Però avui parlaré d'altres salvatjades. Grans urbanitzacions a primera línia de mar, en espais "verges" i/o d'especial interès natural o fins i tot parcs naturals.
En el cas de la notícia la intenció era construir 500 habitatges a la zona de Muntanyans a Torredembarra. Això en si mateix no és estrany, s'ha urbanitzat moltíssim al nostre país. El què és més sorprenent és que es volgués urbanitzar sabent que gran part de la zona era inundable. Pel que he llegit fins i tot informes preliminars de l'agència catalana de l'aigua parlaven de carrers on estaria prohibit aparcar. I no contents amb això que no té gaire sentit construir en un lloc fàcilment inundable, la urbanització estava al costat de zones humides protegides.
Amb tot no era el primer cas i segurament no sigui l'últim. Un altre cas és una coneguda urbanització a l'Estartit. Es va començar a construir abans de l'ampliació del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el baix Ter. En el seu moment es va aconseguir parar les obres, però els carrers ja estaven urbanitzats i fins i tot una primera fase construïda. De fet hi ha actualment una part de l'Estartit que està completament envoltada de parc natural...
En definitiva, fins quan seguirem intentant construir en llocs on el sentit comú o la decència ens diuen que no hi hem de construir?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada