La Ciutat de Sagnier

Per tots aquells que no sortiu de Barcelona aquest pont, o que al contrari hi vingueu, us faig una proposta cultural gratuïta. Es tracta d'una exposició al Caixaforum de Barcelona. Per ser més concrets:

La ciutat de Sagnier; Modernista, Ecléctica i Monumental

Qui va ser Enric Sagnier i Villavechia?

Doncs va ser un dels arquitectes que va participar de la transformació de Barcelona a finals del segle XIX i sobretot principis del XX. Nascut el 1858 i mort el 1931 les seves obres són un reflex de tots els estils que es van donar en aquelles èpoques a la ciutat.

Els seus projectes van des de residencies unifamiliars a grans edificis públics, esglésies, escoles, fàbriques, hotels. Hi ha gent que el defineix com a arquitecte modernista, però sota el meu punt de vista tot i que alguns dels seus edificis ho són, canviava d'estil segons les necessitats del projecte, el seu criteri i els recursos que tingués.

Algunes de les seves obres més conegudes, que encara podem veure avui en dia són, el Palau de la Justícia, la Seu a Barcelona de la Caixa de Pensions i el Temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo, entre molts altres.

L'exposició en repassa molts, dins i fora de Barcelona. Bàsicament amb suport de plànols i fotografies però amb algunes maquetes de molta qualitat.

En definitiva una activitat recomanable si esteu per Barcelona.

Dades:

La ciutat de Sagnier

14 de setembre de 2011 a 8 de gener de 2012

Caixaforum Barcelona, Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona

Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 20h i els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 21h

48h Open House (1)

Després d'una pausa massa llarga, on la veritat no he parat, reprenc el blog i aprofito per comentar una de les visites que he pugut fer a edificis de Barcelona el cap de setmana passat.

En particular gràcies al 48h Open House, que per si no ho coneixeu es tracta d'un esdeveniment de caràcter anual que obra al públic diversos edificis de Barcelona, la majoria dels quals no es podríen visitar altrament perquè són privats, és una idea que va començar a Londres l'any 1992 i que l'any passat va arribar a Barcelona. Si no hi heu pogut anar aquest cap de setmana o no us en havíeu assabantat esteu alerta l'any que vé per aquestes dates.

Avui us parlarè del Palau Baró de Quadras (Casa Asia)

Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i datat el 1904-06 es tracta d'una casa de renta modernista entre mitgeres. Gaudeix d'un pati interior on es desenvolupa l'escala noble; en la majoria de cases típiques de l'eixample sempre trobarem una escala pel senyor de la casa i una altre per la resta de arrendataris (de fet la típica casa de l'eixample es diu casa de renda).

Arribant a l'entrada de la planta noble, especial detall de tota la decoració i de les vitralls, així com de l'escut del senyor de la casa.

Una avantatge de la casa baró de Quadras és que actualment és la seu de la Casa Àsia, i s'hi realitzen moltes activitats obertes al públic, i de fet crec que l'accés és més o menys lliure, per tant si podeu fer-hi una escapada possiblement us deixin fer un tomb per l'entrada, així com part de la planta noble. Especial menció tenen les ceràmiques de les parets, totes les ornamentacions, els artesonats dels sostres, així com els pilars i la llar de foc del menjador. Pel que fa a decoracions, podem trobar molts dels exemples del modernisme, florals, geomètrics, i mencions a la cultura i imaginari catalans.

Detall de Pilars amb els capitells, i podeu veure també l'artesonat del sostre

Detall d'una de les ceràmiques de paret

Així mateix us recomano fer l'exercici de veure les dues façanes de la casa, la principal a l'avinguda diagonal i la posterior al carrer Rosselló, sense desmereixer la posterior s'ha de reconèixer que el treball de decoració és molt inferior, però el modernisme català té trets pràctics i culturals nostres i és que si una és la façana de representació i l'altre la de servei, no té sentit invertir més diners a la posterior, sempre hi quan sigui correcte, i aquesta ho és més que moltes façanes que ens podem trobar pels nostres carrers.

Façana de l'Avinguda Diagonal

Façana posterior, autoria

En particular com us comentava, podeu trobar mencions al nostre imaginari amb la presència reiterada de la llegenda de Sant Jordi.

Detall del drac, just a un dels brancals de la porta principal

I el cavaller perseguint al drac, guanyarà? El dubte ofen! Que és Sant Jordi!

Per si algú vol visitar-la la direcció és avinguda Diagonal 373

Balcons de forja

La forja és un dels processos més vells que s'ha utilitzat a l'història per treballar els metalls. Fruit d'aquesta tradició a la nostra terra trobem nombrosos exemples de treballs en les nostres construccions realitzats amb forja. Des de meravelles modernistes a elements medievals igual d'interessants.

Un element típic que podem trobar a més d'un racó dels nostres pobles i ciutats són els balcons fets amb forja. Passejant pel carrer del Call de Barcelona podem trobar-ne alguns, com aquest on l'estructura portant és de forja i el terra de ceràmica.

Maneres de protegir-nos del sol

Després d'un mes d'inactivitat vacacional torno a rependre el blog amb algunes coses que he anat veient al llarg del estiu.

És veritat que ja s'acaba però mai és tard per plantejar-se una mica com protegir casa nostre del sol excessiu. En els últims anys sobretot en obra nova s'ha fet bastant comú el fet d'instal·lar les persianes de PVC o alumini enrotllables que ens permeten tancar totalment una obertura.

font

És veritat que ens protegeixen del sol, però ens obliguen a engegar l'aire condicionat ja que senzillament no pot passar l'aire. I si la deixem com a l'imatge, d'acord una mica d'aire passarà però tampoc és la panacea.

Després tenim una clàssica opció del tendal, ens protegeix del sol, i permet que passi l'aire, no obstant no pot complir en el moment que volguem donar intimitat total. Amb tot és un sistema molt interessant. Com s'observa a l'imatge.

font

Una opció que trobem per les nostres ciutats és la persiana enrollable de tota la vida, que permet donar privacitat quan volem, i també "penjar-la" del balcó per fer les funciones de tendal. És una opció que ha caigut en l'oblit, però que potser ens hauríem de replantejar de recuperar en certes ocasions.

I per descomptat qualsevol combinació d'aquestes i d'altres clàssics, com porticons i venecianes entre d'altres. Amb tot en aquest post he volgut recordar-vos aquesta persiana enrotllable mig oblidada.

A disfrutar del què queda d'estiu

Habitacions 3D

Hi ha una cosa que sempre he trobat curiosa del nostre món, i és que, tot i que vivim en un món de volums, la majoria de persones pensen en sols dues. D'acord que ens movem en l'espai i tot això, però habitualment quan entrem a casa d'algú a part de llums, penja alguna altre cosa del sostre? O quan ens plantegem posar mobles, com ho representem? Fem un dibuix en perspectiva o en més aviat en el millor dels casos fem una planta de distribució dels mobles?

En arquitectura sempre pensem en volums, si els nostres habitatges són arquitectura perquè no veure'ls com a tal? Avui en dia que cada dia vivim en habitatges més petits, aprofitar el 3D ens pot regalar molt espai.

Un exemple, una habitació. Posem què és individual, i té una superfície de 8m² en 2x4m. Un llit fa aproximadament 2x1m això significa que un 25% de la superfície disponible se la queda el llit. ens queda la resta per l'espai de la porta aproximadament 1m², l'armari i la seva zona de influència 2m² més i posem una àrea de treball 2m² més i ens queda aproximadament 1 metre per altres fins.

Què passaria, si ara agaféssim i diguéssim, i si aixequem el llit? Per exemple amb una llitera del Ikea (Tromsö 109€) 

Doncs automàticament l'habitació guanyaria 2m² de superfície, generant un espai de 2m² sobrants on es podria posar una zona d'estar o per a aficions de l'ocupant o una zona de joc en general, augmentant la superfície total disponible un 25%, pot semblar una estúpid, i d'acord el llit és important, però durant la resta del dia és una superfície totalment desaprofitada.

Espero que reflexioneu i us sigui interessant. Pròximament posaré algun exemple més d'aprofitament de les 3Dimensions.

 

De calaixos, i salvatjades (calaix a la sortida de Sants Estació)

Arran de la notícia de laVanguardia d'avui 19 de juliol, sobre el tall del servei durant gairebé un mes per obres, m'he plantejat redactar aquest article sobre les afectacions que tenen a vegades les obres en la nostra vida, i que alguns cops els tècnics menystenim la repercussió dels nostres actes.

Per qui no s'hagi llegit l'article i no conegui la zona afectada de Barcelona, dir-li que Sants és la principal estació de la ciutat. En el seu accés sud, parteix entre dos tot una sèrie de barris. Els veïns s'han queixat durant anys de la presència de les vies i de les molèsties que ocasiona el tren (tot i que hauríem de recordar que el tren hi era abans). Fa motls anys, amb el projecte d'arribada de l'AVE, es va decidir calmar una mica els veïns amb la promesa de cobrir les víes, però no a través del seu sotarrament sinó amb la construcció d'un calaix de formigó, on a damunt s'hi faria una rambla.

Sobre el paper no està malament, però francament no sé si els veïns s'han plantejat gaire bé, la quantitat de sol i ventilació que els hi treurà, sobretot als dels pisos més baixos, hi ha punts on els veins allargant la à des del balcó poden tocar el mur de formigó.

Com dic el plantejament del calaix, em sembla totalment inadequat, però fora d'aquí, ens trobem amb com s'executarà. Per tal d'executar el cobriment, tallaran durant gairebé un mes, tot el trànsit direcció SUD des de l'estació de Sants, afectant 150.000 persones diàriament en el servei de rodalies, i allargant el viatge 45minuts per tota aquella gent que agafi trens de mitja distància ja què els trens hauran de fer una volta a tota  la ciutat de Barcelona.

No es podria haber plantejat l'obra d'una altre manera? Sols executant-la a la nit? Que es creuen que la gent no treballa? Estem parlant de passar de trajectes de 7 minuts, a voltes de més de mitja hora, sense ni tan sols arribar al mateix punt. Les línies que acabaran a l'Hospitalet els seus passatgers poden agafar la línia 1 del metro però els deixa a plaça espanya. I la gent que acabarà el seu trajecte a Bellvitge, es trobaran amb una situació similar havent de fer transbordament amb Ferrocarrils de la Generalitat i acabant també a Espanya, no a Sants.

En definitiva, perquè sempre ens oblidem dels usuaris? En època de crisis cal fer que la gent arribi tard a treballar? Què una de les nostres costes més importants perdi part de l'atractiu turístic de platja + barcelona a cop de tren? D'acord els turistes podran arribar, però dubto que estiguin gaire contents.

Incidències, humitats de condensació

Avui us vull parlar d'una d'aquelles coses que ens trobem gairebé tots algun cop, les humitats. Per descomptat que tenim moltes fons diverses. Filtracions per culpa d'instal·lacions fetes malbé, males impermeabilitzacions de coberta o murs de contenció. Però hi ha un cas que és particularment curiós, i són les humitats interiors per condensació.

Què és això?

Doncs senzillament, l'aire que respirem sol contenir aigua, aquesta aigua en forma de vapor, es comporta com tot gas, i si entra en contacte amb alguna superfície per sota de la seva temperatura de condensació, doncs fa precisament això tornar-se líquida i "mullar" aquella superfície.

És el clàssic efecte sobre el got de refresc que quan l'agafem està totalment moll. Això perquè passa a dintre de casa? Habitualment hi ha dos causes, que es poden presentar per separat o juntes. Parets mal aïllades, i que per tant quan a fora fa fred, estan fredes. O bé una mala ventilació i un augment excessiu d'humitat relativa.

Com es poden resoldre?

Pel que fa a un excessiu carregament d'aigua, que més que condensació és un problema de saturació de l'aire, no pot tenir més aigua a dins, la solució és recorrer al coneixement popular, o sigui ventilar. Quan dormim produïm una gran quantitat de vapor d'aigua. Per tal d'expulsar aquest vapor sobrer, cal renovar l'aire de dintre, això és pot fer ventilant 20 minuts mitja hora tota la casa, o bé, instal·lant obertures per a tal efecte.

Per a l'altre problema, paraments mal aïllats, la situació és més difícil, i cal pensar-s'ho bastant. La millor opció seria millorar l'aïllament, normalment la millor opció seria per l'exterior, però això implica tocar la façana. I pel que fa a aïllar per l'interior fa falta vigilar que no ens apareguin humitats interesticials (que l'aigua condensi a dintre la paret) en conclusió si teniu humitats que no sabeu d'on surten, no dubteu a contactar amb un arquitecte ;)

Algú amb el problema?