Campus sobre Fusteries de Fusta (tot i la redundància)

L'altre dia vaig tenir l'oportunitat d'assistir al campus professional organitzat per ASOMA, l'associació de fabricants de fusteries de fusta, sobre l'utilització d'aquest tipus de fusteries. Per descomptat que per a uns comercials, el seu producte és el millor, però realment té certs punts interessants.

Per una banda, ecologicament parlant, són probablement les que millor comportament ambiental tenen, sobretot si són amb fustes de boscos sostenibles, les tropicals, per més que ens venguin la moto, sabem que no ho són. Al llarg de la vida del producte, desde l'arbre fins al reciclatge, la quanitat de CO2 que es llença en el procés és molt menor (desenes de vegades) a la de les fusteries d'alumini o PVC. Fins i tot la fusta guanya en 5 vegades menys emissions a l'alumini reciclat.

Per altre banda també és interessant veure els resultats de les fusteries de fusta, a aïllaments acústic i tèrmics, aconseguint molt millors valors que les d'alumini. Tema preus, s'haurà d'estudiar, com a la carrera, molts cops en aquestes jornades es parla de tot menys de preus. Aquests bons resultats d'aïllament les fan interessants davant dels nous canvis al CTE, després de l'entrada en vigor al 2006, aviat es reduiran els valors màxims de conducció que es permeten als tancaments, i en climes extrems, sembla que les fusteries d'alumini actuals, no acaben de funcionar.

Un punt interessant que ens van presentar, és el manteniment, les fusteries de fusta tenien de sempre el problema del manteniment, actualment sembla que amb les noves games de productes i de vernissos amb base d'aigua, el manteniment normal es redueix a una neteja amb aigua amb sabó neutre i una imprimació amb el drap d'una llet especial de manteniment.

En definitiva, a faltar de buscar més dades, sembla que pot ser bastant interessant tornar a les finestres de fusta, ara bé, la gent voldrà tornar al canvi?

Caminar mirant amunt (Capítol 2)

La "víctima" d'aquest segon capítol torna a ser el mateix edifici (m'agafaran mania els propietaris...), el cas és que m'ha fet gràcia, que la lona que vaig comentar fa unes setmanes, hagi estat treta, fora que em sembles bona idea o no, i d'algun que altre error de realització, després de posar-la va durar pocs dies, i a canvi de que?

Doncs "money talks" i ara hi ha un fantàstic anunci en el seu lloc, coses del sistema capitalista suposo!

Japó 2 (25 aniversari de Txernòbil)

Avui que es compleixen 25 anys de l'accident de Txernòbil, m'ha semblat un bon moment per comentar un parell de coses que he vist i llegit en aquests dies des del terratrèmol i posterior tsunami al Japó.

Trobo curiós que sempre l'avarícia ens posi en alguns problemes seriosos. En un cas, fa 25 anys, experiments de càrrega sense ni la plantilla oficial, per veure fins on arribava un reactor en cas d'emergència. I en el cas actual de Fukujima, com per retallar costos, es menystenen les opcions de catàstrofe natural, per fer més barata una central.

Com va quedar la central després del Tsunami Font:

L'anterior enunciat, si ve es cert que la central era perfectament legal, no deixa de sobtar que sabent que en un període de retorn de uns 1000 anys, a la zona es donen tsunamis de la magnitud del que va passar fa unes setmanes, no deixa d'estranyar que ara a tothom li hagi agafat per sorpresa, sobretot tenint en compte que l'anterior havia estat feia 1100 anys, per tant, podríem dir que tocava.

No deixa de ser sorprenent que en un lloc on clarament sabien que hi podien haver tsunamis, no fessin proteccions contra això, i o que els generadors que havien de mantenir en marxa els sistemes de refrigeració estiguessin a l'aire lliure.

Si teniu ganes d'informar-vos us deixo un parell d'enllaços que un gran amic meu (no poso el nom perquè no sé si et faria gràcia veure't aquí) m'ha passat aquests dies, espero que us siguin interessants, i us aportin més llum, a com van calcular aquesta gent la central, i què hi ha estat passant segurament durant aquests dies.

Notícia sobre els càlculs de risc de la central de Fukujima   http://www.huffingtonpost.com/2011/03/27/fukushima-tsunami-plan-japan_n_841222.html

Entrevista a un expert nuclear sobre el possible estat actual del tema
http://www.globalpost.com/dispatch/news/regions/asia-pacific/japan/110415/fukushima-death-toll-meltdown-chernobyl

Teotihuacan: Ciutat dels Déus

Fa una setmana us parlava d'una exposició que havia pogut visitar al Caixa Fòrum de Barcelona, avui us en proposo un altre, pels que us quedeu aquests dies a Barcelona, i tingueu ganes d'anar a alguna exposició.

Es tracta de l'exposició Teotihuacan: Ciutat dels Déus, tracta sobre com era la vida a aquesta ciutat. L'exposició gira al voltant de diferents temes, com l'arquitectura i l'urbanisme, l'art, la política, l'economia, les seves creences.

Fins aquí suposo que direu que bé una altre exposició, però crec que és interessant. Per a que us en feu una idea Teotihuacan va ser la primera gran urbs d'Amèrica. Era una ciutat situada a uns 50km de l'actual Ciutat de Mèxic, i en el moment de la seva màxima esplendor ocupava una superfície de 20km i va arribar gairebé a 200.000 habitants, per a què us imagineu el moment històric la ciutat va ser habitada durant uns 800 anys del segle I aC al VII dC.

Font de la imatge

El significat del seu nom, és lloc on neixen els Déus, i en certa manera per això és considerada com l'arrel de la majoria de pobles de la zona de Mèxic.

Molt recomanable la visita, és bastant extraordinari el grau de detall i perfecció que tenen alguns dels elements exposats.

Per aquells interessats;

Lloc: Caixaforum Barcelona,Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8
Horari, De diumenge a divendres de 10 a 20h i dissabte de 10 a 22h
Fins al 19 de juny

I pels més mandrosos, ocupats, o que sigueu de lluny de Barcelona, també podeu fer una visita virtual:

La Torre Agbar

Fa uns anys quan la van inaugurar (amb la tonteria va ser l'any 2007, o sigui que ha plogut una mica), vaig tenir l'oportunitat de fer una visita a l'interior de la Torre Agbar. La torre va ser un projecte bastant contestat a Barcelona, obra de l'arquitecte francés Jean Nouvel. És un edifici diferent a tots els que tenia la ciutat, i que per les seves dimensions, canviava el "skyline" barceloní i es pot veure des de gran part de la ciutat. En total un edifici de més de 140 metres amb més de 30.000m² dedicats a oficines.

Reconec que quan vaig veure el projecte, i va començar a pujar l'edifici, em va causar molta sorpresa que no repulsa, sense en compte pel que veia al meu voltant molta gent deia que era horrible, què no sabien perquè deixaven que es contruïs.

A mi la veritat és un projecte que sempre m'ha agradat, i entrar en relació o no amb el que hi ha a l'entorn, sempre he tingut la sensació que es buscava una icona, i que dintre de tot, els colors de l'exterior recorden la terra i el cel que tenim per aquí.

Amb tot sempre hi ha hagut aspectes que m'han fet criticar una mica el projecte. Per una banda la geometria de la torre, no tinc cap discussió cap a les plantes en forma d'elipse, però si que penso que haurien d'haber pensat alguna forma per aprofitar millor els materials, i no generar, infinitat de peces a retallar per fer tan el terra com els sostres.

Amb tot he de reconèixer que l'espai interior de la torre, tot i que difícil de moblar, de fet l'arquitecte es va desentendre de l'interiorisme, és molt còmode, i deu ser agraït a l'hora de treballar-hi.

Per altre banda l'exterior, amb els milers de vidres, sempre li he vist un problema i és que mai estan nets, d'acord que sempre s'ha de netejar l'exterior, però el fet que siguin peces tan petites, i que no es pugui posar una góndola externa, fa que algú estigui netejant cada dia de l'any vidres, i que la torre mai sembli neta.

Des del punt de vista de la sostenibilitat, es va vendre que el projecte era molt sostenible, no tinc les dades però mai m'ha deixat de sorprendre que un edifici que és bàsicament de formigó armat, que allibera moltes tones de CO2 en la seva construcció sigui molt sostenible, però sense entrar en això que hauria de conèixer en profunditat tot el projecte, emprava certs criteris que em semblen interessants. La pell que no deixa de ser una façana ventilada, la major presència d'obertures cap al nord per aprofitar la llum natural, o la circulació d'aire, són mesures que afavoreixen l'estalvi energètic.

Construïr la revolució

Fa uns dies vaig visitar l'exposició sota aquest nom que es pot visitar al Cosmocaixa fins aquest diumenge, 17 d'abril. El subtítol és més explicatiu sobre el temari de l'exposició "Art i Arquitectura a Rússia 1915-1935"

Lluny de valorar si aquesta m'agradava o no, la recordava bastant interessant de l'època en que estudiava història de l'arquitectura a la carrera, als companys arquitectes i als interessats en el tema segur que us sonen noms com Melnikov o Gòlosov. A part de l'arquitectura també em cridava veure l'obra d'alguns artistes de l'època amb obres també presents a l'exposició.

Un cop visitada l'exposició, he de dir que em em vaig endur una decepció. Tot i poder veure imatges interessants de moltes obres, ja siguin habitatges, centres industrials, o culturals, entre altres, algunes de molt bones, crec que l'exposició flaquejava una mica a l'hora d'explicar l'arquitectura.

En tota l'exposició no vam trobar ni una sola planta, o document d'algun altre tipus que no fossin fotografies sobre els edificis, a excepció de dos maquetes. Una de la torre de comunicacions Xàbolovka, de Vladímir Xúkhov,  i una altre de la casa taller de Melnikov.

Suposo que el tractament que es volia donar a l'arquitectura, era com a la resta d'obres des de el punt de vista plàstic, i per això sols se'n van posar fotografies, però crec que solament amb això no n'hi ha prou per entendre i gaudir de l'arquitectura.

Pel que fa a artistes, es poden veure un recull d'algunes obres força interessants, amb alguns exemples que donen voltes sobre com presentar la tercera dimensió entre altres coses.

L'exposició es gratuïta, i per a una pinzellada introductòria sobre el tema pot ser interessant de visitar.

Lloc: Caixaforum Barcelona,Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

Horari, De diumenge a divendres de 10 a 20h i dissabte de 10 a 22h

Fins al 17 d'abril (diumenge que ve!)

Caminar mirant amunt (Capítol 1)

Avui ignauguro secció al blog. De tant en tant intentarè publicar alguna cosa que m'hagi cridat l'atenció tot passejant. Sempre és pot aprendre de caminar pel carrer, ja sigui per bons exemples o mals exemples, i també moltes vegades es pot riure una mica, sempre sense mala intenció.

Començo amb un edifici que m'he trobat avui passejant per la ciutat. El tinc molt vist, ja que per casualitat passo molt per la plaça dels països catalans, pels que no sou de Barcelona, una de les places que dona accés a l'estació de Sants. El cas és que hi ha una torre d'habitatges bastant alta a la confluència de Numància amb Josep Terradellas. A aquest edifici li estan arreglant la façana.

Fins aquí molt normal, és un procès típic, i que gairebé tots els edificis hi acaben passant en algun moment de la seva vida, el que m'ha fet gràcia, és que seguint una moda que porta ja cert temps, al cobrir l'edifici han decidit que la lona que taparà les obres tingui un dibuix de com és la façana.

És un costum que no sé quin sobrecost implica en la lona, però que no deixa de sorprendre'm, la gràcia però està en que un cop has decidit fer el dibuix, aquest almenys que segueixi algunes normes. El que sobta del dibuix, és quan ja tenien dibuixades totes les finestres i balcons, els hi va entrar la mandra, i com s'observa van dibuixar la meitat de les ombres, i l'altre meitat, la van copiar fent el simètric, per tant o el dibuix representa la casa iluminada per focus de nit, o bé tenim dos sols i no ens en hem adonat.

Reconec que fer les ombres i que s'entengui bé un volum en un plànol no és fàcil, però no he pogut evitar la temptació de penjar-ho, com deia, un acudit gràfic bastant "freak" però que espero que us faci gràcia