per tant vull fer un petit repas a la zona comercial.

L'espai comercial s'organitza al llarg de cercles concèntrics. els passadissos i el pati central es desenvolupen en alçada, donant una agradable sensació d'espai i de llum.

Pel mig d'aquests espais podem observar part de l'estructura que aguanta l'última planta de l'edifici. Aquí en certa manera veiem la firma de l'autor, ja que recorda molt profusament a la Terminal 4 de Barajas. També cal d'estacar les passeres que connecten les diferents zones, són molt esveltes intentant, trencar minimament les visuals dels espais oberts.

Facis notar que aquests elements, tot just inaugurats ja tenien una pàtina de pols important, tindran feina netejant...

Seguiré a la tercera part amb curiositats i detalls que m'han cridat l'atenció

Les Arenas (1)

Finalment inaugurat, després d'una dècada d'obres, podem accedir al nou centre comercial de les Arenas de Barcelona. Obra de l'Arquitecte Richard Rogers en col·laboració amb el despatx d'Alonso Balaguer. Com passa habitualment amb les obres d'arquitectes "estrella” les crítiques han acompanyat el projectes des d’un bon principi. No vull entrar en si el l’edifici està bé o no, però amb les dos primeres visites (amb permís dels milers de persones que m’acompanyaven) he pogut observar detalls que m’han cridat l’atenció.

Un d’ells i segurament el que més controvèrsia genera, és la façana, s'han deixat molts diners i recursos en mantenir la façana original d'estil "neomudejar", però al final aquesta aparentment no deixa de ser res més que una pell que conté el centre comercial, entrant en verdader contacte solament als 4 punts d'accés des del carrer.

Probablement l'espai més bell de les Arenas, és un dels que encara no estan oberts, cal fer esment de la presència per tot de treballadors polint coses encara. La cúpula de fusta, amb lluernaris fa de l'espai un lloc que s'haurà de visitar així que obri al públic.

La part més negativa que he trobat fins al moment, és la circulació de persones. Mai he tingut problemes d’orientació, aquí alguns. A part de la dificultat per trobar l’accés a la planta soterrani. I seriosos problemes de circulació al encontre entre el flux de gent que utilitzen les escales “Express” i la gent que està circulant pel passadís de les plantes que es creuen. Obligant a posar “informadors” de les Arenas que amablement conviden a la gent de la planta a fer voltes de 360º per tal de poder incorporar-se a les escales, per tal de no fer un “tap”. Aquest punt està pendent de verificació quan l’afluència de públic baixi.

Al llarg dels propers dies seguiré publicant alguns detalls que m’han cridat l’atenció.