Impermeabilització del formigó

Moltes vegades ens trobem a les nostres obres, o a les nostres cases, que tenim murs de formigó, ja siguin del soterrani, aparcament, o algun mur dela piscina que tenim problemes de filtracions d'aigua.

Francament sol ser un problema bastant díficil de reparar, perquè normalment el problema ens ve generat que s'ha fet malbé la làmina impermeable que protegeix aquest mur i per substituirla molts cops és molt difícil o bé senzillament massa car.

Una solució al problema la vaig descobrir l'altre dia a un Campus Professional. En particular parlo del sistema Krystol de l'empresa Canadenca Kryton.

Una obra on s'ha utilitzant aquest sistema és el Marina Bay Sands de Singapour

Bàsicament el què fan en aquesta empresa es tractar el formigó de forma que omplenen els espais buits que queden al seu interior amb micro cristalls segellant que no pugui passar l'aigua, i per tant impermeabilitzantlo, protegint també així les armadures del formigó armat. Amb la particularitat, que si s'obre una fisura, en contacte amb l'aigua el material torna a reaccionar, segellant altre cop el formigó, en certa manera podriem dir que s'autorepara (amb fisures de màxim 0.7mm per més grans s'ha de reparar amb un producte específic).

Solera i murs tractats amb l'addhitiu

El producte bàsicament es pot utilitzar com additiu del formigó, i aixì formigonar ja directament amb un producte que tot ell serà impermeable, o sobretot per a casos de reparacions es pot aplicar com una capa per un dels costats del mur. Per la propia estructura del formigó al entrar en contacte amb l'aigua i les partícules de ciment que no han reaccionat el producte impermeabilitzant va penetrant a dintre del formigó, fins a segellar el material de nou. De fet segons estudis que tenen fets el material pot arribar a penetrar fins a 1.3metres dins del mur, quelcom no gens menyspreable.

Després de reaccionar amb l'aigua l'aspecte pot ser aquest, de cristalls blancs

En definitiva una altre manera per impermeabilitzar murs que haurem de tenir en compte.
Enllaç a la casa del fabricant Kryton

Estiu!!! Piscina a la terrassa????

Aquests dies no sembla que s'acosti gaire, però fins fa pocs dies teniem una calor què no ens aguantàvem i coneixent el nostre clima, no tardarem a tornar a estar ofegats. Per tant avui parlarè d'un complement que molta gent busca i vol a casa seva, les piscines. D'aquí uns dies tractaré amb una mica de profunditat les piscines en general i quins tipus tenim a la nostre disposició, però avui he volgut fer una reflexió sobre les piscines de plàstic que molta gent sol posar-se a casa a les terrasses i cobertes.

Tots hem vist a casa d'algun amic o veí (sinó la tenim a casa) una piscina de plàstic, això que implica? Doncs la veritat està molt bé què busquem formes de refrescar-nos amb la calor, però hi ha algunes coses que vull que tingueu en compte.

Tot i què no ens ho sembli a vegades l'aigua pesa bastant, aproximadament 1.000kg el m³ (aproximadament perquè els 1000 kg és en el cas d'aigua pura), això que implica? que cada 10 cm d'aigua que posem a la nostre terrassa estem afegint 100kg de pes en aquell forjat. Normalment aquestes piscines poden arribar a tenir mínim 30-50 cm d'aigua, per tant estem parlant de fàcilment 500kg per cada metre quadrat de piscina.

Això és bastanta càrrega perquè us feu una idea un cotxe pesa al voltant de 1000kg o més. El problema radica en què la majoria d'habitatges d'avui dia es calculen per suportar una sobrecàrrega d'ús de 200kg/m², si afegim els 100kg/m² de carregues permanents (envans i paviments) suposem que tenim 300kg/m² com calculem amb marges de majoració de càrrega vol dir que tenim uns 450kg/m² disponibles, com és que no ens cau l'edifici? Doncs senzillament perquè el pes propi del forjat també està majorat (suposem què pesa més del què realment pesa) i a l'hora també suposem què el material aguanta menys.

El què em refereixo amb tot això és que hem de vigilar i hauríem de mirar abans de posar segons quin tipus de piscina a les nostres cobertes i terrasses, perquè el mínim que ens pot passar si se'ns en va la mà és què els forjats deformin i el veí de baix es queixi que té esquerdes al sostre. Molts direu que en teniu i no hi ha cap problema, aquest post sols intenta reflexionar una mica sobre coses que fem i no tenim en compte.

Per cert, com més vell és l'edifici habitualment està calculat per menys càrrega, i als edificis més nous, normalment els arquitectes ja tenim en compte que algú ens posarà una piscina i calculem per alguns kilograms més ;)

Construcció Seca i Façanes

L'altre dia vaig assistir a un campus professional de l'empresa Knauf. Per a qui no la conegui és una empresa bastant coneguda dins el sector dels envans secs, o sigui els panells de guix laminat, o com es coneix pel nom comercial d'una altre empresa "pladur".

Fa temps que els envans amb estructura metàl·lica i plaques de guix laminat s'empren, en rehabilitació, obra nova, però encara ara els hi costa arribar a la façana dels edificis. Això té un motiu i a part de què estiguem molt acostumats a fer les façanes amb obra ceràmica la majoria de panells de guix laminat no aguanten molt bé les altes humitats, per més que hi hagi plaques específiques per ambients humits (identificables pel color verd que tenen) no aguanten gaire ambients excessivament saturats d'humitat i l'aigua directament.

Per a resoldre aquest problema, la gent de l'empresa Knauf ha desenvolupat en els últims anys un producte, l'Aquapanel, o sigui una placa de ciment amb fibres de vidre. D'acord, el GRC ja fa temps que l'hem vist, però en aquest cas tenim la particularitat que són plaques de 12.5 mm. La gràcia d'aquest sistema és que el ciment no perd les seves característiques quan es mulla, per tant el podem posar exposat en façanes.

Detall d'un dels sistemes

Amb aquest sistema, podem recuperar l'aspecte visual tan típic al nostre país de plans de façana continus amb tractaments continus (el típic arrebossat i pintat). La marca ens presenta diferents models, complint diferents requeriments, més o menys aïllament (acústic i tèrmic) i també presenta un format especial molt adequat per a la rehabilitació d'edificis ja construïts que permet una instal·lació des de l'exterior.

Mostra de com por ser l'acabat de l'edifici

En definitiva un producte interessant a tenir en compte en futures obres.

Knauf Aquapanel

Caminar mirant amunt (Capítol 5) Cantonades de l'eixample v3

Comencem setmana i avui us poso alguns exemples més de les cantonades de l'eixample. L'eixample com a tal té una forma ortogonal molt clara. Els xamfrans, originàriament dissenyats pels girs dels carros de cavalls i també per a posar-hi quioscs de diferents tipus de productes han anat evolucionant a zones de càrrega i descarrega, aparcaments de pagament (gràcies senyor Hereu per la zona verda) i en definitiva, són un element que ens fa reconèixer la nostre ciutat a qualsevol fotografia.

Ara bé, què passa quan un sistema ortogonal, topa amb vies que es salten la ortogonalitat? O senzillament, què passa quan arribem a la frontera d'aquesta malla ortogonal, doncs que apareixen certes "anomalies".

Tipus 7: Què passa quan la malla es troba amb una via que la talla? doncs que si aquest tall és més aviat tangencial, ens podem trobar amb un cas com aquest, on tenim una finca que al seu extrem no arriba als 3metres d'amplada. Amb tot s'ha de reconèixer que l'arquitecte va ser bastant hàbil guanyant espai i il·luminació amb aquesta tribuna. Als matins de diumenge deu ser un lloc ideal per llegir tranquil·lament el diari o per esmorzar.

Tipus 8: En realitat no deixa de ser una variant del cas anterior, però aquí l'arquitecte en comptes d'aprofitar fins casi al vertex de la parcel·la que tenia va decidir parar abans, i fer una corba molt més gran per tractar la cantonada, en certa manera, directament no es va enfrontar al problema.

Tipus 9: Un desastre. Perquè dic què és un desastre de cantonada? Molt senzill, és el fruit de un encontre amb 2 carrers ortogonals de la malla, Llançà i Sepúlveda, fins aquí bé, el problema és què a més hi sumem el paral·lel (45º respecte la malla) i l'avinguda Mistral, que va al seu aire totalment. En conclusió els arquitectes van aprofitar com van poder les parcel·les, però la imatge que dona la illa, és de desordre total, i què sembla una altre ciutat. Qui agraeix més el desgavell és el propietari del bar, ja què té prou acera per tenir una gran terrassa.

1.000 Visites

Moltes gràcies als que teniu la paciència de visitar aquest blog, gràcies a vosaltres després de poc més de 2 mesos ja tinc 1.000 visites, moltíssimes gràcies! Espero poder seguir creixent amb la vostra companyia, i ja sabeu qualsevol solicitud, consell, comentari, col·laboració serà benvingut!

Moltes gràcies a tots!!!!

Ciutats fantasmes

Un dels efectes més notoris de la crisis, i segons com es miri causa, és la parada al sector de la construcció. Això s'ha traduït en un fet que ultimament va sent notícia periodicament, les ciutats fantasmes. L'altre dia hi havia una notícia de LaVanguardia.com, que tractava el tema amb unes imatges interessants, com han quedat algunes d'aquestes urbanitzacions, vistes des del satèl·lit, francament recorden imatges dels jocs que jugavem fa uns anys (tipus Sim City 2000).

Població de Chiloeches, sols 1600 habitants dels milers que es projectaven

  

Quer: Una població que com es pot veure té més zona urbanitzada buida que urbana consolidada

Consti què no sóc anticreixement, però amb imatges així em faig preguntes serioses, sobre què pretenem o preteníem, no és lògic que a poblacions d'uns quants centenars d'habitants projectem un creixement en un termini de 5anys de 10 o 15 mil habitants. Després ens preguntaríem perquè hi ha dos pobles i encara no ho entendríem, a part que el creixement a aquesta velocitat provocaria un desajust entre els serveis construïts i els necessaris al poble. Clar que com es veu al cas de Quer, almenys van arribar a construir una escola pública, ara els nens del poble tenen una escola fantàstica, i uns carrers genials per anar amb la bicicleta.

Part de la causa a part de l'afany especulatori dels promotors, està en què en les llicències d'obres els ajuntaments veien una gran forma de finançament, ara ve, a veure com paguen el manteniment dels carrers ja fets, sense que hi hagi habitants i per tant impostos que cobrar.

 Imatges de maps.google.com

Norman Foster: Wembley

Avui 1 de juny l'arquitecte britànic, Sir Norman Foster, fa 76 anys. La veritat és que és un dels arquitectes que més m'agraden, subjectivitat pura si, però és què en el fons el nostre món es subjectiu. He tingut la sort de poder  visitar algunes de les seves obres, més endavant uns en farè alguns articles, però avui us en vull comentar una que ha sortit bastant a la televisió aquests últims dies, l'estadi de Wembley, a Londres.

Es tracta d'un estadi nou, construït al lloc de l'antic Wembley, l'antic estadi era reconegut per tots els seguidors del futbol per les seves dues torres bessones. Per a l'arquitecte aprofitar l'antic estadi impedia crear un estadi adaptat al segle XXI com li demanaven els clients, i per tant va buscar mantenir l'esperit, amb un disseny totalment nou.

L'estadi té un total de 90.000 seients, tots coberts. La coberta en part retràctil permet cert control de la meteorologia sobre el camp. El gran element visual del camp és el gran arc que suporta part de la coberta, aquest té un ull de més de 300 metres i s'alça fins a gairebé 140 metres d'alçada.

Com a dada curiosa, va costar gairebé 1.100 milions d'euros i va patir continus retards, es veu que avui dia no es pot fer una obra grossa sense patir retards!

Us deixo algunes imatges i un video-passeig del youtube amb un guia prou interessant, el propi arquitecte! Que per cert, Moltes felicitats!

Font

Font