Façanes: Balcons de l'eixample

Quan visitem Barcelona i anem pel seu Eixample ens trobem molts cops amb façanes amb proteccions. Les causes són diverses, però avui faré una reflexió d'un cas particular, els balcons de pedra artificial.

Primer de tot, pedra artificial, què és? Doncs molt senzill, una pedra creada artificialment, fora bromes, el tema és veritablement senzill, igual que encofrem el formigó, a partir d'un motlle hi evoquem diferents tipus de morter segons l'època o la peça que estem fent.

El sistema que s'emprava a l'eixample de Barcelona, més o menys des de principis del segle XX, per fer balcons és basa en pedra artificial de morter de ciment. La forma com construïen és senzill, encastat al mur de la façana hi disposaven una sèrie de ferros que volaven cap a fora, al voltant d'aquests ferros es posava la cara inferior i el perímetre del balcó fets a partir de pedra artificial. Posteriorment és reomplenava amb més morter fins que quedava totalment configurat el balcó.

Típic edifici de l'eixample amb balcons de pedra artificial

L'aspecte que donava des de l'exterior era similar al dels balcons de pedra natural, però té els seus problemes, que són els que ara ens obliguen a intervenir.

Per una banda la superfície de dalt del balcó solia ser plana, la qual cosa facilita que l'aigua s'hi estanqui i penetri a l'interior, pel que fa al morter no és un greu problema, però pel ferro interior si, ja que aquest s'oxida, s'expandeix i trenca la pedra, no us sona? Si a l'anterior article del post teniem el mateix problema...

Detall d'un balcó que ha tingut els problemes que comentàvem, a més amb l'afegit que al tenir  la barana, també de pedra artificial segurament té problemes en els desaigües.

Per tant, si tenim balcons així que hem de fer? Primer de tot prevenció, demanar a un tècnic que faci una inspecció, la formula del ITE és bona en aquest sentit i els edificis de l'època que parlem l'han de passar enguany.

Però si el tècnic ens diu que estan aparentment en bon estat què podem fer? Manteniment preventiu, millorar l'evacuació d'aigües afegint una capa de rajola ceràmica amb una mica de pendent seria una bona idea, i a part assegurar-nos del bon estat dels goterons inferiors.

Com ja sabeu, si necessiteu un tècnic no dubteu en posar-vos en contacte.

Fins la setmana que vé!

Carbonatació

A vegades passejant em trobo coses que són clars exemples d'allò que ens ensenyen als arquitectes a la carrera i que costa d'entendre si no senzillament no es veu.

L'altre dia vaig anar a veure un partit del meu nebot a Sitges i com que era un campionat entre partit i partit vam anar a passejar per la població, per cert, una pena que el Cau Ferrat estigui en rehabilitació, bé pena perquè no es podia veure però sort perquè vol dir que en  fan conservació.

El cas és que vaig trobar un clamorós exemple dels efectes dels ambients marins sobre el formigó i de la carbonatació d'aquest.

Vista d'un edifici en obres amb problemes de carbonatació

Què és la carbonatació?

Primer hem de tenir en compte que el formigó armat està compost d'armadures d'acer i de formigó.
La carbonatació és un procés químic que es dona a les superfícies de formigó que estan en contacte amb l'aire. En concret és una reacció entre el CO2 de l'aire i l'hidròxid de calci del formigó. Però el punt important és que el formigó protegeix a les armadures d'acer de la corrosió i la carbonatació elimina la capacitat del formigó de defensar les armadures.

Per tant el problema que presenta la carbonatació que és un procés que va avançant, aproximadament 1mm cada any és que arriba un punt que les armadures estan en contacte amb l'aire exterior i comencen a oxidar-se.

Aquest procés implica un augment de volum del acer, i aquest al expansionar-se s'endú per davant el formigó que el protegeix. Generant dos problemes, per una banda la pèrdua de secció de formigó i per altre també que salti part del acer progressivament, ambdues circumstàncies redueixen la capacitat d'aguantar dels elements de l'estructura.

És quelcom típic i inherent al formigó, d'aquí la importància de protegir-lo per tots els mitjans per tal d'allargar-ne la vida útil. I una pràctica recorrent durant una època, deixar estructures de formigó vist a primera línia de mar, ara ens genera problemes bastant grossos. Ja que els ambients marins, primer carbonaten molt més ràpid al formigó i després les armadures.

Detall d'un dels pilars més repicats

En conclusió

Feu un bon manteniment de les estructures de formigó vist si és que en teniu, recuperar la protecció del formigó abans que es carbonati del tot, us ajudarà a evitar situacions com la dels edificis de Sitges d'aquest article. I recordar que sempre és bo tenir el llibre de manteniment de l'edifici si no en teniu, encantat us el farè.

A part com a detall humorístic, s'ha de dir que les obres es fan amb una llicència d'obres menors, primera notícia que tocar estructures sigui obra menor, potser és normal però em va sorprendre

La llicència d'obres és d'obra menor

Obres parades

A vegades passejant per les nostres ciutats veiem diversos fenomens, edificis tancats, alguns que es cauen a trossos i d'altres vegades senzillament vestigis de vells edificis que sigui pel motiu que sigui sols van ser enderrocats en part o bé es van parar les obres.

El problema ve quan aquestes situacions que haurien de ser temporals passen a ser més permanents. Un exemple és el de la següent fotografia. Un antic edifici, construït solament en planta baixa en una parcel·la residual d'un xamfrà de Barcelona. Va ser tirat a terra i o bé per la crisis o per falta de rendibilitat es va deixar solament la façana.

Això que és un cas molt típic al nostre pais ens hauria de fer plantejar dubtes. Quan fem aquestes intervencions, solem construir estructures secundaries per tal de sostenir aquestes façanes. Però a vegades no ens parem a pensar gens. I el cas que ens ocupa genera problemes. Com podeu veure a la imatge tot l'ampit de l'antiga coberta es troba volant aguantant-se com pot com si duna biga es tractes (perquè després ens diguin a la carrera que el morter no aguanta traccions).

El problema de tot això és la clamorosa situació d'inseguretat que genera. L'ajuntament ho va solucionar provisionalment amb tanques, però lobra encara va tardar masses dies.

Tot per què? Doncs per estalviar-se enderrocar la façana i construir una tanca provisional al solar...

El problema de tot això és que hagués passat si el tècnic municipal no hagués passat per davant. O si jo o qualsevol altre tècnic no ho haguéssim vist, què hauria passat? Doncs senzillament que potser amb el vent d'aquests últims dies hagués caigut, i llavors ja entrem a la loteria... hauria agafat a algú? no? de resquitllada? de ple?

Per cert, la situació actual tampoc m'acaba de convèncer. S'ha retirat tota la part de barana i els elements que penjaven d'aquesta, fins i tot la cornisa, però igualment segueix tenint el problema de totes les grans obertures que fan que no sigui un mur extremadament rígid.

Quan ens n'adonarem que les coses mal fetes es paguen cares?

La Ciutat de Sagnier

Per tots aquells que no sortiu de Barcelona aquest pont, o que al contrari hi vingueu, us faig una proposta cultural gratuïta. Es tracta d'una exposició al Caixaforum de Barcelona. Per ser més concrets:

La ciutat de Sagnier; Modernista, Ecléctica i Monumental

Qui va ser Enric Sagnier i Villavechia?

Doncs va ser un dels arquitectes que va participar de la transformació de Barcelona a finals del segle XIX i sobretot principis del XX. Nascut el 1858 i mort el 1931 les seves obres són un reflex de tots els estils que es van donar en aquelles èpoques a la ciutat.

Els seus projectes van des de residencies unifamiliars a grans edificis públics, esglésies, escoles, fàbriques, hotels. Hi ha gent que el defineix com a arquitecte modernista, però sota el meu punt de vista tot i que alguns dels seus edificis ho són, canviava d'estil segons les necessitats del projecte, el seu criteri i els recursos que tingués.

Algunes de les seves obres més conegudes, que encara podem veure avui en dia són, el Palau de la Justícia, la Seu a Barcelona de la Caixa de Pensions i el Temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, entre molts altres.

L'exposició en repassa molts, dins i fora de Barcelona. Bàsicament amb suport de plànols i fotografies però amb algunes maquetes de molta qualitat.

En definitiva una activitat recomanable si esteu per Barcelona.

Dades:

La ciutat de Sagnier

14 de setembre de 2011 a 8 de gener de 2012

Caixaforum Barcelona, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona

Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 20h i els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 21h

48h Open House (1)

Després d'una pausa massa llarga, on la veritat no he parat, reprenc el blog i aprofito per comentar una de les visites que he pugut fer a edificis de Barcelona el cap de setmana passat.

En particular gràcies al 48h Open House, que per si no ho coneixeu es tracta d'un esdeveniment de caràcter anual que obra al públic diversos edificis de Barcelona, la majoria dels quals no es podríen visitar altrament perquè són privats, és una idea que va començar a Londres l'any 1992 i que l'any passat va arribar a Barcelona. Si no hi heu pogut anar aquest cap de setmana o no us en havíeu assabantat esteu alerta l'any que vé per aquestes dates.

Avui us parlarè del Palau Baró de Quadras (Casa Asia)

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i datat el 1904-06 es tracta d'una casa de renta modernista entre mitgeres. Gaudeix d'un pati interior on es desenvolupa l'escala noble; en la majoria de cases típiques de l'eixample sempre trobarem una escala pel senyor de la casa i una altre per la resta de arrendataris (de fet la típica casa de l'eixample es diu casa de renda).

Arribant a l'entrada de la planta noble, especial detall de tota la decoració i de les vitralls, així com de l'escut del senyor de la casa.

Una avantatge de la casa baró de Quadras és que actualment és la seu de la Casa Àsia, i s'hi realitzen moltes activitats obertes al públic, i de fet crec que l'accés és més o menys lliure, per tant si podeu fer-hi una escapada possiblement us deixin fer un tomb per l'entrada, així com part de la planta noble. Especial menció tenen les ceràmiques de les parets, totes les ornamentacions, els artesonats dels sostres, així com els pilars i la llar de foc del menjador. Pel que fa a decoracions, podem trobar molts dels exemples del modernisme, florals, geomètrics, i mencions a la cultura i imaginari catalans.

Detall de Pilars amb els capitells, i podeu veure també l'artesonat del sostre

Detall d'una de les ceràmiques de paret

Així mateix us recomano fer l'exercici de veure les dues façanes de la casa, la principal a l'avinguda diagonal i la posterior al carrer Rosselló, sense desmereixer la posterior s'ha de reconèixer que el treball de decoració és molt inferior, però el modernisme català té trets pràctics i culturals nostres i és que si una és la façana de representació i l'altre la de servei, no té sentit invertir més diners a la posterior, sempre hi quan sigui correcte, i aquesta ho és més que moltes façanes que ens podem trobar pels nostres carrers.

Façana de l'Avinguda Diagonal

Façana posterior, autoria

En particular com us comentava, podeu trobar mencions al nostre imaginari amb la presència reiterada de la llegenda de Sant Jordi.

Detall del drac, just a un dels brancals de la porta principal

I el cavaller perseguint al drac, guanyarà? El dubte ofen! Que és Sant Jordi!

Per si algú vol visitar-la la direcció és avinguda Diagonal 373

Balcons de forja

La forja és un dels processos més vells que s'ha utilitzat a l'història per treballar els metalls. Fruit d'aquesta tradició a la nostra terra trobem nombrosos exemples de treballs en les nostres construccions realitzats amb forja. Des de meravelles modernistes a elements medievals igual d'interessants.

Un element típic que podem trobar a més d'un racó dels nostres pobles i ciutats són els balcons fets amb forja. Passejant pel carrer del Call de Barcelona podem trobar-ne alguns, com aquest on l'estructura portant és de forja i el terra de ceràmica.

Maneres de protegir-nos del sol

Després d'un mes d'inactivitat vacacional torno a rependre el blog amb algunes coses que he anat veient al llarg del estiu.

És veritat que ja s'acaba però mai és tard per plantejar-se una mica com protegir casa nostre del sol excessiu. En els últims anys sobretot en obra nova s'ha fet bastant comú el fet d'instal·lar les persianes de PVC o alumini enrotllables que ens permeten tancar totalment una obertura.

font

És veritat que ens protegeixen del sol, però ens obliguen a engegar l'aire condicionat ja que senzillament no pot passar l'aire. I si la deixem com a l'imatge, d'acord una mica d'aire passarà però tampoc és la panacea.

Després tenim una clàssica opció del tendal, ens protegeix del sol, i permet que passi l'aire, no obstant no pot complir en el moment que volguem donar intimitat total. Amb tot és un sistema molt interessant. Com s'observa a l'imatge.

font

Una opció que trobem per les nostres ciutats és la persiana enrollable de tota la vida, que permet donar privacitat quan volem, i també "penjar-la" del balcó per fer les funciones de tendal. És una opció que ha caigut en l'oblit, però que potser ens hauríem de replantejar de recuperar en certes ocasions.

I per descomptat qualsevol combinació d'aquestes i d'altres clàssics, com porticons i venecianes entre d'altres. Amb tot en aquest post he volgut recordar-vos aquesta persiana enrotllable mig oblidada.

A disfrutar del què queda d'estiu